6 mites de l’aprenentatge d’idiomes  (II)

Reprenem l’article anterior sobre alguns dels principals mites i falses percepcions entorn l’aprenentatge de llengües estrangeres.

 

  1. “No cal estudiar pronunciació.”

La majoria de persones que aprenen un idioma donen per suposat que tenen bona pronunciació pel fet que els mestre no els corregeixi massa sovint o que els seus companys de classe són capaços d’entendre el que diuen. Però en els dos casos estan equivocats. La majoria de professors d’idioma ignoren la majoria de problemes de pronunciació per un sol motiu: per tal de fomentar que els alumnes parlin sense trobar-se cohibits, una cosa que ja és prou difícil sense estar interrompin contínuament els alumnes per corregir-los la pronunciació. Només solen intervenir quan l’alumne diu alguna cosa totalment inintel·ligible.  Per altra banda, els nostres companys de classe ens entenen més bé quan pronunciem malament que no pas quan ho fem bé: només cal tenir en compte com trobem de difícils els exercicis de listening! Però una mala pronunciació pot tenir conseqüències molt negatives quan parlem amb nadius, que  potser no ens entendran i perdran interès o bé se sentiran incòmodes perquè mantenir una conversa els requereix un esforç excepcional. És importantíssim assegurar-nos que el nostre accés no només és intel·ligible sinó també natural i que donem a les frases l’entonació més fluida possible seguint les pautes pròpies de cada idioma.

 

  1. “Sóc massa gran per aprendre anglès.”

És cert que a mida que ens anem fent grans se’ns fa més difícil aprendre un idioma, però no és pas perquè el nostre cervell no estigui preparat per fer-ho, sinó per motius que solen ser extra-lingüístics (començant pel fet que potser no disposem del temps necessari per dedicar-hi l’esforç que requereix). En els anys 60 van proliferar teories com la Hipòtesi del Període Crític, d’Eric Lenneberg, que defensaven que després de la pubertat els canvis neurològics que tenien lloc al cervell feien impossible que es pogués arribar a aprendre bé un idioma. Tot i que molts lingüistes han defensat aquesta idea fins fa molt poc, l’evidència científica subratlla que això no és ben bé així, com ha demostrat ben a prop de casa nostre l’equip investigador de la Universitat de Barcelona liderat per la catedràtica Carme Muñoz.  El domini d’una llengua estrangera no ve determinat per l’edat a la que comencem a aprendre’l sinó per la quantitat i la qualitat de l’exposició que tenim davant l’idioma en qüestió, és a dir: per l’input que som capaços de processar de manera conscient. Nomes cal fixar-se en el fet que, malgrat que en els últims anys s’ha posat de moda que els nens comencin a anar a extraescolars d’anglès a partir dels 3 anys (o fins i tot abans), la dura realitat és que la majoria d’ells segueixen arribant al batxillerat sense un veritable domini de la llengua. Quan una persona es pren seriosament l’aprenentatge de la llengua, analitza el seu funcionament, és conscient de les errades que fa i s’esforça activament per corregir-les, aprofita qualsevol ocasió per practicar la seva capacitat comunicativa i compren realment quins són els elements que intervenen en aquest procés d’adquisició d’una segona llengua, només aleshores tindrà un aprenentatge realment significatiu.

 

  1. “Aprendre idiomes és massa car”.

Tot depèn de si ho considerem una Inversió de futur o només un passatemps. I tot i així, l’aprenentatge d’idiomes pot ser una activitat a l’abast de tothom. Sense tenir en compte la multitud de recursos gratuïts que podem trobar en diferents suports o la disponibilitat de mitjans audiovisuals en versió original que ja arriba a totes les cases, segur que a prop vostre trobeu un oferta formativa de qualitat i a l’abast del vostre pressupost. Sabíeu que el Servei d’idiomes UManresa, per exemple, ofereix cursos amb docents qualificats i experts, amb metodologies innovadores i amb acreditacions oficials, per només 5.25€ l’hora? El diari The Economist publicava recentment un article en que el que desmuntava aquest mite, argumentant que sovint fem servir el tema del cost com excusa, sense adonar-nos que en els moments crítics que estem vivint necessitem estar més preparats que mai per afrontar un futur incert i afegint que els idiomes són una de les habilitats més transversals de totes.  La prestigiosa revista de negocis Forbes es feia ressò del mateix argument, publicant que poques inversions són més rentables que les que dediquem a l’adquisició d’una segona llengua.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *