La càrrega emocional de les paraules

Sabíeu que en alemany hi heart-1548840-638x485ha una paraula, Schnapsidee, que designa “un pla enginyós que se’ns acut quan anem una mica beguts”? I que en bantu hi ha un mot, mbuki-mvuki, que significa “treure’s la roba per ballar sense inhibicions”? O que en portuguès trobem cafune, que vol dir “passar tendrament els dits entre els cabells de la persona estimada”?

El psicòleg Tim Lomas, acadèmic a la University of East London, acaba de reunir 216 paraules com aquestes en un estudi titulat “Cap a una lexicografia transcultural positiva: Enriquir el nostre paisatge emocional a través de 216 paraules “intraduïbles” relacionades amb el benestar” i que resumeix en un article publicat al prestigiós  Journal of Positive Psychology. L’objectiu del Dr. Lomas es doble: per una banda, l’estudi vol obrir una finestra a les diferències culturals reflectides en expressions relacionades amb el benestar i la felicitat per tal de millorar la nostra comprensió del concepte de benestar en diferents societats; el segon objectiu – més ambiciós – és que aquest glossari contribueixi a ampliar el vocabulari emocional dels parlants nadius de llengua anglesa, enriquint la seva percepció del que poden ser experiències emocionals positives per a altres societats.

En realitat, no és pas cert que les paraules recopilades pel Dr Lomas siguin intraduïbles en anglès, sinó més aviat el que passa és que no tenen una expressió directament equivalent i, per tant, no són fàcils ni breus d’expressar.

Un idioma és, entre altres coses, la materialització de una facultat humana innata. Però si totes les llengües permeabilitzen la complexitat no només gramatical sinó també emocional de les societats a les quals pertanyen, i algunes llengües semblen ser inherentment més riques que altres, significa això que algunes societats són també emocionalment més “riques” que altres? El debat està servit.