Curiositats sobre la història de l’anglès

L’anglès s’ha convertit en l’idioma internacional per excel·lència però, a banda d’intentar aprendre-la per tots els mitjans possibles, què en sabem d’aquesta llengua? Aquí us en deixem algunes curiositats:flying union jack

  •  Es l’única llengua majoritària que no disposa d’una acadèmica de la llengua que reguli el seu ús i el seu funcionament: el francès té l’Académie, el castellà la Real Academia Española i l’alemany té el Rat für Deutsche Rechtschreibung. Dels 10 idiomes més parlats del món, és l’únic que no disposa d’un organisme que proporcioni aquest tipus de directrius.
  •  Mentre els nostres lectors llegeixen aquest article, hi ha mil milions de persones a tot el món fent classe d’anglès. Bé, aquesta era la xifra l’any 2000, avui aquest número deu ser considerablement superior!
  •  96 de les 100 paraules angleses més utilitzades són d’origen germànic. Estem parlant de paraules bàsiques que faciliten la comunicació més elemental com go, eat, etc. L’anglès antic va evolucionar a partir de diverses llengües germàniques que arribaren a les illes britàniques a la segona meitat del primer mil·lenni de la nostra era.
  •  Però.la majoria de paraules que s’han introduït a la llengua anglesa des del 1066 provenen del llatí. Això fou conseqüència tant de la invasió normanda comedieval courtyardm de la forta influència que França va tenir a tot Europa durant el Renaixement, època en la qual el nombre de paraules que formaven el vocabulari anglès es va duplicar.
  •  Durant més d’un segle, l’aristocràcia anglesa no sabia parlar anglès. Guillem el Conqueridor va intentar aprendre anglès a l’edat de 43 anys però no se’n va sortir i finalment va desistir. Preferia estar-se al seu regne de França enlloc dels territoris conquerits, els quals visitava ocasionalment, i per això va col·locar barons i nobles de parla francesa al capdavant dels principals llocs de poder. Així doncs, durant el domini normand a Anglaterra, gairebé totes les institucions polítiques, econòmiques, religioses i comercials eren de parla francesa. Fins ben entrat el segle XII no tenim proves que els fills de l’aristocràcia anglesa parlessin la llengua vernacular com a primera llengua.

L’anglès, com qualsevol llengua viva, seguirà canviant! Quan una llengua deixa d’assimilar canvis es converteix en un idioma purament acadèmic, com va passar amb el llatí o el grec clàssic. I el fet que cada vegada més gent parli l’anglès com a segona llengua contribuirà, sense cap mena de dubte, a què la llengua segueix evolucionant.