Qualitat i sostenibilitat en temps de crisi

Durant les últimes dècades hem viscut un re-definició i globalització del context competitiu, que ha obligat a les empreses a invertir en estratègies orientades a diferenciar-se dels competidors i a guanyar la confiança dels consumidors. Sota aquest context, la gestió de les actuacions a través dels sistemes de gestió ha guanyat importància, i tot i no ser obligatoris en termes legals, s’han convertit en obligatoris des d’un punt de vista competitiu.

El consumidor actual és molt més exigent i ja no valora només qüestions de preu i qualitat, sinó que també dóna importància a altres aspectes tals com el comportament medi ambiental. Tant és així que, qualitat i sostenibilitat s’han convertit en dos eixos principals de moltes companyies i han començat a ocupar posicions prominents dins les seves estratègies.

Mentre la gestió de la qualitat permet anticipar-se a futurs canvis en el mercat i a la demanda dels clients, la gestió medi ambiental ajuda en el compliment de les regulacions medi ambientals i en la identificació de beneficis tècnics i econòmics. Ambdós disciplines prenen especial rellevància en els temps que vivim, marcats per una forta recessió econòmica. Les empreses han de buscar estratègies per ser més competitives, i la qualitat i el compromís medi ambiental són imprescindibles per poder exportar i entrar a mercats amb oportunitats de negoci.

La gestió de la qualitat va començar a guanyar importància a l’any 1994, amb la publicació de les normes ISO 9001 que especificaven com havia de ser un sistema per gestionar la qualitat i quina documentació s’havia de desenvolupar. Gràcies als resultats positius obtinguts s’ha popularitzat la seva implantació, i actualment és un dels sistemes de gestió més adoptats per empreses de tots els sectors a nivell mundial.

L’objectiu principal dels sistemes de qualitat és garantir l’assoliment d’una qualitat global a l’empresa, que asseguri la qualitat dels processos, dels productes, dels serveis, i de totes les activitats, i que permeti reduir el producte no conforme i els problemes de funcionament intern. Es basa en quatre punts principals que inclouen la declaració d’una política de qualitat, el control de qualitat dels processos, l’establiment d’un sistema d’assegurament de la qualitat, i la orientació al client.

Per altra banda, les activitats que desenvolupen les empreses poden tenir repercussions molt importants en el medi ambient, en forma de generació de residus, de contaminació ambiental, de degradació de l’entorn o de malbaratament de recursos limitats. Durant els darrers anys, s’ha fet ressò a mitjans de comunicació d’impactes negatius que diferents corporacions han ocasionat, i com a conseqüència d’això, la consciència medi ambiental de la societat en conjunt s’ha vist augmentada .

Actualment, les empreses estan obligades a complir les regulacions medi ambientals i a adoptar una sèrie de mesures preventives que evitin un deteriorament de la pròpia imatge. A partir d’aquí, qualsevol empresa pot contribuir en termes de sostenibilitat a través d’una gestió medi ambiental que inclogui un compromís de millora continua més enllà del simple compliment de la legislació aplicable, i actuacions respectuoses amb l’entorn i amb la gestió dels recursos naturals.

Dos dels sistemes de gestió medi ambiental més coneguts són la norma ISO 14001 (elaborada per la Organització Internacional per la Estandardització a l’any 1996) i el Reglament Europeu d’Ecogestió i Ecoauditoria 1836/93-EMAS (formulat per la Comissió Europea a l’any 1993 i aprovat el 1995). Ambdues normes són de caràcter voluntari i pretenen establir una guia per implantar un sistema de gestió medi ambiental basat en quatre punts principals, que inclouen una declaració de política medi ambiental, la identificació i avaluació d’impactes a l’entorn, la definició i implantació d’un pla d’acció, i la declaració anual de residus i emissions contaminants.

En definitiva, gestionar la qualitat i el medi ambient no s’ha de veure com un cost afegit sense beneficis econòmics, sinó que s’ha de plantejar com una estratègia de competitivitat amb importants beneficis en el mig i llarg termini.

Carla Vintró Sánchez – Doctora en Recursos Naturals i Medi Ambient. Professora dels Estudis d’Empresa de la FUB i de l’EPSEM-UPC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.