Preguntes i respostes sobre actualitat econòmica

Jordi Franch, professor dels estudis d’Empresa de la FUB, publica, diàriament, a Regió 7, una clau interpretativa per comprendre el comportament de l’economia mundial. Cada setmana, compartim al bloc d’Empresa de la FUB, un extracte d’aquestes notes.

Sobre el BCE, el fons de liquiditat autonòmic, el rescat de l’economia grega i la taxa d’atur
(setmana del 24 al 28 de juliol de 2012)

Quina és la funció del Banc Central Europeu (BCE) i com pot contribuir a reactivar la liquiditat de la zona euro? L’únic objectiu del BCE és mantenir l’estabilitat dels preus a l’eurozona. Per reactivar la concessió de crèdits per part dels bancs comercials, pot proporcionar-los liquiditat il·limitada a un cost nul, com ja ha fet. D’altra banda, com que no pot comprar directament deute públic dels estats, també pot optar per finançar sense límits el nou Mecanisme Europeu d’Estabilitat, que és qui podria comprar-lo.

Què és el fons de liquiditat autonòmic? És un fons dotat amb 18.000 milions d’euros que l’estat utilitza per prestar diners a les autonomies a través de l’Instituto de Crédito Oficial. Aquests préstecs s’han de retornar amb interessos reduïts. El conseller Mas Colell ha declarat que, ara mateix, la Generalitat no disposa d’altre banc que el Govern d’Espanya per finançar el dèficit i renovar el deute vençut. El problema de fons, però, és el dèficit fiscal sagnant de Catalunya, superior al 8% del PIB. Per cada euro recaptat a Catalunya, 43 cèntims no es gasten al país. Per això Catalunya ha de recórrer a aquest fons de liquiditat.

Què passarà si la Comissió Europea, el BCE i el FMI suspenen el programa de rescat a Grècia? Si el govern d’Atenes no rebés el proper pagament i el Banc Central Europeu no acceptés el deute públic grec perquè és “bo escombraria”, Grècia tindria tancades totes les vies de finançament i hauria de declarar-se en fallida. Els funcionaris no cobrarien i els serveis públics es col·lapsarien. Els jubilats no cobrarien les pensions i els estalviadors no podrien treure els seus diners dels bancs. En aquestes circumstàncies, Grècia abandonaria l’euro i recuperaria el dracma, però a un valor real molt inferior. El banc central grec començaria a fabricar grans quantitats de dracmes per pagar els seus enormes deutes, la qual cosa generaria hiperinflació. Els preus es dispararien i els estalviadors veurien com se’ls canvien els seus euros per dracmes sense valor. Els grecs es trobarien al marge del comerç i les inversions internacionals i passarien gana i penúries amb la seva pobra agricultura i la seva nul·la competitivitat industrial. L’accés als recursos energètics importats, com el petroli, els fóra molt costós. La societat es veuria immersa en un context de pobresa, atur i inflació.

Què és la taxa d’atur? La taxa d’atur és la relació entre els aturats i la població activa (suma d’ocupats i aturats). Les fons estadístiques més importants per calcular l’atur són l’EPA (que elabora l’INE a partir d’una enquesta trimestral) i l’atur registrat (que calcula mensualment l’INEM). L’EPA considera ocupades les persones de 16 o mes anys que durant la setmana de referència han estat treballant durant almenys una hora a canvi d’una retribució i pren com a aturades les persones que, en aquest període, no tenien feina, estaven disponibles per treballar i buscaven activament una ocupació. L’atur registrat de l’INEM recull les demandes de treball que es realitzen a les oficines públiques d’ocupació. Les xifres de l’EPA i de l’atur registrat són indicatives del nivell d’atur però no coincideixen. L’EPA sol oferir un atur més elevat i classificaria un desanimat com a aturat, mentre que l’atur registrat només considera aturats els que estan inscrits i censats en les oficines d’ocupació.

Jordi Franch, professor dels estudis d’Empresa de la FUB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.