La reunió d’aquesta setmana del Consell del Banc Central Europeu (BCE) ha decidit continuar amb els estímuls monetaris. Una vegada més, la resposta del BCE als problemes econòmics, ara provinents de la Xina i del seu menor creixement, passa per crear més moneda i continuar amb un tipus d’interès històricament baix del 0,05%. Des del març passat, el BCE compra cada mes deute públic i privat de la zona euro, especialment deute sobirà, per valor de 60.000 milions d’euros. El president del BCE, Mario Draghi, ha afirmat que podria incrementar i allargar la duració d’aquest programa. Concretament, ha elevat el límit de compra de cada emissió de deute del 25% al 33% del total, i ha plantejat que el podria continuar més enllà del setembre del 2016 si fos necessari.
Aquesta política monetària ultraexpansiva és equivalent a l’estímul provocat per la ingestió de drogues. Només és efectiva a curt termini, i requereix incrementar la dosi gradualment. El problema de fons no només queda irresolt, sinó que s’agreuja amb el pas del temps. Les bombolles financeres provocades per la creació monetària i els tipus d’interès artificialment baixos no s’acaben de desinflar mai del tot. La planificació centralitzada del diner i el crèdit impedeixen la liquidació dels sectors que havien crescut excessivament gràcies a l’endeutament barat i al crèdit fàcil. La creació monetària contribueix a sostenir artificialment en vida unes activitats productives que no són rendibles. Es cronifica, d’aquesta manera, una economia zombi incapaç de créixer de manera sostenible i, menys encara, de reformar el model productiu. Les activitats de valor afegit baix, fins i tot negatiu, no desapareixen del tot i els sectors productius més avançats no acaben de néixer mai. Es perpetua un veritable cercle viciós com el peix que es mossega la cua.
Un senyal d’aquest model econòmic corcat i curt terminista, molt intensiu en mà d’obra i de baixa productivitat, són les dades d’atur del passat mes d’agost. Com que la creació d’ocupació es concentra en sectors de poc valor afegit i fortament estacionals, com el turisme de masses i la construcció, quan aquests s’esgoten per la fi de la temporada d’estiu, l’atur torna a créixer amb virulència. Concretament, a Catalunya hi ha 4.521 persones més apuntades a l’atur, i al conjunt de l’Estat aquesta xifra s’eleva fins a les 21.679. Això vol dir que, oficialment, a Espanya hi treballen només 17,1 milions de persones, i poc més de 3 milions a Catalunya. L’ocupació generada en els últims mesos és de baix valor afegit, inestable i sense indústria. Quan l’economia torni a caure, la destrucció de llocs de treball serà enorme. I això quan pot passar? Probablement, quan els EUA decideixen incrementar el tipus d’interès. Si Janet Yellen no es fa enrere, està previst a mitjans de setembre. Allà podrà ser el plor i el cruixir de dents de l’economia mundial.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)