Lectura de les eleccions municipals

De la lectura de les darreres eleccions se’n desprèn el retrocés significatiu, però no l’esfondrament, del bipartidisme. El partit de Mariano Rajoy ha perdut dos milions i mig de vots i el de Pedro Sánchez vuit-cents mil. El bipartidisme, però, continua ocupant un 52% dels vots, encara que estaven situats per sobre del 70%. El bipartidisme, amb la irrupció important, però no decisiva, de Podem i Ciutadans, continua. El mercat polític espanyol continua sent força oligopòlic i, malgrat les garrotades rebudes pel PPSOE, el que passa avui no té res a veure amb el que va passar l’octubre del 1982, quan el triomf del PSOE va suposar la desaparició de la UCD.

En segon lloc, a Catalunya hi ha la lectura simple que el bloc sobiranista, sumant CiU, ERC i CUP, avança sense aconseguir creuar el llindar del 50%. Però el fet més important i destacable és probablement la victòria d’Ada Colau a Barcelona i el gran resultat de Manuela Carmena a Madrid. Els partits neomarxistes, marques blanques de la formació liderada per Pablo Iglesias, han triomfat a les grans ciutats. Podem no és encara una alternativa de govern a nivell estatal, però sí a nivell urbà. I això no és un fet intranscendent. El 12 d’abril de 1931 Espanya se’n va anar a dormir monàrquica i es va llevar republicana per la victòria aconseguida només a les grans ciutats. S’haurà de veure si els partits d’extrema esquerra, sorgits del moviment natural d’indignació popular davant la corrupció institucional, seran capaços de capitalitzar els avenços aconseguits a Madrid, Barcelona, València i Saragossa.

A més del seu profund estatisme i desconeixement de la força creativa i coordinadora de la funció empresarial competitiva, el marxisme mai ha confraternitzat amb el dret d’autodeterminació. Per tant, la victòria de Colau a Barcelona suposa un fre al procés independentista i amenaça la lectura sobiranista que se’n vulgui fer de les properes eleccions del 27 de setembre, confirmades pel president Mas. La capital de Catalunya no s’ha alineat amb la independència i la pretesa hegemonia sobiranista, que va assolir una victòria simbòlica el 9-N, es troba ara molt pansida. En el 2014, Barcelona ha estat la vuitena ciutat europea més atractiva per a la inversió estrangera provinent dels EUA, Alemanya i França, generant més de 7.000 llocs de treball. Colau haurà de canviar el seu discurs si no vol perdre-la. La ciutat comtal, la més atractiva del sud d’Europa per als capitals estrangers i la més globalitzada d’Espanya, capaç d’atreure nou milions de turistes a l’any, tindrà com alcaldessa una destacada líder antiglobalització. Hi està en joc el prestigi de la marca Barcelona i el projecte nacional de Catalunya.

Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.