Aquest 2016 serà el sisè any consecutiu que la Seguretat Social acaba en números vermells. L’any vinent s’esgotarà el Fons de Reserva que, creat per José María Aznar el 2000, havia de garantir el pagament de les pensions futures. La vida del fons ha estat curta i no ha pogut resistir els dèficits insostenibles del sistema. Durant la crisi es van perdre 3,6 milions de cotitzants i els ingressos de l’Estat van caure en picat. També la població cada vegada s’envelleix més i hi ha menys cotitzants per pagar més pensions i més elevades. L’última liquidació disponible de la Seguretat Social mostra uns ingressos de 117.812 milions d’euros i unes despeses de 135.279 milions. El dèficit, per tant, va ser de 17.467 milions l’any 2015, equivalents al 13% de la despesa. Aproximadament, significa que per cada 100 euros de pensions, els ingressos en cobreixen 87 euros i els restants 13 euros es financen amb dèficit. Enguany, el dèficit previst puja a 18.000 milions, equivalents a l’1,6% del PIB. Aquest mateix novembre s’hauran de pagar aproximadament 9,5 milions de pensions a Espanya, una despesa de més de 5.700 milions i que suposa un 3,1% més que el mateix mes de l’any passat. Aquesta bomba de rellotgeria que són les pensions va forçar la ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, a comparèixer en la comissió del Pacte de Toledo.
Esperàvem que anunciés alguna combinació de mesures basades en la retallada de pensions o/i l’increment dels impostos a l’ocupació que servís per guanyar una mica de temps abans de la deflagració final del sistema, i així ha estat pel que fa als autònoms. La ministra va reiterar la necessitat d’allargar la vida laboral (a 69 anys) i de traspassar les pensions de viudetat i orfandat (no contributives) als pressupostos de l’Estat. A Espanya hi ha 2,3 milions de pensions de viudetat, que impliquen una despesa anual a la Seguretat Social, en termes totals, de 16.200 milions. Traspassar aquesta xifra de la caixa de la Seguretat Social a la d’Hisenda Pública equilibraria temporalment la tresoreria de la primera, però a costa d’agreujar els desequilibris de la segona. És com si estéssim munyint una vaca amb dues mamelles. Sobreexplotar-ne una més o menys a costa de l’altra no soluciona el problema de fons. I és que la capacitat de la vaca per produir llet és limitada. Més que continuar forçant en excés l’animal boví, ja molt debilitat, convindria deixar-lo pasturar en llibertat per enfortir-lo. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, ja ha anunciat que el traspàs d’aquesta despesa significarà apujar els impostos especials, que graven els hidrocarburs, el tabac i l’alcohol. I donat que no seran suficients, s’explora també la supressió de deduccions en l’impost de societats.
La ministra Fátima Báñez, per la seva part, va instar a no crear alarmisme amb el tema de les pensions. El PP agafa dades de la Comissió Europea per defensar que la despesa màxima en pensions arribarà al 12,5% del PIB l’any 2045, per decréixer fins a l’11% l’any 2060. Considerant que avui les pensions suposen el 12% del PIB, no és veritat que la sostenibilitat està garantida a llarg termini? Doncs no. Per dues raons com a mínim. Primera, les estimacions de la Comissió Europea són massa optimistes. De fet, són irreals. Consideren que la taxa d’ocupació d’Espanya (el percentatge de població entre 16 i 65 anys que treballa) superarà el 73% a partir de l’any 2040. Aquestes xifres són economia-ficció. Mai s’han assolit en les nostres latituds. Només cal considerar que la taxa d’ocupació actual, amb dades oficials de l’INE, és del 48,07%. Per incrementar la taxa d’ocupació hispànica en aquesta magnitud caldrien moltes peregrinacions a Lourdes. No hi són i tampoc s’hi esperen. Segona, la Comissió Europea fa els càlculs per una taxa de reemplaçament del 48,6% l’any 2060.
Actualment és el 79%. La taxa de reemplaçament és la relació entre la pensió de jubilació i l’últim salari cobrat. La mitjana de l’últim sou cobrat és actualment de 1.330 euros, i la pensió mitjana és de 1.050 euros (1.050 / 1.330 = 0,79). Bé, doncs la sostenibilitat del sistema públic de pensions a Espanya passa per cobrar, en el futur, pensions de 646 euros. És aquest el futur que desitgem i pel qual tant hem lluitat?
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.