Vendre o tancar l’empresa familiar


“Si no volem o no podem continuar amb l’empresa familiar només ens queden dues opcions: vendre o tancar. Però aquet serà tema per a un altre article”. Així acabava el meu article publicat a aquest diari el passat 25 de Novembre. Aquest és, per tant, continuació de l’anterior.

VENDRE
Segons l’estudi KPMG 2016 sobre empreses familiars espanyoles, el 7% valoren com a prioritari per als propers dotze mesos la venda de l’empresa. Diuen que vendre l’empresa familiar és la millor manera de professionalitzar-ne la gestió, maximitzar la riquesa i reduir els conflictes familiars. Si es ven quan l’empresa va a tot drap s’obtindrà millor preu. S’ha de vestir el millor possible.
Els motius per vendre poden ser molts: aprofitar que els preus estan són alts, falta de continuïtat generacional, concentració sectorial, recepció d’ofertes, necessitat de recursos, diferències familiars, entrada de competidors, caiguda de rendibilitat, conflictes accionarials, canvis legislatius, malaltia, etc.
L’ideal és vendre quan l’empresa va a tot drap. El preu que se n’obtindrà serà millor si les vendes i beneficis son alts i creixents. Cal vestir l’empresa el millor possible. Es tracta, per tant, de millorar el balanç i el compte de resultats i d’elaborar plans de continuïtat atractius.
La por a possibles conseqüències – per exemple que empleats, clients, bancs o proveïdors s’assabentin de la possible venda – pot retardar l’inici del procés. Per això, fer-ho amb pressa és un mal l’assumpte.
Quant val l’empresa? Per a la immensa majoria que no cotitza a borsa, hi ha tècniques de càlcul com la capitalització dels beneficis, ràtios sectorials, flux de caixa… Una cosa és el valor i un altre és el preu. Aquest és el resultat d’una negociació.
Moltes vegades no es té en compte la possibilitat de vendre al personal intern. Si el negoci val la pena es pot obtenir finançament extern per a l’operació. Si no hi ha cap intern capacitat per comprar l’empresa, potser és que aquesta no val gaire, precisament per la falta de capacitat interna.

TANCAR
Si s’ha decidit no continuar i no es troba comprador, o per un euro, el que toca és tancar. Tancar una empresa és una experiència molt formativa. No és fàcil, ràpid ni barat. És com obrir-la, però amb moltes menys alegries. I si qui ha de fer-ho és el fundador o continuador familiar, la càrrega emocional pot ser molt alta. Tancar és una decisió que gairebé sempre es pren tard, perquè per naturalesa els empresaris són optimistes.
Hi ha empreses que han mort i no ho saben. Continuen existint sense adaptació als canvis estructurals en el seu sector. Continuen existint, per exemple, perquè paguen lloguers baixos, o perquè no veuen cap alternativa a deixar de pedalar, o perquè no es poden permetre el cost de deixar de fer-ho.
També hi ha empreses que se suïciden. No controlen existències, el que ha quedat obsolet o els comptes a cobrar. No inverteixen en xarxa comercial, física o virtual. No tenen cura dels seus equips. Donen l’esquena als canvis del mercat: producte, competència i consum. Van improvisant i nomes es guien per l’olfacte. No contrasten opinions. Posen la mà a la caixa.
Un dels objectius del tancament ha de ser generar la màxima caixa neta, és a dir, descomptant les despeses. Per això cal ser previsor i fixar bé el calendari del tancament. S’ha de tenir en compte que el valor dels actius en liquidació pot ser inferior al seu valor en continuïtat; que el valor dels actius per separat pot ser superior al conjunt. S’ha de fer una venda ordenada.
El passiu social no apareix en el balanç, i pot ser el principal passiu. Algunes empreses maquillen els resultats per mantenir el finançament bancari. Així, a més d’augmentar la responsabilitat personal d’administradors i consellers i retardar el que pot ser inevitable, augmenta el passiu social.
Hi ha tres formes de tancar una empresa:
1a.- Fer el tancament quan l’empresa encara te recursos suficients per complir amb totes les obligacions.
2a.- Tan aviat com un empresari preveu que no podrà fer front a les seves obligacions ha d’acollir-se a la protecció concursal si vol eliminar la seva responsabilitat personal.
3a.- Tancar “a pelo”. Pot sortir molt car. Es pot haver de fer front amb el propi patrimoni a accions de responsabilitat per part dels creditors que no han cobrat.

EPÍLEG
Hi ha moltes preguntes que cal tenir en compte per decidir si continuar, vendre o tancar. Pot ser necessari demanar ajuda professional o, si més no, contrastar opinions amb algú de fora, però recordant que els miracles els fan a Lourdes. Gestionar l’empresa i la família és, com sempre, un 1% d’inspiració i un 99% de transpiració.

Jordi Tarragona Coromina, Professor Col·laborador dels Estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.