El dimarts d’aquesta setmana, coincidint amb la festivitat de la Puríssima, una dona britànica de 90 anys ha estat la primera persona al món en rebre la vacuna contra la covid-19 desenvolupada per la farmacèutica nord-americana Pfizer i el seu soci alemany BioNTech. Margaret Keenan, que complirà 91 anys en pocs dies, anima a tothom a rebre la vacuna i declara sentir-se privilegiada de ser la primera persona vacunada i contenta de poder passar més temps, a partir d’ara, amb les persones estimades, després d’un perllongat període d’aïllament. Una cinquantena d’hospitals del Regne Unit ja han començat amb les vacunacions a majors de 80 anys i empleats del sector sanitari, tot i que els residents de les llars d’avis s’hauran d’esperar els propers dies a que la logística permeti la distribució de la vacuna sense trencar la cadena de fred a -70 graus centígrads. El país del Brexit té compromesa l’adquisició de 40 milions de dosis, que permetran vacunar a 20 milions de persones (el 30% de la població britànica). Els experts prometen l’efectivitat de la vacuna i la protecció contra el virus una setmana després de rebre la segona dosi.
Es preveu que l’Agència Europea de Medicaments aprovi la vacuna Pfizer abans que acabi l’any, i la de la competidora Moderna a inicis del 2021. Per població, a Espanya li corresponen l’11% del total de vacunes contra la Covid-19 que la Comissió Europea està gestionant a través d’una compra centralitzada. La reserva no obliga a adquirir-les totes, però el ministre Illa ha apuntat que pretén executar les opcions de compra en la seva totalitat i adquirir 140 milions de dosis, una xifra ingent que permetria immunitzar 80 milions de persones quan la població espanyola és de només 46 milions. Els motius pels quals Espanya ha adquirit més vacunes que població, quan alguns investigadors de les Universitats d’Estocolm i Nottingham consideren que amb el 40% ja s’aconseguiria la immunitat de grup, no estan gens clars. La República Txeca pretén vacunar el 51% de la població, Letònia el 42% i França el 60%. Ja veurem en què es concreta, més enllà del titular, que Espanya anunciï compres per poder arribar a vacunar el 175% de la població.
El cost de les vacunes sobrants seria d’aproximadament 200 milions d’euros. I és aquí quan arribem a un punt delicat com és el dels drets de propietat intel·lectual o patents sobre medicaments, en general, i vacunes contra la Covid, en particular. Una patent és un dret exclusiu concedit per l’Estat a l’inventor d’un nou fàrmac o tecnologia biomèdica, que seran explotats comercialment en règim de monopoli durant un període de 20 anys. L’argument habitual, encara que incorrecte, és que les companyies farmacèutiques necessiten aquesta ajuda estatal per incentivar la innovació i recuperar la inversió realitzada en el desenvolupament de nous fàrmacs i vacunes. Naturalment, un producte patentat es ven al públic a preus elevats i sense competència. I diem que és incorrecte perquè bona part de la recerca biomèdica és subvencionada amb fons públics i moltes vacunes s’han descobert i comercialitzat sense necessitat de patents. Jonas Salk, el científic nord-americà descobridor de la vacuna contra la poliomielitis, que tantes vides ha salvat, mai la va voler patentar. I, sense anar massa lluny, les vacunes anuals contra la grip comuna es produeixen cooperativament i en règim obert per una xarxa de laboratoris amb finançament públic i privat organitzats per un organisme (GISRS) pertanyent a l’Organització Mundial de la Salut. El seu objectiu està centrat únicament en la protecció de les vides humanes, més que en la generació de beneficis extraordinaris, i ha demostrat ser capaç de reunir, interpretar i distribuir coneixement útil per a la fabricació de les vacunes.
En sentit contrari, la vacuna contra la pneumònia infantil, patentada per Pfizer, es ven a un preu tan elevat que resulta prohibitiu per a bona part de la població, especialment la que viu en països pobres. Al mateix temps que a l’Índia moren cada any 100.000 nens i nenes per no tenir accés a la vacuna, l’empresa nord-americana ingressa 5.000 milions de dòlars per la patent. Múltiples patents vigents obstaculitzen el desenvolupament de fàrmacs antivirals aptes en la lluita contra la Covid (remdesivir, favipiravir i lopinavir/ritonavir). I Gilead, la farmacèutica que fabrica el remdesivir, ha demanat reforçar la seva posició monopolística sol·licitant la condició de “medicament orfe”, un estatus de salut pública que dóna accés a subvencions alhora que permet el benefici d’exempcions i bonificacions fiscals milionàries.
Ara és el moment de buscar i posar en pràctica nous mecanismes que promoguin veritablement la innovació sense necessitat de concedir monopolis legals. Diversos països s’han manifestat a favor de crear un fons comú que permeti als fabricants subministrar nous medicaments i vacunes a preus més assequibles. Així s’ha permès l’accés a tractaments contra la Sida, l’hepatitis C o la tuberculosi. I ara s’hauria d’ampliar per cobrir el tractament contra la Covid. Concedir premis monetaris als inventors, en substitució de les patents, també és una altra idea que forma part de l’agenda de reforma. L’objectiu és substituir un sistema basat en el monopoli legal per un altre basat en la cooperació i el coneixement compartit.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.