Tributació de les clàusules sòl

 

D’ençà que s’han declarat nul·les les clàusules sòl que s’havien pactat en algunes hipoteques d’interès variable, són diverses les persones que han obtingut la pertinent compensació per part de l’entitat bancària amb qui tenien contractat aquest finançament.

Cal que tots aquells “afortunats” que han estat agraciats amb la devolució dels diners no s’oblidin d’aquest fet alhora de fer la seva declaració de renda. Aquests hauran de regularitzar la deducció per la inversió en l’habitatge habitual practicada amb aquests interessos retornats durant els exercicis no prescrits, és a dir, els que afecten els darrers 4 anys (del 2012 al 2015, tot recordant que ara, al 2017, estem fent la declaració de l’exercici 2016), i respecte els quals es van aplicar l’esmentada deducció.

Dit d’una altra manera, sobre la part dels interessos retornats s’haurà d’aplicar el percentatge de deducció practicat i ingressar a hisenda l’import resultant, que pel cas dels contribuents catalans implicarà un 15% o un 16,50%, un o altre en funció de determinades circumstàncies personals del contribuent. La manera de procedir és a traves d’unes caselles habilitades a tal efecte en la declaració i no implicarà el pagament de cap sanció ni interessos de demora.

Cal puntualitzar que tots aquells que no han rebut la compensació en diners i que han acordat amb l’entitat financera canviar la devolució per una rebaixa del capital pendent de la hipoteca, no hauran de regularitzar la seva situació fiscal, ja que senzillament sobre aquesta quantitat que es resta del deute que tenen amb el banc ja no hi practicaran l’esmentada deducció fiscal.

També aquells contribuents que han obtingut la devolució, i que en les seves declaracions fiscals imputaven aquests interessos com a rendiments del capital immobiliari (despeses pels immobles dels que eren propietaris i destinaven al lloguer) o que aplicaven com a despeses de la seva activitat econòmica com a persones físiques, hauran també de regularitzar la seva situació fiscal, però en aquest cas hauran de fer una declaració complementària per a cada un dels exercicis no prescrits, tot restant aquesta quantitat com a menys despesa declarada en cadascun d’aquests anys.

Així doncs, tot aquell que hagi cobrat del seu banc, i que en rendes anteriors hagi practicat deduccions per la inversió en l’habitatge habitual, o hagi aplicat les despeses als lloguers o bé hagi imputat aquestes despeses a les seves activitats econòmiques, haurà d’ingressar part d’aquests diners que li han tornat a la hisenda pública.

Jordi Rojas Donada, Professor i Coordinador dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.