Testejar la població

Mentre restem a l’espera d’una vacuna o d’un medicament efectiu contra la Covid, cal preguntar-se si un nou confinament és inevitable davant l’alarmant increment dels contagis. En termes de creixement econòmic i relacionat amb el confinament derivat dels contagis, és necessari contextualitzar el comportament del PIB del tercer trimestre. Venint de la brutal caiguda lliure del segon trimestre, amb xifres del -18,5%, la producció al tercer trimestre no recupera ni un 60% de la caiguda prèvia. En termes interanuals, això vol dir comparant les xifres de l’any passat amb les d’aquest any per les mateixes dates, la caiguda supera el -10%, mentre que la majoria de països europeus no arriben al -5%. La Comissió Europea ha empitjorat aquesta setmana les previsions per a l’economia espanyola el 2020 i preveu que la patacada superi el -12% del PIB aquest any, i espera un rebot menys intens el 2021, a l’entorn del 5%, força lluny del 7% previst a l’estiu. La intensa caiguda d’Espanya reflecteix els efectes del confinament draconià de la primera onada a la primavera, la desordenada reobertura per salvar la insalvable temporada turística i els primers envits de la segona onada que colpegen a Espanya abans que a la resta dels països comunitaris.

Una estratègia alternativa als confinaments són els tests massius. El problema més important que presenten és el seu cost. Fins ara disposàvem només de les proves PCR, relativament cares. Aquesta prova presenta una alta especificitat, ja que pot diferenciar entre dos microorganismes propers, és molt fiable i precoç, ja que detecta el virus en les primeres fases de la infecció respiratòria, però té un preu alt. En centres privats fàcilment supera els 100 euros. Si volguéssim testejar el 100% de la població de Manresa cada 15 dies per tal d’aïllar els casos positius, s’haurien de fer 5.250 tests diaris. Assumint un cost de 50 euros per PCR, això equival a 262.500 euros diaris o 7,9 milions mensuals. En termes anuals, el cost supera el pressupost municipal d’aquest any (91 milions). Si extrapolem aquesta mesura al conjunt de Catalunya, el cost superaria el 4% del PIB. Una xifra molt elevada, indubtablement, però inferior a la caiguda autonòmica del PIB del 9% prevista per aquest any.

Ara bé, la cosa canvia molt amb la possibilitat de recórrer als tests d’antígens, que són molt més barats. A un cost de 5 euros per test, el desemborsament diari per efectuar 525.000 proves a nivell de tot Catalunya seria de 2,6 milions d’euros o l’equivalent a 958 milions d’euros anuals (menys del 0,4% del PIB català). Quin sentit té que l’administració espanyola dediqui 3.000 milions d’euros en la revalorització de les pensions i salaris públics, mentre que estalvia una mesura que podria mantenir l’economia en funcionament i evitar la propagació massiva de contagis? Donat que la fiabilitat dels tests d’antígens és inferior a la de la prova PCR, es podria realitzar un segon test de confirmació d’un positiu per evitar falsos positius, que deixarien de treballar sense necessitat, o falsos negatius, que podrien infectar els seus contactes habituals i agreujar l’epidèmia.

En un estudi recent portat a terme a València, aquests tests van ser capaços de detectar un 80% dels positius simptomàtics que posteriorment va certificar la PCR. En cas que siguin positius asimptomàtics, el percentatge baixa molt. Però l’estudi avala que, fins i tot en els falsos negatius, la quantitat de virus detectables en el pacient és tan baixa que amb prou feines resulta contagiós. Encara que és difícil atribuir a un factor concret la baixada registrada en les xifres de contagis a la Comunitat de Madrid aquesta setmana, tot sembla indicar que el test d’antígens ha tingut bona part del mèrit de què la situació sigui menys dramàtica. També a Catalunya, davant la saturació en els laboratoris que analitzen les mostres, s’han començat a fer tests ràpids d’antígens, i no PCRs, als contactes de les persones que hagin donat positiu per coronavirus.

A priori, un programa de tests massius i periòdics a tota la població presenta uns beneficis molt superiors als costos. Malauradament, però, les autoritats no semblen contemplar aquesta possibilitat i estan decidides a continuar aplicant el tancament d’activitats no essencials i els confinaments parcials, sense descartar tornar a un confinament domiciliari total si els contagis es descontrolen.

Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada