Sóc tecnoaddicte…? Pateixo de…

Tenir una addicció repercuteix de forma negativa no només sobre un mateix, també ho fa en l’entorn que ens envolta. I són les noves tecnologies les que estan ocupant un lloc important en aquest complicat món de l’addicció. Com ja deia el professor Marcuse, “la tecnologia com a tal no pot ser separada de l’ús que fem ”.

En les diferents addiccions associades a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), que han anat apareixent de forma paral·lela a la seva evolució, hi trobem l’ús abusiu de les xarxes socials. La població que hi està exposada, segons dades dels gestors d’aquestes xarxes, és de prop de 2.500 milions d’usuaris. Només Facebook té declarats al voltant de 1.400 milions d’usuaris, el que suposa, segons Mark Zuckerberg, en un sol dia, un temps de connexió equivalent a 40.000 anys entre tots els usuaris.

Però el problema no està en l’ús de les noves tecnologies o de les xarxes socials, el problema està en l’abús que en fem. Potser la resposta a unes ràpides preguntes et permetran determinar si ets o no tecnoaddicte: ets capaç d’imaginar-te sense mòbil? Sense tauleta tàctil? Sense portàtil? Sense connexió a Internet? Sense les xarxes socials? Sense el correu electrònic…?

Tornaries a casa a buscar el teu mòbil si te l’haguessis deixat i fossis a 20 km? Tens la sensació que el teu mòbil sona o vibra per la recepció d’un missatge que després comproves que no ha arribat? Dines amb una colla d’amics i una part de l’estona la passes amb el mòbil? Mires les xarxes socials dels amics de forma continuada per saber si t’han deixat de banda? Aquestes i moltes altres són situacions que mostren una addicció.

Tot seguit posarem nom a un seguit de tecnoaddiccions que segurament no saps que tens.

Què és la nomofòbia? Tornaries a casa a buscar el teu mòbil si fossis força lluny i t’haguessis oblidat d’agafar-lo? La no mobile phone probia (la fòbia a no tenir el mòbil) és la por de desprendre’s del mòbil, a no tenir bateria, a la manca de cobertura… És una sensació d’angoixa pel fet de no estar connectat, per no saber si algú t’està escrivint o trucant. Aquesta tecnoaddicció afecta més de la meitat dels usuaris, que ni tan sols saben que la pateixen.

Practiques el phubbing (phone+snubbing)? Ets d’aquells que quedes per prendre unes canyes amb els amics i estàs més pendent del teu mòbil que de la conversa? Si és així, estàs mostrant menyspreu cap als que t’acompanyen, estàs aïllant-te, segurament sense adonar-te’n.

Pateixes de fomo (fear of missing out)? Ets passes les hores veient què fan els amics a través de les xarxes socials? Penses que t’estàs perdent aquella esquiada? Què tots menys tu estan a una barbacoa? Aquesta sensació de veure que els altres del teu cercle s’ho estan passant bé sense tu és fomo, la por a perdre’s alguna cosa. Ha afectat en algun moment a més d’un terç de la societat. En aquest cas, la selfitis ha fet molt de mal.

Tens vibranxiety? Estàs tranquil·lament al sofà de casa i tens la sensació que t’estan trucant? O et sembla que el mòbil ha vibrat per la recepció d’un missatge? Però agafes el mòbil i no hi ha ni una trucada perduda ni un missatge. Si és així has patit el que s’anomena síndrome de la vibració fantasma. Tranquil, que li ha passat a més del 70% de la societat.

Internet ho és tot per a tu? Si és així, pateixes de ciberaddicció. Un concepte sota el qual s’engloben tot un conjunt d’addiccions associades més específiques: el cibersexe, la ciberludopatia o la cibercondria. Has buscat a internet una malaltia per concloure que pateixes els símptomes i que estàs al límit de la mort? Si has substituït el teu metge de capçalera per internet pateixes de cibercondria.

Les ciberaddiccions presenten els mateixos símptomes que les d’altres addiccions: una pèrdua de control i una dependència total. És a dir, en aquest cas, no fem servir les noves tecnologies o les xarxes socials per a un ús professional o lúdic que ens aporta un valor sinó que ho fem per la necessitat de no sentir-nos malament. Així mateix, com passa amb qualsevol addicció, aquesta també interfereix en el dia a dia i en les relacions personals.

Si després de llegir aquest article arribes a la conclusió que pateixes alguna tecnoaddicció, que el temps i la dependència de les TIC i les xarxes socials és excessiu, busca solucions. Potser ha arribat el moment d’anar reduint progressivament aquesta dependència.

Pren-te unes vacances dels dispositius, potencia el tracte personal, busca activitats offline i, en el cas que hagis perdut totalment el control, sempre et queda anar a un especialista.

I per acabar, com deia Paracels ja al segle XVI: “res és verí, tot és verí: la diferència està en la dosi”.

Xavier Baraza Sánchez professor col·laborador dels estudis d’Empresa del Campus Manresa de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC) i Professor d’Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.