Servitització


Gairebé sense adonar-nos-en un canvi econòmic va entrant a les nostres vides. No és una fi de cicle clàssic de creixement-recessió, és un canvi de model econòmic, que tot i que els models teòrics havien previst, mai ens hauríem imaginat que seria una realitat. En efecte, per primer cop a la història ens apropem a la competència perfecta entre empreses donat que la globalització i internet han permès que la informació entre empreses i usuaris sigui gairebé perfecta i no imperfecta. La imperfecció en la informació permetia a empreses poder escapolir-se (encara que fos momentàniament) de la competència i vendre al client amb un marge que li permetés beneficis. Avui n’hi ha prou amb 3 clics per veure centenars de venedors del producte que es busca, i lògicament comprar al millor preu, ja no del barri la ciutat, sinó del món. Lògicament això provoca que els marges pateixin i es vagi directament al mínim preu tècnic. Fet magnífic pels consumidors però terrorífic per les empreses. Indicador d’això són els resultats econòmics que registren l’àmplia majoria de comerços electrònics.

En aquest escenari, gens encoratjador per moltes empreses venedores de producte en el sentit més estricte, ha aparegut la servitització com a resposta. En essència la servitització és el procés mitjançant el qual una empresa venedora de producte passa a vendre serveis. Pot sembla senzill i obvi, però en realitat és un viatge que comporta un canvi de model de negoci, ple d’escales i riscos que busca garantir la rendibilitat de l’empresa. El servei, per la seva naturalesa, és basa més en la confiança i ens els intangibles que el producte. En definitiva és més intensiu en coneixement tàcit que explícit i sens dubte això és una gran element alhora de ser competitius. De fons hi ha la idea que ja no volem adquirir coses sinó que volem experiències que es resolguin coses. Dit de manera planera, hi ha un canvi de mentalitat respecte el tenir (un cotxe) i el seu benefici (desplaçaments). El que proveeix satisfacció és poder desplaçar-se, no tenir un cotxe propi.

La servitització té diferents nivells o graduacions, a mesura que anem substituint el producte pel servei. En un primer estadi, l’empresa ven el producte bàsic. Seria el punt de partida al qual se li afegeixen serveis complementaris (com ara garanties o manteniments). En aquest punt el producte segueix sent del client i l’empresa li ofereix seguretat. Un segon nivell seria quan l’empresa segueix venent el producte però es compromet amb el client a treballar conjuntament per treure’n el màxim rendiment. En aquest punt els acompanyaments, les formacions i els mentoratges són habituals. En el tercer estadi es produeix un canvi substancial i es que l’empresa ja no ven els equips sinó el que fa es vendre’n els beneficis. És l’anomenat pagar per ús. En aquest moment, l’empresa presta i factura els usos que el client fa, per exemple, quan paguem les fotocòpies que ha fet la fotocopiadora mensualment sense assumir el cost de la màquina. De fet la màquina, és de l’empresa que presta el servei, no del client. Un altre exemple són alguns hospitals catalans que ja no compren ni la roba que utilitzen en les seves intervencions quirúrgiques ni tan sols tenen bugaderia. Hi ha una empresa que presta els servei complet de proveir la roba, essent aquesta propietat de l’empresa proveïdora. L’hospital paga per cada servei quirúrgic que precisa, centrant-se així exclusivament en allò que són experts: les operacions. Per acabar, el quart nivell, és quan l’empresa proveïdora del servei s’integra amb el client, bo i conservant l’autonomia, passant a ser un soci estratègic que factura en funció de l’èxit i/o rendiment, no pas ja per l’ús.

Una lectura superficial podria aparellar la servitització amb la externalització, però aquest no n’és l’ànim, donat que el que es vol és construir valor afegit amb un servei a mida, i no una substitució de costos fixos per variables.

En tot cas, aquesta transició cap a la servitització és complexa perquè involucra temes fiscals, financers, legals i sobretot comercials, però sens dubte canvia el model de negoci que suposarà un aprenentatge organitzatiu molt gran.

Des d’Associació d’empresaris del Bulfalvent, i des de Simbiosi concretament, fa mesos que en fan promoció perquè, entre altres, la servitització te efecte sobre l’economia circular, i al capdavall cap el manteniment del teixit empresarial al territori.

Dr. Marc Bernadich Márquez, Doctor en Creació i Gestió d’Empreses. Professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE i Responsable d’Emprenedoria del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada