Sabem què és l’ASEAN?

Reconec que el títol és poc comú, però és clarament intencionat. Desgraciadament poca gent sap que és l’ASEAN, i qui s’animi a llegir l’article fins al final entendrà per què. És una manera d’intentar atreure el lector a algun tema desconegut confiant que d’ara endavant ho serà menys. L’objectiu és doble: d’una banda, afegir una informació més al que podríem dir-ne cultura general de cadascun de nosaltres; i de l’altra, ajudar a millorar els processos de decisió en les empreses.

Què és l’ASEAN (Association of Southeast Asian Nation)? És una associació política, econòmica, de seguretat i sociocultural dels països del sud-est asiàtic. Encara que a gran distància, podríem dir que és similar a la Unió Europea. La van constituir a Bangkok el 1967 cinc països: Indonèsia, Malàisia, Filipines, Singapur i Tailàndia. Posteriorment s’hi van afegir Brunei, Vietnam, Laos, Myanmar i Cambotja. El lema comú és molt significatiu: “One vision. One identity. One community”.

És un entorn econòmic molt rellevant i de fort creixement, just al centre geogràfic entre l’Índia i Xina, amb una població de 629 milions d’habitants (la UE-28 són 510 milions i els EUA, 322 milions). El seu PIB és de 2.28 bilions €, similar al de França i una mica per sota del del Regne Unit. El PIB per càpita és baix, però ha passat de 2.226 euros l’any 2007 a 3.634 euros l’any 2015, un creixement mig del 8% anual. L’última dada econòmica que vull incloure és que representa el 7,6% del tràfic mundial de mercaderies, similar al volum d’Alemanya. És una de les zones del món amb més tractats de lliure comerç signats i actius, tant per part dels països de forma individual com de l’ASEAN com a entitat.

L’entorn sociocultural és extremadament ric i divers. Una combinació de tradicions budistes, islàmiques, hinduistes, catòliques o confucianistes. Herències del colonialisme francès, anglès o holandès. Països democràtics, comunistes, monàrquics o amb dependència d’un control militar. Multitud d’idiomes, la majoria propis de cada país, amb una certa incidència transversal de l’anglès i dialectes del xinès. Podríem dir que és una zona amb una innegable riquesa històrica i cultural, que està creant vincles amb l’objectiu que aquesta realitat sumi més que resti. Deu països que intenten seguir el lema d’Indonèsia “Unity in diversity”. I ho estan fent força ràpid.

Ara fa una mica més de vint anys que vaig trepitjar per primer cop Singapur. Des d’aleshores ençà hauré volat al sud-est més de cinquanta vegades, i sempre, absolutament sempre, han coincidit dos fets: he après coses vàlides que no sabia i he vist progressos estructurals notables, en alguns casos excel·lents. I moltes vegades, amb la ben rebuda participació occidental. En els últims anys s’està incrementant la relació interasiàtica, potser el mercat més gran del món, ASEAN, la Xina, el Japó i Corea del Sud especialment, restant pes a l’europea i especialment a l’americana. És un entorn obert i dinàmic.

Al principi he dit que l’objectiu era doble. El primer, d’àmbit de cultura general, despertar l’interès per una zona que, en general, és força desconeguda, i que ens pot aportar molt. M’agradaria pensar que algun lector anirà a Wikipèdia a remenar informació sobre l’ASEAN o alguns dels seus països. El segon, una reflexió sobre la nostra presa de decisions empresarials.

Cal anar al països de l’ASEAN a internacionalitzar-nos? Potser a vendre, a comprar, a fabricar o a invertir? La resposta per a mi és fàcil. Depèn. Cada empresa, cada producte, cada situació, cada oportunitat és diferent, és particular de cadascú i no es pot generalitzar. Sovint tenim la temeritat de fer el que ens recomanen, tant les administracions com els gurus, els assessors o les modes creades pels mitjans de comunicació. Una moda és una tendència, no és el nostre cas particular. I no vol dir que no hem d’escoltar les administracions, els gurus, assessors o mitjans de comunicació. El que vull dir és que hem d’agafar totes les opinions fonamentades, analitzar-les amb els nostres paràmetres i decidir.

Això és el que ha passat amb l’ASEAN. Mai ha estat de moda. Poques vegades l’hem vista com un lloc d’oportunitats. Altres ho han fet i els ha anat força bé. A mitjan dels 90 la moda era anar a l’Amèrica del Sud , seguint les grans multinacionals i bancs. Després, el creixement dels països de l’est, guiats per despesa generada per la injecció dels fons europeus en entrar molts països a la UE. Posteriorment, tothom mirava cap a la Xina com a terra d’oportunitats en un mercat gegantí. També un temps va estar de moda el Magreb, perseguint la inversió derivada dels seus ingressos energètics. A l’entremig, encara que més selectivament, s’ha seguit el mercat americà, malgrat que els EUA no es pot considerar un sol país, sinó que cada estat té les seves particularitats. No recordo una època en la que l’ASEAN tingués una repercussió similar, potser en alguns moments accions concretes sobre Singapur. Estic convençut que en molts casos hauria estat una bona opció.

La meva reflexió és que cada situació nostra és particular, i malgrat és bo tenir moltes fonts d’informació, cal que decidim de la manera més objectiva possible. L’ASEAN és un mercat molt interessant, tant des del punt de vista empresarial com personal. No cal que tots hi anem, però encara que no estigui de moda, recomano tenir-lo a la carpeta de zones per analitzar quan prenem decisions. Segur que, per a molts, serà una sorpresa agradable.

Lluís Blancafort Masriera, professor col·laborador dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *