Qui ha de pagar la crisi econòmica?

El govern del Partit Popular va aprovar el passat novembre el RD 20/2011, de 30 de novembre, sobre mesures urgents en matèria pressupostària, tributària i financera per reduir el dèficit públic de l´Estat Espanyol.  Una de les mesures contingudes en aquesta norma és l´establiment d´un recàrrec complementari sobre la tarifa estatal del IRPF entre el 0,75% i el 7%. Que suposarà això a la pràctica?

Doncs que a partir d´aquest mes de febrer (doncs al mes de gener encara no va aplicar-se) els treballadors i pensionistes perdran poder adquisitiu gràcies a l´augment d´aquesta tarifa que repercuteix directament per calcular la retenció aplicable sobre les nòmines i pensions. Així, i segons les estimacions fetes pel Ministeri d´Economia i Hisenda, una nòmina o pensió de 1.500 € mensuals es reduirà en 14 €; una nòmina o pensió de 2.400 € mensuals en 41 € i una nòmina o pensió de 14.500 € mensuals en 1.350 €. De mitjana s´ha calculat que es deixaran de cobrar uns 20 € mensuals però cal veure la situació personal de cadascú. Aquest és tan sols el primer capítol.

Segon capítol: s´anuncia ara des de la Generalitat de Catalunya que la paga de juny dels treballadors públics es retallarà un 3% degut també a la voluntat d´equilibrar el dèficit públic. Aquí aquesta pèrdua de poder adquisitiu sols afectarà als funcionaris i no per motius fiscals sinó merament estructurals.

Tercer capítol: ja s´està anunciant un altre augment d´impostos tant per part del Govern espanyol com de la Generalitat de Catalunya. El primer vol augmentar el tipus impositius del IVA (impost que afecta als consumidors de béns i serveis) i el segon l´AJD (impost que afecta bàsicament a l´atorgament de documents notarials).

Quart capítol: per aquest exercici i el següent s´ha reintroduït l´Impost de Patrimoni a partir de 700.000 € quan des de l´any 2008 estava bonificada la seva quota en un 100% i, per tant, ja no es venia liquidant per cap contribuent.

En conclusió, es pot afirmar que aquesta pèrdua de poder adquisitiu derivat de l´augment d´impostos recau bàsicament en les classes mitges ja que els rics de veritat tenen o bé altres formes de cobrar (via rendiments de capital que tributen molt menys) o bé diferents eines de planificació fiscal (via SICAVS, societats patrimonials o utilitzant els paradisos fiscals). Per tant, qui realment acaba pagant aquesta crisis econòmica no és qui l´ha generat (la classe mitja representada pels treballadors i pensionistes) sinó qui realment se n´ha aprofitat quan corrien temps de bonança econòmica (representat pel poder financer en general). I per sinó fos això suficient s´ajuden amb diners públics a través del FROB a algunes d´aquestes entitats. Fins on anirem a parar?

Xavier Flotats Tomasa – Professor de Fiscalitat dels Estudis d’Empresa de la Fundació Universitària del Bages (FUB)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.