Les persones desenvolupem les activitats del dia a dia en un entorn on les relacions interpersonals són constants, i el tipus de comunicació que es dóna, sovint és una funció dels trets que constitueixen la personalitat de cadascun de nosaltres. També és cert que en moltes circumstàncies, tenim la tendència a quedar-nos amb la primera impressió que rebem. Analitzem la informació que ens arriba, condicionats per allò que ens importa, per preferències subjectives, per claus que confirmin aquesta primera impressió, fins l’extrem de pensar en el futur en els mateixos termes. Podríem suposar, inclús acceptar, que aquest procés és com un mecanisme neuronal mitjançant el qual les impressions queden en el cervell.
Les primeres impressions són realment importants, i sembla ser que les persones es fan una imatge dels altres tan sols en uns breus moments, després d’haver iniciat una conversa, i que uns pocs segons ens autoritzen a emetre una sentència. No encertarem sempre, però hi ha factors que poden distorsionar les primeres impressions. La intel·ligència social és diferent en cada persona i fa que tots no siguem igual de bons o dolents a l’hora de jutjar als altres. Si ens parlen de forma negativa o positiva d’una persona que no coneixem, estarem més predisposats a pensar en els mateixos termes quan ens la presenten. Si donem importància a l’amistat, tindrem la tendència a recordar més aquelles conductes amistoses d’una persona i no considerarem a aquelles persones menys accessibles. I no oblidem, que en general les persones acostumem a reconèixer i recordar millor la informació relacionada amb les característiques pròpies.
La forma de comunicar-nos és fonamental, i encara més aquells aspectes de la comunicació no verbal. Mirades, postures, gesticulació, actituds etc., donen una idea general de nosaltres, i en un espai de temps tan curt com poden ser uns quants segons, facilitem signes sobre la nostra formació, aptituds, experiència i competències. Serà doncs recomanable, tenir sempre present una dita que ja s’ha convertit en un clàssic: “No tindrem una segona oportunitat per causar una primera impressió”.
Les primeres impressions són realment importants, i ens podem preguntar: fins a quin extrem els resultats d’una entrevista de recerca de feina, venen determinats per les primeres impressions?.
Sembla obvi que el professional millor qualificat ha de ser qui obtingui el lloc en un procés de selecció, però no sempre és d’aquesta manera, i sovint el candidat escollit, és la persona qualificada que dóna la impressió adequada.
Què podem fer doncs, per optimitzar la nostra situació?. No trobarem fórmules màgiques, no podem fingir en una entrevista per causar una primera bona impressió. No es tracta d’haver de mostrar cap rol, ni aparentar allò que no va amb nosaltres. Es tracta d’haver de donar la imatge que realment volem donar. No es tracta de disfressar-nos, ni d’imitar a algú que admirem. Sempre serà més favorable mostrar-nos tal com som, deixar que la nostra personalitat es manifesti en tota la seva amplitud, circumstància aquesta que farà que ens sentim més confiats i segurs.
L’objectiu és aconseguir ser el millor candidat a causar una primera bona impressió, oblidant les nostres febleses i potenciant els atractius, que de ben segur tenim i que ens poden fer diferents. És una estratègia que hem d’aprendre i que en la pràctica ens ha de convidar a no preocupar-nos d’aquelles variables que no podem controlar, i dedicar-nos a maximitzar les que tenim, coneixem i som conscients de que ens proporcionen valor diferencial.
Vestir de forma adequada a la situació, fer una salutació amb la mà, saber estar, un somriure, una actitud receptiva, i la voluntat de millorar la nostra imatge personal, són aspectes fonamentals, i si l’elegància natural no es té, podem aprendre. Es tracta de mirar-nos al mirall i comprovar si la imatge que veiem és la que volem donar. No es tracta de fer una venda personal, tal com si fóssim un producte. No és només un tema de màrqueting personal. L’objectiu és transmetre allò que jo vull que els altres vegin, i que sigui vist com un fet diferenciador de la meva personalitat, professionalitat i perfil competencial.
Cada cop amb més insistència, les empreses valoren les habilitats socials, la capacitat de comunicar de forma eficaç, l’empatia, l’assertivitat i tot un conjunt de competències, que si no es tenen de forma natural es poden aprendre i potenciar, i en la seva pràctica faran que la nostra imatge personal la puguem millorar.
Rafel Roca i Olmos – Professor col·laborador del Grau en Gestió d’Empreses de la FUB