Preguntes i respostes sobre actualitat econòmica

Jordi Franch, professor dels estudis d’Empresa de la FUB, publica, diàriament, a Regió 7, una clau interpretativa per comprendre el comportament de l’economia mundial. Cada setmana, compartim al bloc d’Empresa de la FUB, un extracte d’aquestes notes.

Sobre el rescat de Xipre, els bancs dolents, la deducció per compra de l’habitatge i la recapitalització directa de les entitats financeres
(setmana del 26 al 30 de juny de 2012)

Què significa el rescat del sector bancari de Xipre per a Europa? El rescat del sector bancari xipriota és, en termes quantitatius, una operació assumible per al conjunt d’Europa. Requereix 5.800 milions d’euros, una xifra força insignificant si es compara amb les necessitats financeres totals d’entitats com Bankia o CatalunyaBanc. Qualitativament, però, repeteix una tendència d’estats hiperendeutats finançats per bancs en fallida.

Què és un banc dolent? Un banc dolent és un fons creat pel govern on s’aparquen els actius tòxics dels bancs amb més problemes, amb la intenció que puguin tornar a l’activitat bancària habitual i reprendre la concessió de crèdit. Un dels problemes més importants que presenta és saber a quin preu l’estat comprarà els crèdits escombraria de la banca intervinguda. Si paga un preu massa baix, els bancs intervinguts empitjoraran encara més i incrementaran les necessitats de recapitalització. Si paga un preu massa alt, l’estat continua ajudant els bancs intervinguts amb diners del contribuent. Un altre problema és que l’estat crea deute públic per pagar els actius bancaris menys líquids i de menor qualitat. Per tant, es reforça el cercle viciós entre sector públic i sector financer, tot augmentant, encara més, l’endeutament.

Quins són els efectes de la deducció per la compra d’habitatge? La deducció per la compra de l‘habitatge és un incentiu fiscal que va contribuir a alimentar el boom immobiliari. Ara, el govern ha anunciar la seva possible eliminació. Consisteix en la deducció del 15% dels primers 9.000€ dedicats a pagar la hipoteca, la qual cosa significa que cada propietari pot estalviar 1.350€ a l’any (2.700€, les parelles). Amb aquests diners, les famílies poden augmentar el consum i beneficiar, així, les empreses, o bé augmentar l’estalvi i amortitzar préstecs i reduir l’endeutament. Qualsevol de les dues alternatives és positiva. Sense deducció, hi haurà menys diners per consumir o reduir deutes i totes dues alternatives són negatives.

Com es farà la recapitalització directa del bancs? L’eurozona permetrà la recapitalització directa dels bancs, sense passar per l’estat, a partir de l’any vinent, en un intent de trencar el cercle viciós entre el deute sobirà i el deute bancari. Quan el sector públic es fa càrrec dels forats bancaris augmenta el seu endeutament. I, com que els bancs són els principals tenidors de deute públic, això empitjora la situació tant dels bancs bons com dels dolents i es realimenta el bucle negatiu. Fins el 2013, el rescat espanyol s’iniciarà amb el fons provisional i, després, amb el permanent sense que l’Eurogrup tingui caràcter prioritari en el cobrament davant la resta de creditors privats. També s’ha acordat que Europa es comprometi a comprar bons de deute públic dels països amb més dificultats.

Jordi Franch, professor dels estudis d’Empresa de la FUB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.