Preguntes i respostes sobre actualitat econòmica

Jordi Franch, professor dels estudis d’Empresa de la FUB, publica, diàriament, a Regió 7, una clau interpretativa per comprendre el comportament de l’economia mundial. Cada setmana, compartim al bloc d’Empresa de la FUB, un extracte d’aquestes notes.

Sobre l’increment de la prima de risc, la liquidació de bancs i el seu rescat, les preferents i la taxa Tobin
(setmana del 19 al 23 de juny de 2012)

Per què no baixa la prima de risc espanyola? Els inversors no aproven el pla de rescat de la banca. Ningú no es mostra disposat a prestar diners a un govern quan sap que els utilitzarà per tapar els forats enormes d’algunes entitats financeres. Si el govern decideix fer-se càrrec de les pèrdues bancàries (amb càrrec al contribuent), el risc d’impagament es dispara i, per tant, també ho fa la prima de risc.

Què vol dir liquidar un banc? Un banc està en perill quan opera amb escassos recursos propis i concedeix préstecs arriscats a llarg termini que s’acaben impagat. Encara que els préstecs siguin hipotecaris i tinguin la garantia real de l’immoble, el banc estarà en fallida si la pèrdua de valor de l’immoble supera el capital propi del banc. Aquesta és la situació dels bancs que demanen ser rescatats. Liquidar un banc dolent implica vendre, amb pèrdues, tots els immobles hipotecats que estan al seu actiu. Els diners de la venda serviran per pagar deutes, molt especialment els dipòsits d’estalvi dels seus clients (assegurats fins a 100.000€ per l’estat). Naturalment, els accionistes perdrien part o la totalitat de la seva inversió.

Tots els bancs han de ser rescatats? Les empreses consultores que han elaborat l’informe sobre la quantitat necessària estimada per cobrir les pèrdues dels bancs espanyols ha classificat aquestes entitats en tres categories. Un primer grup (Santander, BBVA i, potser, Sabadell) inclou els bancs que no necessiten ser rescatats perquè poden cobrir les provisions exigides per les pèrdues de valor dels seus préstecs amb els beneficis que generen sense ajuda externa ni ampliacions de capital. Un segon grup (La Caixa, Popular, Bankinter, Kutxa i Unicaja) només podria evitar el rescat si desinverteixen (tanquen oficines) o bé amplien capital. El tercer grup (Bankia, CatalunyaBanc i NovaGalicia) són les entitats que haurien de ser rescatades.

Què són les participacions preferents? Són un tipus de deute dels bancs. L’entitat les venia a canvi de pagar un interès fix anual. Amb la crisi, els bancs més dèbils han deixat de pagar aquests interessos i, a més, el propietari que les vol vendre no troba comprador. La conversió de les participacions preferents en accions permetria la capitalització dels bancs, la reducció del seu deute i faria recaure les pèrdues bancàries sobre l’inversionista que ha deixat diners equivocadament al banc i no sobre el conjunt dels contribuents.

Què és la taxa Tobin? És una taxa parcial a les transaccions financeres que va proposar, el 1981, el premi Nòbel d’Economia, James Tobin. Consisteix en un impost del 0,1% als moviments de capitals a curt termini amb l’objectiu d’evitar l’especulació i potenciar l’estabilitat. Presenta dos inconvenients principals: d’una banda, la dificultat de diferenciar una operació especulativa a curt termini d’una d’inversió productiva a llarg termini; i, de l’altra, caldria que s’apliqués a tots els països, sense excepció, ja que, si no, les operacions financeres es traslladarien a paradisos fiscals o a estats amb regulacions sobre el capital més benignes.

Jordi Franch, professor dels estudis d’Empresa de la FUB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.