Pa per avui … Gana per a demà

impost-societats-pagos-a-cuenta

Que l’estat espanyol ha de complir amb els objectius del dèficit pactats amb Brussel·les és evident. Cal dir que la solució aportada per la hisenda espanyola d’augmentar l’import dels pagaments a compte de l’impost de societats no deixa de ser fer-se trampes al solitari.

L’impost de societats és un tribut de caràcter directe que grava el beneficis obtinguts per aquestes. En la majoria de casos, l’exercici econòmic comprèn  l’any natural, de manera que les empreses determinen a data  trenta-u de desembre els beneficis obtinguts durant l’any, pel senzill mètode de càlcul consistent a restar les despeses dels ingressos obtinguts. A aquesta xifra se li aplica el tipus impositiu del 25%. Hisenda no cobra aquesta quarta part del pastís que li correspon fins als vint-i-cinc primers dies de juliol de l’any següent. Com és obvi, l’administració pública no s’esperarà fins a la data que he indicat per tenir els diners a la seva butxaca, de manera que hi ha establerts tres períodes de pagaments a compte durant l’any en curs, que s’acabaran restant de l’import definitiu a pagar al juliol de l’any següent.

Ara, el que aconsegueix hisenda és que les empreses afectades per la mesura, aquelles amb una xifra de facturació anual superior als deu milions d’euros, anticipin a l’octubre i desembre del 2016 diners a compte de l’impost que es pagarà al  juliol del 2017.

No cal dir que la recaptació final per aquest impost, seguirà sent del 25 % del guany igualment, i com que s’hauran anticipat més diners al 2016, al 2017 la recaptació per a l’impost serà més baixa ja que les empreses es compensaran la major quantitat de diners anticipada, així doncs, pa per avui gana per a demà.

Per acabar, també cal fer esment del fet que l’aprovació de la mesura s’ha fet in extremis un dia abans de que comences el període de vint dies que tenen les societats per fer l’ingrés a compte. Possiblement més d’un director financer s’està ara esforçant a cercar una quantitat de diners superior a les previsions de tresoreria que de ben segur s’havien fet. No cal dir-ho: no és gaire elegant canviar les normes del joc sobre la marxa.

Jordi Rojas Donada, Coordinador d’estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.