L’especialització en moments de crisi econòmica

La major part de la societat ha estat educada sota el terme “especialització”. Tant en l’àmbit educatiu com en el món laboral, l’opinió popular és que per a guanyar un bon sou, grans beneficis, molt temps lliure i oportunitats d’ascens, es necessita especialitzar-se. Aquesta és la raó perquè els doctors en medicina, arquitectes, advocats, enginyers, mestres i altres professionals, comencin ràpidament a buscar una especialització amb la qual poder gaudir d’una avantatge competitiva. La nostra és una societat que recompensa a les persones que estudien més i més, sobre cada vegada menys coses.

L’especialització laboral consisteix en l’assignació de les diferents tasques d’un procés productiu en particular, a diferents individus o grups de treball atenent a les seves característiques, habilitats o recursos. El principal benefici de l’especialització és que ajuda a aconseguir majors nivells d’eficiència, mitjançant la reducció de costos i temps, minimitzant els canvis de tasca, maquinaria, desplaçaments o l’aprenentatge d’altres processos.

Actualment, estem vivint una crisi econòmica de gran magnitud. Segons la CEOE, Espanya tornarà a entrar en recessió en el 2020 degut a la parada de l’activitat i de la demanda a partir de la segona quinzena de març, i la seva extensió a abril i maig. La caiguda del PIB podria situar-se al voltant del 9%. En aquest cas, la taxa d’ocupació disminuiria un 4% anualment i l’atur s’elevaria fins 18%.

Aquestes xifres, ens haurien de fer reflexionar sobre el paper de l’especialització. No perd valor l’especialista, el tècnic en una àrea determinada o l’investigador, tot i que el propi avanç tècnic i científic podria deixar-los fora de joc. Quant més especialitzats estiguem cada un de nosaltres, més atrapats i més dependents serem d’aquesta especialització. Haurem dedicat la major part del nostre temps, a aprendre una habilitat que és valorada en una sola indústria o sector i per tant, la nostra posició remunerada en moments de crisi ja no existeix.

Hem d’anar consolidant la figura de l’individu versàtil, adaptable, proactiu i amb un ampli espectre competencial, capaç d’assumir tasques circumdants o distants a les seves habituals i, per tant, alineat amb l’evolució constant del seu sector o subsector, derivada del progrés tècnic i la innovació.

Hem d’aprendre a cultivar i satisfer l’afany de saber més, per a adaptar-nos a les necessitats o dificultats que sorgeixin, i resultar així, àgilment versàtils. Hem de tenir una perspectiva a llarg termini, en comptes de treballar i estudiar simplement pels diners i la seguretat, hem de desenvolupar altres aptituds. En moments de crisi econòmica i inseguretat com el que estem vivint, hem de tenir molt present, que l’únic actiu que tenim és la nostre ment.

Itziar Lujan Blanco, professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada