Es compleixen 2 anys de l’aparició de la Covid a la Xina. I el balanç de víctimes mortals registrades supera ara mateix els 5,2 milions a tot el món. Aproximadament, 670 morts per milió d’habitants en termes mitjans. Xifres importants, però molt inferiors a altres pandèmies similars d’origen víric com la Grip Espanyola que va seguir a la Primera Guerra Mundial (1914-1918). En canvi, i a diferència de la lleu crisi econòmica del 1920-21, que es va resoldre ràpidament i sense grans escarafalls ni estímuls governamentals, la crisi econòmica derivada de la Covid apunta a proporcions colossals. I el malson continua perquè la nova variant òmicron, detectada i seqüenciada a Sud-àfrica, és més contagiosa i no sabem encara com respondrà a les vacunes existents. Àfrica acumula un enorme retard en la vacunació i tan sols el 7% dels seus prop de 1.300 milions d’habitants ha rebut la pauta completa. Hi ha països on la vacunació és inexistent, com al Txad (0,4%), el Congo (0,06%) o Burundi (0,003%). A Sud-àfrica, el país més poblat, amb uns 60 milions d’habitants, i el més colpejat per la Covid de tot Àfrica, amb tres milions de contagis, la immunització completa ha arribat tan sols al 23% de la població. Aquesta lentitud respon a múltiples causes, com els problemes logístics en la distribució de vacunes als països pobres o el rebuig d’una part de la població per motius ancestrals. Però potser la més important és l’efecte de les patents sobre les vacunes i els medicaments.
El coronavirus afecta a tot el món i requereix la immunització de tot el món, no només dels països rics. És un problema global que s’ha de resoldre globalment. I la desigualtat en l’accés a les vacunes està frenant no només els països pobres, sinó tot el món. La iniciativa Covax va intentar arreglar aquest desequilibri distribuint 2.000 milions de dosis entre els països més desafavorits. Però només ha arribat als 400 milions. Mentre que la UE ha vacunat amb dues dosis al 70% de la població, la pauta completa als països pobres no arriba al 4%. Mentre aquí ja comencem a rebre terceres dosis, a alguns països encara esperen la primera. La principal dificultat d’accés a vacunes i medicaments és el preu artificialment elevat i les limitacions en la fabricació, per culpa de la barrera que creen els monopolis de les patents. Recordem que les patents impedeixen la competència i la fabricació de genèrics durant 20 anys, de manera que el titular pot cobrar un preu (molt) alt tot restringint la producció. L’explicació oficial és que les farmacèutiques necessiten aquest incentiu per a investigar i descobrir nous fàrmacs. La realitat, però, és que les patents de vacunes i medicaments no es varen autoritzar fins a final del segle XX (1994) amb l’aplicació dels acords sobre els aspectes de la propietat intel·lectual (ADPIC). I l’absència de patents no va impedir de cap manera, entre altres, el descobriment de la vacuna contra la poliomielitis. Existeixen maneres de retribuir l’esforç investigador que no passen necessàriament per les patents. Que milions de persones no puguin pagar els sobrepreus dels fàrmacs té resultats negatius sobre la salut i les finances públiques.
Els beneficis de les farmacèutiques s’han disparat des del 1995. Gilerd va comprar la patent del Sofosbuvir (Sovaldi) contra l’hepatitis C per 11.000 milions de dòlars el 2011, i durant el primer any d’explotació la farmacèutica ja va recuperar tota la inversió amb uns ingressos de 12.400 milions. I és que 150 milions de persones infectades amb el virus de l’hepatitis C han de pagar, si poden, uns preus de venda del fàrmac que multipliquen per més de 800 el preu de cost als EUA. A Espanya, el factor multiplicador és 280. És com si per un arbre de Nadal de 100 euros n’haguéssim de pagar 28.000. O que el quilo de bistec de vedella que ara ronda els 15 euros el paguéssim a 4.200 euros. Pel que fa al cost de les vacunes contra la Covid, l’Imperial College de Londres estima en menys d’1 i 2 euros el cost respectiu de Pfizer i Moderna. Els preus pagats a les companyies es desconeixen perquè els contractes de compra tramitats pel govern no ho mostren. Quan l’empresa conserva els drets de propietat intel·lectual, aquesta decideix on fabrica, en quina quantitat, a qui ven i a quin preu. I naturalment, prioritza els països que poden pagar preus més elevats i deixa per després els altres.
És necessari garantir l’accés universal a les vacunes, els medicaments i les tecnologies sanitàries contra la Covid si volem erradicar la pandèmia. Però alguns dirigents continuen oposant-se a l’exempció dels drets de propietat intel·lectual recolzada a l’octubre de 2020 per més de 100 països. Es continua bloquejant l’accés al know-how, la tecnologia i els materials necessaris per a fabricar vacunes i medicaments contra la Covid. Aquesta mateixa setmana, els Estats membres de l’OMC havien de reunir-se a Ginebra. La reunió, però, s’ha suspès indefinidament. I mentre perduri l’accés desigual a les vacunes i els medicaments, continuarà la transmissió del virus.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC