Les llars d’infants a les empreses

L’any 2003 el Banco Santander inaugurava la seva seu central a Boadilla del Monte, als afores de Madrid. Una de les característiques que més es van destacar del centre va ser la llar d’infants amb capacitat per a 500 nens i nenes d’entre tres mesos i tres anys, i més de cinquanta professionals treballant-hi. Preveia uns 165 metres quadrats per a bressols i 350 metres quadrats de pati. Avui, la llar d’infants del banc és la més gran que té una empresa a Europa. En aquell moment però, va inaugurar un model d’atenció social als empleats absolutament nou a l’Estat. La decisió de l’entitat la va prendre l’expresident Emilio Botín, després d’haver vist exemples similars en moltes empreses d’Estats Units; on les escoles bressol són tan habituals, com els gimnasos, camps esportius i les sales de relaxació. En els rànquings d’empreses que es publiquen habitualment en aquest país, les que els encapçalen sempre són aquelles que disposen de llar d’infants. És un dels factors que influeixen molt positivament en les decisions de canvi laboral.

guarderiaA l’Estat, després del Santander, van començar a repetir les mateixes experiències empreses com Mercadona, El Pozo, Hospital General de Catalunya i, darrerament, Tous. També, seguint models d’altres països, grups d’empreses situades en polígons industrials s’uneixen per tenir una escola bressol comuna. Sense anar més lluny, al Polígon Industrial Bufalvent de Manresa. A Mercabarna, a la Zona Franca de Barcelona, es va instal·lar una llar d’infants de 600 metres quadrats, amb cabuda per a 85 nens i nenes de totes les empreses que en formen part. En tots els casos, les empreses que decideixen tenir llar d’infants, contracten els serveis a companyies especialitzades.

Moda o necessitat? Quan es va instal·lar la llar d’infants de Mercadona a Sant Sadurní d’Anoia, va haver alguns sindicats, no tots, que van criticar la decisió acusant-la de paternalista i de retornar a les velles colònies tèxtils. Aviat se’n van penedir. No semblava que s’adonessin que la inversió de l’empresa, que en molts casos paga una part substancial del servei, era una manera de facilitar la conciliació a les famílies. Redueix l’absentisme laboral i permet que els pares puguin veure al seu fill o filla.

Europa encara està molt lluny d’Estats Units en l’oferta d’aquests serveis. La principal raó és l’àmplia oferta d’escoles bressol públiques, sobre tot al nord d’Europa, o les ajudes que reben els pares, afavorint el treball a temps parcial, durant els tres primers anys del seu fill. A Suïssa o Alemanya, per posar un exemple, només el 20% dels nens menors de tres anys van a la llar d’infants; xifra que als Estats Units es multiplica per dos. Hi han dues raons secundàries: la manca de cultura social a moltes empreses per facilitar la conciliació als seus treballadors –només cal veure els horaris de treball de moltes companyies-, i la manca d’espai. Fora de les grans empreses de l’Íbex-35 i alguns exemples allunyats de les grans ciutats, són molt poques les empreses que tenen espais adequats, fins i tot, per a tenir un menjador d’empresa, i molt menys una llar d’infants.

No ens enganyem, no tot és fenomenal. Les llars d’infants a les empreses, poden facilitar la conciliació familiar però també són l’excusa perquè l’empleat passi moltes hores a la companyia. Negocis com el financer o l’alta tecnologia, obliguen en molts casos a jornades de dotze o més hores. Si el nen està ben cuidat i se’l pot anar a veure de tant en quant, no hi ha excusa per marxar. Empreses admirades com Apple, Google o Microsoft són reconegudes per exprèmer al màxim els seus empleats. Això sí, pagant molt bé.

També es pot dir, que casos com els americans, on abunden les empreses amb llar d’infants es produeixen per la manca d’oferta o perquè l’oferta que existeix en aquest àmbit és d’elit. A les llars de la zona de Wall Street, es fa passar exàmens especials a les criatures per poder accedir-hi, atesa la competència que hi ha. Però això, ja sembla ser d’un altre món.

Benvingudes siguin les empreses que, per facilitar la conciliació familiar, tinguin llars d’infants com una de les seves ofertes als empleats. Hauria de ser una aposta, que les administracions farien bé d’estudiar per solucionar un problema que cada cop s’agreuja més. També, benvingudes aquelles empreses que s’uneixin en barris o polígons, per a fer les seves llars d’infants. És important que es puguin desenvolupar tots els serveis possibles de llars d’infants, però, sobretot, que aquestes, siguin publiques o privades, facin bé la feina i es dediquin a cuidar bé els menuts.

Anna Martí Font. Professora col·laboradora dels Estudis d’Empresa de la Fundació Universitària del Bages – UManresa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.