El coronavirus sembla que s’està convertint en una creixent amenaça global. No ha parat d’avançar des que les autoritats xineses advertiren de diversos casos de persones que havien emmalaltit d’un tipus de pneumònia d’origen desconegut. L’Organització Mundial de la Salut va donar l’alerta el primer dia de l’any i amb tan sols un mes i mig ja són més de 1.000 els pacients que han mort i més de 45.000 els afectats per aquesta malaltia. L’origen del brot va ser a la ciutat de Wuhan, un nucli de 11 milions d’habitants en estat de quarantena, però ara ja hi ha casos a Europa i Amèrica. Una de les víctimes ha estat el jove oftalmòleg de l’Hospital Central de Wuhan, el doctor Li Wenliang, el primer en alertar del virus i que va ser perseguit, castigat i arrestat pel govern xinès. Les seves advertències a les xarxes socials varen ser censurades. El jove galè de només 34 anys, convertit en un heroi, deixa enrere una dona embarassada i un fill petit.
El pànic al virus ha bloquejat viatges de negocis, obstaculitzant també el moviment de mercaderies i treballadors. El degoteig de cancel·lacions de companyies que havien d’assistir al Mobile World Congress a Barcelona, des de la nord-americana AT&T fins empreses que desenvolupen noves xarxes mòbils, com la sueca Ericsson, passant pel fabricant de xips Intel i la companyia d’equips de telecomunicacions Cisco, ha precipitat la suspensió del congrés tecnològic a la ciutat comtal. Naturalment, això té un impacte econòmic negatiu immediat que es tradueix en unes pèrdues de 500 milions d’euros en l’economia catalana, a més de la destrucció d’uns quants milers de llocs de treball temporals. La consultora Capital Economics quantifica en 280.000 milions de dòlars l’impacte del virus sobre l’economia mundial, multiplicant per 7 el cost del SARS del 2003 i posant fi a un creixement ininterrumput de 43 trimestres. Per primera vegada des del 2009, el PIB global no creixerà aquest trimestre. Ara bé, més enllà dels efectes immediats de la propagació del coronaviurs, ens hem de preguntar pels efeces a mitjà i llarg termini. És el nou virus una amenaça seriosa per l’economia mundial?
Malgrat els contagis, la tendència favorable de baixa inflació no canvia. La borsa de Wall Street continua en màxims històrics i el sector tecnològic no ha patit la sotragada. Els analistes de Goldman Sachs consideren que l’impacte de la menor activitat econòmica en els beneficis de les companyies de l’índex Standard & Poor’s 500 serà limitat i que el PIB dels EUA es recuperarà en els propers trimestres. Més preocupant seria que es mantinguessin en el temps actituds xenòfobes o contràries als intercanvis comercials amb la Xina. Com el cas d’un sindicat de Corea del Sud, que ha defensat que la seva companyia no distribueixi comandes als barris amb presència d’una nombrosa comunitat xinesa. O com altres empreses de diferents països asiàtics que han manifestat que no accepten clients xinesos.
Els canvis psicològics causats per la malaltia han tingut un paper important en la selecció natural dels valors culturals. Les persones que viuen a les regions infectades han evitat la interacció social i econòmica per tal de minimitzar el risc de contagi. Hi ha una marcada correlació negativa entre la prevalença de la malaltia i la lliure iniciativa individual. Alguns estudis suggereixen que els prejudicis desenvolupats davant el brot víric condueixen a l’aparició de valors culturals més col·lectivistes al llarg del temps. I a l’inrevés també. Les persones que viuen en regions no afectades per la infecció es mostren més obertes als intercanvis econòmics i socials amb altres societats, promovent el comerç i reforçant valors culturals com la iniciativa privada, la tolerància i la confiança social. Són societats més obertes, riques i innovadores. En canvi, els països amb una alta prevalença històrica de brots infecciosos es desenvolupen menys econòmicament, són menys democràtics i ostenten menor llibertat econòmica. L’alta prevalença de malalties infeccioses també s’ha relacionat amb majors nivells de desigualtat econòmica i menor innovació. Per tant, la pitjor amenaça del coronavirus és més cultural que biològica. Ens ha d’inquietar, i molt, que l’onada de prejudicis contra els xinesos, i els asiàtics en general, es concreti en un increment del proteccionisme comercial i en un descens dels intercanvis econòmics i socials. Això sí que tindria importants conseqüències negatives per al sistema global.
Sense restar gravetat a la difusió del coronavirus i a les crisis biològiques, ens hauria igualment de preocupar la difusió a gran escala d’un altre virus, de naturalesa financera, que es visibilitza en l’excessiu endeutament dels agents econòmics i socials. De moment, és un virus latent i asintomàtic. No dóna senyals de vida perquè el cos social és tractat amb un potentíssim opiaci, els tipus d’interès zero o negatius, que bloqueja els símptomes i genera dependència física i emocional. Però, tard o d’hora, s’haurà de reduir la injecció d’anfetamines, això és, s’haurà de normalitzar el tipus d’interès. Aleshores hi haurà el plor i el cruixir de dents.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.