Des que Facebook va anunciar el llançament de la seva pròpia moneda, la libra, s’han succeït les declaracions a favor i en contra de la divisa virtual. La nova criptomoneda estaria gestionada per un consorci d’empreses, amb seu a Ginebra (Suïssa), on hi hauria companyies com els gegants financers Visa o Mastercard, Vodafone o Uber, les tecnològiques Spotifiy o eBay i el mateix Facebook. La intenció és que la divisa estigui disponible en un moneder virtual que s’integri a WhatsApp (més tard també a Facebook i Instagram), i que els clients puguin fer transaccions entre particulars. Mark Zuckerberg es dirigeix, amb aquesta operació, als usuaris de la seva aplicació que no disposen dels serveis bancaris. 1.700 milions de persones a tot el món estan fora del sistema financer perquè no tenen accés a un banc tradicional. Alhora, d’aquests 1.700 milions, n’hi ha 1.000 milions que tenen mòbil i 500 milions que tenen accés a internet. Per a l’empresa californiana es tracta d’un volum de mercat massa important com per deixar-lo passar sense treure’n un rendiment.
La libra faria ús del seu propi blockchain, però el funcionament seria molt diferent al del bitcoin. Les operacions amb bitcoin queden gravades a la cadena de blocs, un registre públic que pot ser verificat per qualsevol usuari que vulgui unir-se a la xarxa de supervisors, de manera que, a la pràctica, resulta impossible manipular-lo. Al final, la fiabilitat del sistema de pagaments del bitcoin no depèn d’una institució com el govern o el banc central, en la qual els ciutadans hagin dipositat la seva confiança, sinó de la supervisió descentralitzada i permanent de milers d’usuaris. La nova moneda de Facebook, però, funciona de manera diferent. El registre de transaccions amb la libra va a càrrec del consorci d’empreses esmentat, integrat per Visa, Mastercard i altres. El risc, per tant, és evident. Si aquestes empreses es confabulen i es posen d’acord per manipular els registres de libres al seu favor, qui ho podrà impedir? La resposta és clara: ningú. Per tant, el bitcoin es basa en una tecnologia de pagaments molt segura, mentre que la libra de Facebook no. El que es perd en seguretat es pot guanyar en velocitat i optimització de costos. Una transacció monetària controlada per poques empreses (la libra) és més ràpida i barata que una altra operació sotmesa a la verificació de milers d’usuaris (el bitcoin).
Facebook també ha especificat que la seva nova criptomoneda es podrà convertir en altres divises en funció del tipus de canvi, igual que es canvia una moneda per una altra quan es viatja. I que en lloc d’utilitzar l’or com a suport de la libra, es seleccionarien dipòsits bancaris i títols de deute públic en monedes procedents de bancs centrals estables i de bona reputació. Aquesta és una altra diferència important amb el bitcoin.
L’estabilitat del valor de la libra dependrà bàsicament del valor del dòlar i de l’euro. Si Facebook defineix la seva nova moneda com la suma de 2 dòlars més 1 euro, és clar que la volatilitat del dòlar i de l’euro afectarà plenament el valor de la libra. Si el dòlar i l’euro es deprecien, la libra també ho farà. I viceversa. El valor del bitcoin també varia, però per motius diferents. El bitcoin és un actiu financer real, mentre que la libra és un passiu de Facebook. I això introdueix incentius perversos. Imaginem que el dòlar es deprecia més que l’euro en els mercats. Res impedeix a Facebook modificar unilateralment el valor de la libra, definint-la ara com la suma de 3 dòlars més 0 euros, el que empobriria automàticament els tenidors de libres i enriquiria la companyia tecnològica de Silicon Valley, que aconseguiria plusvàlues per arbitratge al poder comprar més quantitat de dòlars per cada euro disponible. Per altra banda, aquests dòlars serien la reserva monetària que garantiria el valor (inestable) de la libra. Res impedirà a Facebook de caure en la temptació i copiar la pràctica bancària habitual d’invertir a llarg termini els diners dipositats pels clients a curt termini, amb l’objectiu d’incrementar els guanys. Més beneficis per l’empresa, sí, però a base d’ocasionar crisis de liquiditat i solvència, perjudicant els usuaris de libres. I és que la moneda virtual patiria un daltabaix quan alguna de les arriscades inversions a llarg termini de Facebook esdevingués ruïnosa.
La competència sempre és bona, però en l’àmbit monetari ha brillat fins ara per la seva absència. El dòlar, el ien o qualsevol altra moneda fiduciària emesa per un banc central és l’expressió d’un monopoli públic de l’Estat que imposa la moneda dins dels seus límits territorials. Aquest sistema, vigent al món des del 15 d’agost de 1971, quan Nixon va declarar la inconvertibilitat del dòlar en or, està causant greus crisis financeres periòdiques. Els fets demostren que no hi podem confiar. La libra és privada i centralitzada en unes poques empreses autoritzades. Facebook ha compartit algunes dades personals dels seus 2.500 milions d’usuaris. No s’hi pot confiar i la seva moneda tampoc és fiable. Un monopoli privat és tan o més nociu i perjudicial que un monopoli públic. El que cal és liberalitzar l’economia i garantir la competència. També, i molt especialment, en l’àmbit monetari i financer. Que gaudeixin de les vacances.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.