La innovació catalana camí del 2020

La Comissió Europea ha publicat recentment l’informe sobre innovació regional del 2012 (Regional Innovation Scoreboard (RIS) 2012). Aquest document presenta els principals indicadors sobre la competitivitat i el rendiment del coneixement i la innovació generats als diferents territoris de la Unió Europea. El resultat principal de l’informe és la classificació de les regions en quatre grans tipologies, dividint-les en aquelles que són líders en innovació, les anomenades seguidores, les innovadores moderades i les que fan una innovació modesta.

En aquesta classificació, Catalunya és definida com a “seguidora”, és a dir, només per sota d’aquelles regions considerades líders. Aquesta posició de seguidora és la mateixa que la de la majoria de regions franceses, britàniques, irlandeses o austríaques. Dins l’Estat espanyol, només Aragó, la Comunitat Foral de Navarra, el País Basc i la Comunitat de Madrid se situen com a seguidores, mentre que les demés comunitats autònomes apareixen com a innovadores moderades o modestes, en la línia en que ho fan la majoria de regions portugueses, italianes, gregues o dels països de l’Europa de l’est. Els països les regions dels quals destaquen en la seva majoria per ser líders en innovació són Alemanya, Dinamarca, Suècia i Finlàndia.
 
L’important, des d’un punt de vista pràctic, no és aquesta classificació general, sinó les variables que composen l’indicador que pren el nom genèric d’innovació, és a dir, quins són els factors observables que ens permeten dir que una regió està més avançada en termes d’innovació que una altra. En aquest sentit, la Comissió Europea distingeix entre facilitadors, activitat empresarial i resultats. Per poder fer una valoració crítica de la posició de Catalunya respecte la resta d’Europa cal analitzar la seva situació comparada per a cadascun dels factors.

Quan fem referència a “facilitadors” parlem d’aquelles mesures o capacitats que busquen facilitar la innovació. S’inclou aquí, en primer lloc, la proporció de persones de 25 a 64 anys que han completat estudis universitaris . Catalunya presenta un valor per sobre de la mitjana de la UE, però encara lluny dels valors de les regions dels països nòrdics o britànics. Un altre facilitador és la despesa pública en R+D+I, similar a la mitja de les regions de la Unió, però encara lluny de la convergència amb les regions més avançades.

En segon lloc, quan parlem de la implicació de la “activitat empresarial” fem referència a tres indicadors bàsics que són emprats per la Comissió: la despesa de les empreses en R+D, per un costat, i en innovació per l’altre, el percentatge de PIMEs que duen a terme projectes d’innovació, les PIMEs que fan col·laboracions amb altres empreses per innovar, les publicacions sorgides de projectes públic-privats i les patents concedides per l’Oficina de Patents Europea (European Patent Office, EPO). En tots els casos descrits, Catalunya se situa en una posició pròxima a la mitja de la Unió Europea, excepte pel que fa a la despesa de les empreses en R+D, cas en el que es troba un pèl per sobre. Respecte a les demés comunitats autònomes de l’Estat espanyol, Catalunya, en general, se situa per sobre en termes d’avantatge comparatiu, en consonància amb les regions més avançades dels països del sud d’Europa.

Finalment, pel que fa als “resultats”, els experts en innovació regional tenen en compte les PIMEs que han introduït innovacions en producte o procés com a percentatge del total, les innovacions de la resta d’empreses (excloent innovacions en organització o màrqueting), els llocs de treball associats a indústries de mitjana o alta intensitat tecnològica i serveis intensius en coneixement i les ventes de nous productes i/o procedents de noves empreses. Així, en relació als resultats, cal destacar que Catalunya presenta uns ratis en general superior als de la mitjana de les regions europees, en la tònica dels països econòmicament més forts, com el Regne Unit i França, però encara per sota dels líders: Alemanya, Dinamarca, Suècia i Finlàndia.

La Comissió Europea, en el marc de les seves polítiques de recerca i innovació, ha fixat els seus programes al voltant de l’anomenat Horitzó 2020, que marcarà el calendari des de 2014 fins a 2020 per a la R+D+I i que té per objectiu incrementar les capacitats en recerca i innovació als estats i regions que conformen la Unió Europea. Així doncs, amb la mirada posada en aquest horitzó del 2020, cal dir que Catalunya parteix d’un punt lluny de ser desfavorable, però encara es fa difícil parlar de convergència amb les regions més avançades de la UE. La implicació de les institucions públiques esdevé essencial a l’hora de promoure aquest progrés cap a una economia i societat més innovadores, però la prioritat ha de ser la potenciació de l’activitat de les empreses a l’hora d’innovar, posicionant-les a l’alçada de les empreses dels països més avançats de la Unió Europea, que precisament han arribat a convertir-se en les economies més potents gràcies als esforços d’institucions i empreses per generar més recerca, desenvolupament i, sobretot, nous productes i processos innovadors.

Ricard Esparza Masana – Professor dels Estudis d’Empresa de la FUB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.