Innovació i creixement econòmic

És curiosament una paraula que es diu de forma similar en els idiomes més importants: innovació – innovación – innovation (en anglès, francès o alemany) – инновационные (pronunciat innovasionie en rus). Prové de l’arrel llatina “innovare”, és a dir crear quelcom nou, renovar.

Innovacion_consumo-443x295Actualment és el mantra de totes les escoles de negocis, universitats, i també dels responsables econòmics arreu del món: cal innovar per ser competitius, per millorar la productivitat de les empreses, en definitiva, per fer créixer l’economia, el país i la societat. Sorgeixen per tant com bolets els cursos, postgraus i màsters dedicats a estudiar com potenciar la innovació empresarial. L’administració crea també Programes públics per a ajudar les empreses a aconseguir-ho.

Innovar significa crear nous productes o processos empresarials, o bé modificar els existents, se suposa per a fer-los millors o més adaptats a les necessitats del mercat. Les persones també podem innovar, repensar com fem les coses per a fer-les millor i aconseguir els nostres objectius. tenir més èxit Com poden les empreses assolir aquesta fita? Una clau òbvia és dedicar més recursos a la recerca i desenvolupament. De fet, diferents estudis proven que les empreses que més inverteixen en R+D són també les que més exporten, és a dir les que tenen més èxit en els mercats internacionals.

I des de l’administració, es pot fer alguna cosa per ajudar en aquest objectiu que redundarà en la solidesa de les empreses i finalment, en el bé de tots? Hi ha la solució evident que consisteix en crear programes de suport a la innovació. Per exemple, subvencionant la contractació de consultors que donin suport en aquest àmbit, o bé ajudant a la transferència de coneixements i tecnologies des de la universitat. Altres alternatives freqüentment utilitzades són les deduccions d’impostos per a la inversió en R+D. Totes aquestes mesures són positives per a l’objectiu.

No obstant, limitar-se a aquestes mesures suposa oblidar el principal ingredient sobre el que se sustenta la innovació. Aquest no és altre que… la confiança! Hi ha un desfasi temporal important entre que l’empresa inverteix en innovació i que en recull els fruits en forma de benefici. Solen passar mesos o anys fins que s’aconsegueixi llençar el nou producte (o posar en pràctica els nous processos productius), aconseguir ventes i recuperar la inversió. D’altra banda, la major part de nous productes no són exitosos i per tant suposen inversions perdudes, i per tant innovar suposa també un risc. Per a compensar aquests factors, l’empresari ha d’estar convençut que el mercat funcionarà bé. Elements que potencien aquesta confiança són els següents: una protecció eficaç de la propietat intel·lectual (i de retruc un sistema judicial àgil), la transparència i objectivitat en els processos de contractació pública, la lluita contra la corrupció, o la disponibilitat de bones infraestructures tant a nivell de transport de mercaderies o persones, com de transport d’informació (telecomunicacions), per a citar alguns exemples. Sens dubte queda molt per fer per a millorar aquests darrers aspectes per part de les diferents administracions.

En definitiva, les mesures directes de potenciació de la innovació són positives, però no cal oblidar el transfons sobre el que finalment se sustenta aquesta i que són el terreny abonat sobre el que s’ha de fonamentar el seu creixement.

Joan Freixanet Solervicens – Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.