Independència, economia i comerç internacional

La pregunta de debat de moda actualment és la següent: molt bé, si aconseguim la independència de Catalunya, com afectaria això a l’economia?

L’economia d’un país és un dels indicadors més importants (sinó el que més) del seu benestar, i les exportacions són avui en dia un dels principals motors econòmics per a molts països com és el cas de l’Estat Espanyol i el de Catalunya. Per tant cal preguntar-se, què passarà amb les exportacions si aconseguim la independència?

Donaré primer una resposta simple i després la matisaré.

A curt termini, en la major part de casos, RES. És a dir, el comprador holandès, mexicà o marroquí que tenia interès en adquirir un producte o servei d’una empresa catalana, no perdrà aquest interès pel fet que el context administratiu del seu proveïdor hagi canviat.
En quins escenaris podrien haver-hi relatives complicacions? Doncs aquestes podrien arribar si no ens reintegréssim ràpidament a la Unió Europea. En aquest cas, hauríem de veure si ens caldria fer una moneda pròpia i quina seria la seva cotització, i veure quina seria la política duanera dels països del nostre voltant. És de l’interès de la U.E. que Catalunya en formi part, i viceversa, de manera que hem de confiar que podríem entrar-hi de forma pràcticament immediata. En cas contrari, seria un escenari desfavorable per als exportadors catalans, però que tampoc cal dramatitzar. Països com Suïssa, Noruega o Andorra no formen part de la Unió Europea, i segueixen exportant. En qualsevol cas, mentre durés el procés d’integració a la UE, Catalunya hauria de signar un tractat de lliure comerç amb la resta de països d’Europa (com el que tenen d’altres països que no formen part de la Unió), a fi de què no penalitzessin amb aranzels les exportacions catalanes. Donant aquests passos, el procés no tindria que tenir conseqüències negatives.  

Perdríem el “Made in Spain”, que en alguns casos és interessant, però que podríem substituir pel “Made in Barcelona, Catalunya”, que genera una bona imatge, o pel “Made in UE” si en forméssim part.

També vull emfatitzar la necessitat de què la societat catalana sigui completament bilingüe. Tothom a Catalunya hauria de continuar dominant  l’espanyol (i si pot ser l’anglès), i tant el català com l’espanyol haurien de ser idiomes oficials en un futur estat català. A part de la riquesa cultural que ens pot aportar l’idioma castellà, és el vehicle per a comunicar-nos amb un mercat tan important com és el llatinoamericà, a part de l’estat espanyol, amb el qual evidentment hauríem de continuar mantenint fortes relacions comercials.

Un altre tema serien els efectes a mig termini. En aquest sentit, hem de preveure efectes clarament positius de la independència sobre les exportacions. Si el dèficit fiscal amb l’estat espanyol és tan alt com assenyalen els macroeconomistes, disposaríem d’un excedent de recursos econòmics que, ben invertits, ens permetrien millorar la competitivitat del país: reduir l’asfixiant fiscalitat sobre les empreses de manera que poguessin disposar de més recursos per a invertir en R+D o en millorar els seus processos productius, crear nous i més complerts programes de suport a la internacionalització, millorar la formació dels joves, modernitzar i abaratir les infraestructures, eliminar peatges, etc.

Faig èmfasi en el tema de la necessitat d’utilitzar amb la màxima prudència els possibles nous recursos. Tenim abundants exemples de malbarataments perjudicials: aeroports inútils, trens ineficients, administracions redundants, corrupcions… Si utilitzant el famós “seny” català aconseguíssim una administració eficient i una inversió en els aspectes clau per a millorar la competitivitat no hi hauria límits en el què podríem aconseguir. Els primers 5 països en el ránking de la competitivitat són països de dimensió similar o més petits que Catalunya: Suïssa, Singapur, Finlàndia, Suècia, i Països Baixos. Tenim doncs molts models no gaire llunyans per a aconseguir convertir a Catalunya en un país econòmicament punter al món. Tenim també el potencial i les capacitats per a aconseguir-ho. 

Joan Freixanet – Professor dels Estudis d’Empresa de la FUB i Consultor en Estratègia Internacional de l’Empresa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.