La globalització és un terme comunament utilitzat per tots els agents: economistes, polítics, empresaris, sociòlegs, filòsofs, periodistes, professors. Tothom parla de la globalització econòmica, cultural, mediambiental, política, tecnològica o financera. És cert que la globalització és un fet, però vivim en un món totalment globalitzat?
A primera vista, la globalització és percebuda com l’augment de la connexió entre els països i la uniformitat de gustos i comportaments dels consumidors que poden comprar Coca-Cola i hamburgueses de Mc’Donalds a gairebé tot el món. És difícil no estar d’acord amb aquesta percepció de la globalització. No fa gaire, la comunicació era més difícil i l’estil de vida i els costums variaven molt d’un país a l’altre. Cada societat tenia la seva particular forma de vestir, preparar el menjar, relacionar-se amb altres. Actualment, aquestes diferències locals són substituïdes per models culturals dominants que s’estan estenent per tot el món com a resultat de la globalització cultural. El consum de béns s’uniformitza per tot el planeta degut a la difusió per les empreses multinacionals de determinats gustos i comportaments mitjançant la seva publicitat i els mitjans de comunicació. La tendència de la producció és organitzar-se a escala mundial, ja que les noves tecnologies permeten dividir el procés de fabricació en fases i localitzar cada en diferents països per reduir els costos empresarials.
Gràcies a les noves Tecnologies d’Informació i Comunicació, les persones de tot el món poden comunicar-se més ràpidament, intercanviar coneixements, veure les mateixes pel·lícules, escoltar la mateixa música, etc. Un programador de Polònia o Espanya no ha de traslladar-se als Estats Units per treballar en una empresa de software americana. Ho pot fer des de la seva casa, gràcies a Internet. Ja no existeixen barreres d’espai i temps. Sembla que tothom està estretament integrat i connectat.
De fet, hi ha un llibre titulat, The World is Flat: A brief history of the twenty-first century (en català: El món es pla: Breu història del segle XXI), escrit per Thomas Friedman, periodista del New York Times i guanyador de tres premis Pulitzer. En aquest llibre, Friedman descriu la globalització mitjançant un testimoni ocular en els racons més llunyans del món, entre ells l’Índia. Basant-se en les seves observacions, Friedman ha arribat a la conclusió que el món s’està aplanant, connectant-se en una xarxa global, en la qual els països considerats “mercats emergents” són capaços de competir en un àmbit global, desafiant les potències tradicionals com els Estats Units i el Japó.
No obstant això, si analitzem els indicadors del desenvolupament mundial, resulta difícil afirmar que el món és molt pla. Segons les dades del Banc Mundial de l’any 2017, el Producte Interior Brut global és de 80,683 billons de USD, el 45% del qual va ser produït per tan sols tres països, que representen les economies més grans del món: els Estats Units (amb el PIB de 19,390 billons de USD), Xina (12,237 billons de USD) i Japó (4,872 billons de USD). Entre les economies més petites del món trobem Tuvalu (amb un PIB de 39,73 milions de USD), Naauru (113,82 milions de USD) i Kiribati (196,15 milions de USD). També trobem molta desigualtat en analitzar el PIB per càpita. Mentre que el PIB per capità de Luxemburg, el país més ric del món, és de 104.103,0 USD, el de Burundi, el país més pobre del món, és de tan sols 320,1 USD.
Hi ha una bretxa enorme entre els països altament desenvolupats i els països en vies de desenvolupament en quant al seu desenvolupament econòmic i els seus ingressos, però també en quant al desenvolupament tecnològic i social, que causa grans diferències en el nivell i la qualitat de vida. Aquestes diferències i desigualtats fan que moltes persones estiguin en contra de la globalització, i afirmen que només es beneficien d’ella els països més desenvolupats i rics.
Els països més pobres no participen normalment d’aquest procés, ja que no són suficientment atractius econòmicament per atraure importadors i inversors estrangers.
Això indica que la globalització és encara un procés incomplet i que no es pot afirmar que ens trobem en un món 100% globalitzat.
Renata Marciniak, Doctora en Ciències Econòmiques i en Educació, professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.