Fem trampes jugant al PISA?

Falten dos dies perquè es facin públics els primers resultats de l’Informe Pisa corresponent a l’any 2012, però les perspectives no semblen ser massa optimistes. El  Programme for International Student Assessment (PISA) és un estudi que es fa cada tres anys amb la intenció d’avaluar els sistemes educatius de la major part dels països del món, en alumnat de 15 anys.  L’any 2009, l’Estat Espanyol ja va demostrar que es trobava en la franja “amb diferències estadísticament significatives per sota de la mitjana de la OCDE”. I això tant en competència lectora com en matemàtiques. Gairebé de manera immediata, els polítics espanyols varen córrer a apagar focs: que si les proves no estaven ben sintonitzades, que si hi tenia molt a veure el fenomen de la immigració… I alguns mitjans de comunicació varen fer el que varen poder per dir la veritat sense que aquesta fos massa evident. Així El País va publicar que Espanya es trobava “atascada por debajo de la media de la OCDE”, però ja apuntava que “Solo sale airosa la mitad norte del país.”

Diguem-ho clar, la meitat nord del país inclou Catalunya que, potser no era per casualitat, no mostrava diferències significatives en relació al conjunt de països analitzats. Amb aquelles dades a la mà, l’aleshores conseller Maragall no va tardar a dir que estàvem davant d’una millora del sistema educatiu català.

Però l’octubre de 2011 es va saber que la mostra d’estudiants catalans havia estat “distorsionada y con déficits importantes”, perquè havia exclòs molts alumnes amb baixos resultats educatius.

Resulta que l’OCDE –a l’hora de realitzar les proves PISA– permet que cada país exclogui fins a un 5% dels seus alumnes, normalment repetidors o “immigrants”, però a Catalunya s’havia arribat a excloure un 5,95% de l’alumnat. La Fundació Jaume Bofill –del prestigi investigador de la qual ningú s’atreveix a dubtar– va posar en boca del responsable de l’estudi que els alumes que havien estat exclosos eren els qui obtindrien pitjors puntuacions i farien, de retruc, baixar la mitjana dels resultats. Tot feia pensar que algú havia fet trampes i que això ens havia posat –com per art de màgia– al costat de països com Suècia o els Estats Units.

De seguida, però, els coordinadors de l’estudi –“catedráticos de la Universidad de Barcelona y especialistas en análisis de los sistemas educativos”– varen dir que  aquesta valoració no era certa. I que “La OCDE da normas de exclusión de alumnos y los centros las aplican”.

És fàcil fer recaure les culpes en qui menys força presenta; gairebé tan fàcil com caure en el papanatisme autocomplaent. El que no és tan fàcil és entendre –com diu l’estudi de la Fundació Bofill– que el projecte PISA proporciona una mirada específica sobre què aprendre, com ensenyar i com avaluar, que no és suficientment aprofitada pels centres de secundària de Catalunya. Esperem que els resultats que es coneixeran dins de poques hores ens ajudin a millorar en un aspecte tan important de la nostra societat.

Francesc Roma i Casanovas – Professor de la Fundació Universitària del Bages – FUB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.