És un dels principals motors de l’economia catalana i espanyola. L’exportació, juntament amb el turisme, és un dels pocs sectors que ha crescut d’una forma important en els darrers anys, generant recursos en forma d’impostos per al país i creant llocs de treball. Com un camp fèrtil, o un germà del que viu tota la família, s’ha de cuidar i mimar especialment per a què continuï donant els seus fruits i porti el plat a taula cada dia. Cada empresa haurà de lluitar per aconseguir millorar el seu producte i convèncer els possibles clients estrangers perquè li comprin.
No obstant, ens hem de preguntar: es pot fer alguna cosa des de l’àmbit públic per a facilitar aquestes exportacions i no permetre que aquest motor s’apagui, sinó que sigui cada cop més actiu? La resposta es sí, es pot fer bastant i molt més del què es fa. Algunes de les idees passen pel control de la inflació, la creació de programes de promoció de les exportacions, o la millora en les infraestructures i l’eficiència de l’administració. Anem a comentar les dues primeres.
Control de la inflació: els increments de preus dels materials i subministres de les empreses repercuteixen directament en la seva competitivitat internacional, ja que es veuen obligades a incrementar el preu dels seus productes, fent-los menys interessants per als compradors potencials. Quines són les compres que depenen del sector públic? Doncs les més importants i de consum general són els subministres d’electricitat i d’aigua. Són sectors sense competència i en els que es fixa el preu des del govern. Els emprenedors, principalment els que dirigeixen Petites i Mitjanes Empreses, han de lluitar cada dia per a sortir endavant, aconseguir nous clients o no perdre els actuals, pagar els treballadors… és una tasca que sol requerir una total implicació, sense considerar horaris ni caps de setmana, i posant sovint diners dels seus estalvis per assegurar la supervivència de l’empresa en temps de dificultats. Davant d’aquesta realitat són escandaloses les darreres pujades del preu de l’electricitat. Espanya és el país de la Unió Europea on més s’ha incrementat el rebut de la llum, amb un increment acumulat en els darrers 7 anys de més del 75%. És a dir, més de 6 cops la inflació mesurada per el IPC!. Les companyies elèctriques, retir daurat de diferents polítics i ministres, estan doncs abusant de la seva posició dominant i perjudicant la competitivitat de les empreses del nostre país a l’exterior i, en definitiva, la millora de l’economia.
Els programes de promoció de les exportacions: ajuden a les PIMEs a donar els primers passos a l’exterior. A l’inici del procés de creixement internacional, en què les empreses van més perdudes, el suport dels experts externs provinents dels diferents organismes (Cambres, ACCIO, ICEX…) pot suposar la diferència entre el fracàs i l’èxit. Pràcticament tots els països compten amb aquest tipus de programes, però darrerament a Catalunya i, en general, a l’Estat Espanyol, s’han reduït a una mínima expressió. Encara que són comprensibles les reduccions pressupostàries, el cert és que les petites empreses amb poc suport en tenen suficient per a donar un gran pas endavant. Mentre es gasten milers de milions en mantenir entitats bancàries, el suport al teixit productiu passa a un segon o tercer terme. S’ha d’exigir que els gestors o ex-gestors dels bancs o caixes salvades amb diner públic assumeixin les seves responsabilitats. No pot ser, que surtin amb indemnitzacions milionàries que provenen finalment de fons públics, i que tanta falta farien precisament per ajudar a les PIMEs a sortir a l’exterior, a esdevenir més competitives i, en definitiva, a continuar generant llocs de treball i riquesa per a la societat.
En definitiva, des de les institucions socials i empresarials s’ha d’exigir que l’administració, pel seu propi bé i el de tots, col·labori a millorar la competitivitat del teixit productiu del nostre país, treballant per a reduir els abusos econòmics de diferents tipus que actualment frenen i entorpeixen la seva activitat. Només així podrem tornar a créixer i a construir una economia amb la solidesa i dinamisme que necessitem.
Joan Freixanet Solervicens – Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB