En el món de l’esport, i sobretot en el del bàsquet, sovint s’utilitza el concepte intangibles per referir-se a tots aquells aspectes positius que desenvolupa un jugador durant el partit i que no queden reflectits a les estadístiques que s’elaboren a la fi dels encontres. Així, una bona defensa, l’astúcia tàctica o el lideratge exercit en moments clau són exemples del que anomenem intangibles.
Fent un paral·lelisme amb el món de l’empresa, trobem també aquests intangibles: maneres de fer i obrar que tot i que no tenen un efecte directe ni clar sobre els resultats (del tipus que siguin) són indispensables pel bon funcionament de les organitzacions. Fer un repàs de les situacions on és visualitzen aquests fets impalpables seria molt feixuc, però val la pena fer-ho en una qüestió vital: l’inici de nous projectes en el si de l’empresa.
En efecte, la generació d’idees, la seva gestació i posada en marxa és un aspecte essencial per la revitalització de les empreses, responsable en gran mesura de la futura supervivència i rendibilitat. Segurament aquest procés d’endegament de noves activitats és el més complex que una empresa pot seguir, perquè en el fons depèn, sobretot, de les habilitats humanes íntimament lligades a la creativitat: la imaginació i la intuïció. Aquests atributs necessiten d’un entorn amable que les incentivi i d’una voluntat directiva que les estimuli. Requereix, en definitiva, una cultura organitzativa (intangible, per suposat) que promocioni i doni valor a les persones capaces d’idear projectes, que per definició solen estar poc avesades a fer-se notar.
En aquest sentit, algunes formes de fer i actituds assassinen, directament, l’esperit creatiu que pot transcorre per l’empresa. Per evitar aquest atropellament descoratjador és tan important fer com deixar fer, i és cosa dels grans directius quan convé fer una cosa o altra. El lideratge doncs, no és posar-se al davant de tot sempre, sinó també saber quan cal deixar pas a qui ho mereix o pot desenvolupar millor les tasques en cada situació.
Crear aquest clima de confiança, on qui cultiva recull, és un terreny que convé abonar i gestionar. Incentivar la proliferació d’idees hauria de ser bàsic a qualsevol institució, i per fer-ho es necessari comptar amb una direcció tolerant: a la diferència de criteri, a l’error i al risc. Sense la comprensió i assumpció d’aquests tres factors resulta impossible crear res nou. Altres aspectes a tenir en compte són per exemple no manllevar idees a qui les ha tingut, fet que resulta desmotivador, i en tot cas reconèixer (i no només monetàriament!) el mèrit de les persones més agosarades i creatives.
L’alpinista Reinhold Messner va afirmar un dia que “res hauria pogut succeir si algú no ho hagués imaginat”, i és que molt abans que les grans presentacions, que l’R+D o fins i tot de qualsevol document estratègic, sempre, sempre, hi ha una munió de neurones en algun cervell de l’organització que s’agermanen per crear una idea original, i qui sap, si mai vista. Saber identificar les persones que tenen aquesta rara virtut, motivar-les, protegir-les i retenir-les és una feina d’ intangibles que requereix una gran dosi reflexió personal, per capir a la fi, si el nostre comportament directiu és un fre, un moderador o un accelerador pel desenvolupament de l’empresa.
L’MBA d’UManresa busca, a banda de transmetre els coneixements més avançats en direcció i administració d’empreses, oferir als participants també aquesta vessant intangible. El futur de les empreses, i per tant del nostre territori, passa en bona part, per saber gestionar els intangibles, un aspecte que traspassa les aules i els llibres i que s’aprèn a base de contrastar experiències i punts de vista amb els companys i professors. I és que el compartir vivències, enfocaments i arguments és, vet-ho aquí, un aprenentatge informal que també recull l’MBA, i que per cert també és intangible.
Marc Bernadich Márquez – Responsable de FUB e+i i Coordinador del MBA d’UManresa