Els Fons d’Inversió, producte estrella de l’estalvi

Les primeres setmanes de cada any nou que comença, acostumen a anar acompanyades d’un munt de notícies que fan referència a quina ha estat l’evolució de l’any que acabem de deixar enrere, es comparen magnituds de tota mena, apareixen articles d’opinió de gent més o menys experta en tot tipus de matèries i es fa esment a tota mena d’estimacions de cara als propers mesos, bo i confiant no esbiaixar massa els pronòstics. Anem a fer doncs aquest mateix exercici centrant-nos en un dels productes d’estalvi estrella a Espanya l’any 2014: els fons d’inversió.

Inverco, l’Associació d’Institucions d’Inversió Col·lectiva a Espanya, que és l’entitat que representa la indústria espanyola de fons d’inversió, va difondre recentment les dades provisionals del 2014. Les xifres publicades confirmen la recuperació iniciada el 2013 i situen de nou el patrimoni dels fons d’inversió com el producte estrella dels estalviadors i inversors a Espanya.
fons_inversio

El patrimoni global gestionat a l’empara d’aquests productes es va situar en els 194.642 milions d’euros i el nombre de partícips va assolir la xifra dels 6,45 milions, incloent-hi tota mena de perfils inversors. Comparant aquestes xifres amb l’any 2013, el creixement en ambdós fronts -patrimoni i clients- fou del 26%, la qual cosa situa el 2014 com el tercer millor any d’ençà el 1989. L’any 2014 la rendibilitat ponderada dels fons d’inversió a Espanya es va situar vora el 4%, força per sobre dels tipus de referència i de la inflació, generant rendibilitats netes positives.

Encara hi podríem afegir més dades però potser ja n’hi hagi prou per a concloure que els fons d’inversió són un producte d’estalvi molt apreciat pels inversors i estalviadors espanyols. Podem afirmar sense por a equivocar-nos que la recuperació de la indústria d’inversió col·lectiva a Espanya creix i ho fa a gran velocitat.

I doncs, què són els fons d’inversió? Què ho fa que aquests productes d’estalvi tinguin tant èxit? Quins en serien els motius? És probable que els factors que determinen l’èxit dels fons d’inversió al llarg dels darrers anys els trobem tant en la seva pròpia idiosincràsia com en factors externs que els han estat propicis.

Els fons d’inversió mobiliaris (FIM) són patrimonis formats gràcies a les aportacions de molts inversors (anomenats partícips) que confien la gestió del seu patrimoni en una societat especialitzada (Societat Gestora) que inverteix els recursos en la compra de béns, valors o altres instruments financers per obtenir un benefici. Aquesta fórmula d’inversió col·lectiva té força avantatges per als petits inversors, entre les que en destacaríem cinc: és una fórmula còmode, ja que es confia les decisions d’inversió en gestors professionals, són productes que permeten una gran liquiditat, permeten diversificar la inversió amb costos de gestió reduïts, el ventall de productes a l’abast dels inversors és molt ampli (des de fons molt conservadors fins a altres d’alt risc) i -en funció del risc adoptat- ofereixen una rendibilitat prou atractiva.

Si a títol intern els fons d’inversió ofereixen prou avantatges, és ben cert que l’any 2014 hi ha hagut diversos factors que també els han acompanyat. D’una banda, les entitats financeres -que són les que comercialitzen bona part de l’oferta disponible de fons d’inversió- han abandonat la política de captació de capital mitjançant dipòsits bancaris d’alta remuneració i tornen a veure els fons d’inversió com a productes de generació de negoci. Un altre element decisiu que ha afavorit el creixement dels fons d’inversió ha estat la caiguda sostinguda dels tipus d’interès fins a situar-se en mínims històrics i la dificultat a la que han hagut de fer front els inversors per tal de poder obtenir unes rendibilitats atractives amb certs productes d’estalvi en aquest context de mínims.

I un tercer factor podria obeir a pautes del mercat, on el binomi risc versus. rendibilitat ha orientat cada vegada més la demanda dels inversors en productes financers més arriscats basats en inversions de renda mixta o variable, i en aquest context, els fons es mouen com peix a l’aigua.

Jordi Soldevila – Professor col·laborador dels estudis d’Empresa. Fundació Universitària del Bages – UManresa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.