Els diners (potser) no fan la felicitat

Potser només els més cinèfils recordaran la pel·lícula “Jerry Maguire” protagonitzada per l’actor Tom Cruise. El protagonista, un representat de jugadors professionals sense èxit, es convertia al final del film en un triomfant agent i aconseguia així encarnar el somni americà, expressat a la declaració d’Independència del 1776, on es reconeix el dret dels nord-americans “a perseguir la felicitat”.

Aquest però no és un anhel exclusiu dels nord-americans. A Espanya -i a Catalunya també-, els desitjos de riquesa i de prosperitat sobrevinguda també són ben presents al nostre imaginari, i aquests es representen icònicament a la Grossa de Nadal. Ep, i per no perdre pistonada amb els nord-americans, el somni de prosperitat ibèric també ve avalat per una llarga història, car la “Lotería de Navidad” va néixer l’any 1812 a l’època de les Corts de Cadis.
Però la relació entre diners i felicitat no és automàtica. Alguns estudis expliquen per què els avanços econòmics produeixen menys benestar del que un pot creure.

Hi ha dues explicacions. Una la trobem en el cost d’adaptació al nou nivell de consum. Posem un exemple, quan un jove aconsegueix la seva primera ocupació, abandona el seu vell utilitari i el bescanvia per un altre cotxe més nou. És un canvi que il·lusiona al principi però en molt poc temps la persona assimila aquesta compra al seu nou estil de vida i transforma la il·lusió en una possessió rutinària.

L’altre factor neix de l’anomenada comparació social, és a dir, una vegada assolit un cert estatus descobrim que segueix havent-hi gent que té més recursos que nosaltres. En efecte, una enquesta revelava anys enrere que els entrevistats preferien guanyar menys de 40.000 EUR en un entorn a on els demès en guanyessin menys de 20.000 EUR, en lloc de guanyar-ne 80.000 EUR en un entorn a on la resta en guanyessin 190.000 EUR. Paradoxal, oi que sí?

Aleshores, serem més feliços si tenim la joia de guanyar la Grossa de Nadal? Probablement sí… almenys de forma provisional. Hi ha situacions en les que la fórmula més diners, més felicitat sí que funciona, com ara precisament en el cas dels nous rics, que salten d’un grup de renda més baixa a un altre de renda més alta i ho fan de forma inesperada i immediata. Aquest co·lectiu sentirà un nivell més alt de benestar, però també acabarà essent un sentiment transitori. I més transitori que serà a partir d’aquest any, car els agraciats amb qualsevol premi major de 2.500 EUR hauran de tributar un 20% del premi a favor de l’Estat Espanyol.

I és que el benestar és un concepte relatiu que no depèn del nivell de consum absolut. Avui a Espanya consumim deu vegades més que als anys seixanta però no som deu vegades més feliços.

Malgrat tot, la gent segueix pensant que guanyant la Grossa de Nadal serà més feliç tot i que els models demostren que, com ja hem vist més amunt, el sentiment de felicitat basat en factors econòmics és temporal. Els humans, com a animals relacionals que som, tendim a percebre un major grau de felicitat en les relacions personals que no pas en els factors econòmics, i tot i això ens entossudim a imaginar l’ideal de joia absoluta en la tinença de molts diners, i si són sobrevinguts encara millor.

Aquest any a mi tampoc m’ha tocat la Grossa, de ben segur que ho tornaré a intentar l’any vinent, però mentre espero procuraré explorar a fons les altres vies que tinc al meu abast per ésser ben feliç l’any 2013.

Jordi Soldevila. Professor col·laborador de  l’Escola de Formació Contínua de la FUB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.