El mercantilisme xinès

Els grans descobriments geogràfics que es van produir entre els segles XV i XVI van contribuir al ràpid desenvolupament del comerç internacional i a l’augment de les activitats econòmiques a Europa, així com al creixement de l’interès per qüestions econòmiques. Va ser en aquest moment quan el mercantilisme va sorgir com el primer sistema ideològic econòmic.

Els mercantilistes van afirmar que la riquesa i la prosperitat del país provenien de metalls preciosos; com més or i plata tenia un país, més ric i més poderós era. Per tant, l’únic objectiu del país i de tota la seva política econòmica hauria de ser l’acumulació d’aquests metalls i la persecució de la seva pròpia riquesa, utilitzant qualsevol mitjà per fer-ho, fins i tot en detriment d’altres països. L’obtenció d’aquests metalls no era de cap dificultat per als països que tenien colònies riques en aquests recursos (com Espanya o Portugal). No obstant, això era difícil per a aquells Estats que no tenien colònies, o les seves pròpies mines d’or i plata. Aquests països van haver d’assegurar les seves reserves de metalls preciosos a través del comerç internacional. Però la clau era poder vendre més a la resta de països del que es va comprar.

Per tal d’obtenir metalls preciosos i augmentar la riquesa del país, els mercantilistes van crear polítiques amigables per a l’exportació, incloent, una regulació estricta del comerç i, sobretot, de les importacions. Tot això (excepte metalls preciosos) s’havia d’exportar. D’altra banda, només es podien importar matèries primeres i aliments, ja que eren productes barats, de manera que la seva importació no implicava una gran sortida de diners del país. La importació d’altres béns es va considerar nociva perquè significava la sortida de diners del país, mentre que l’exportació significava la seva entrada. En poques paraules un país era mes ric quan venia més del que comprava (la balança comercial era positiva).

Segons els mercantilistes, tots els ciutadans d’un país havien de participar en el procés de creixement de la riquesa del país, excepte aquells el patrimoni dels quals els permetia viure sense veure’s obligats a treballar (capitalistes i nobles). El principal objectiu d’atac dels mercantilistes va ser la població pobra desocupada: els sense sostre, els captaires, la gent gran, els presos, etc. Aquests van ser utilitzats per al treball forçat. A més, els mercantilistes consideraven que les dones i els nens majors de cinc anys també s’haurien d’obligar a treballar. Creien que un país era ric quan la majoria de la seva població treballava en la producció de béns.

Tot i que, actualment podem trobar mesures de caràcter mercantilista aplicades per diferents països per aconseguir avantatges econòmics en comparació amb altres països, les mesures introduïdes en l’economia xinesa no poden comparar-se amb cap altre gran economia moderna.

La Xina és l’exportador més gran del món. El 2019, el valor de les seves exportacions va arribar als 17,23 bilions de iuans i va augmentar un 5% respecte a l’any anterior; les importacions, en canvi, van ascendir a 14,31 bilions de iuans i van augmentar un 1,6%; el superàvit comercial va ser de 2,92 bilions de iuans, més que el 2018, del 25,4%. L’alt nivell d’exportacions de la Xina s’aconsegueix amb una moneda interna, el iuan (oficialment anomenat renminbi), rígida i deliberadament i dràsticament infravalorada pel Govern xinès. El tipus de canvi real actual de iuans a dòlars és de 6,80, però molts economistes creuen que hauria de ser 3,50. La taxa baixa de iuan és particularment propícia per a les exportacions i comporta un saldo comercial no favorable per a la resta del món.

L’estat xinès també introdueix mesures en l’àmbit social per garantir l’ordre social i el suport a les empreses domèstiques, però no necessàriament als seus ciutadans. Entre les moltes mesures adoptades amb aquest objectiu trobem les següents: les pensions es concedeixen només als empleats de les empreses i oficines públiques; el fons de pensions per a empreses privades és voluntari; les persones desocupades no reben prestacions; hi ha l’obligació legal de cuidar i donar suport als pares d’edat avançada. Els mercantilistes també creien en obligar als fills a cuidar dels pares, degut a que no hi havia un sistema de benestar. D’aquesta manera els mercantilistes aconseguien crear més mà d’obra barata, ja que convencien als treballadors de tenir molts fills perquè poguessin cuidar-los en la vellesa.

La Xina també registra un augment dinàmic de la seva quota mundial de les reserves d’or. L’adquisició d’aquest recurs per a aquest país és de naturalesa real i implica el moviment físic de l’or en territori xinès, contràriament a la majoria dels països que solen negociar sobre les opcions d’or, més que sobre l’or en si mateix. Oficialment, ja hi ha més de 1950 tones de metall reial en el tresor xinès, no oficialment es parla de diverses vegades més. La Xina també està augmentant les seves reserves de divises, que van pujar fins als 3,11 bilions de dòlars al final del 2019 i es mantenen com les més grans del món. El país restringeix el capital, entre altres, mitjançant regulacions que en molts casos impedeixen l’exportació de fons a l’estranger.

Aquests són només alguns exemples de les accions de caràcter mercantilista empreses pel govern xinès que permeten a la Xina aconseguir avantatges respecte d’altes economies. Però són suficients per aconseguir la posició de líder mundial que està buscant? El temps ho dirà.

Renata Marciniak, Doctora en Economía, professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada