El gran retorn del proteccionisme: barreres comercials dels Estats Units

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el Banc Central Europeu (BCE) destaquen que el proteccionisme creixent és actualment la major amenaça per a l’economia global. L’Organització Mundial de Comerç (OMC) estima en 339.500 milions el valor del comerç mundial de mercaderies, principalment exportacions, que des de l’octubre de 2018 fins a mitjans de maig del 2019 van estar sotmeses a diverses barreres que restringeixen el lliure comerç. Gairebé una cinquena part d’aquestes barreres van ser imposades pels Estats Units que, junt amb la Xina, l’Índia i Algèria, ocupen les primeres posicions pel que fa al nombre d’obstacles comercials registrats durant aquest període i a l’escala de fluxos comercials de la Unió Europea afectats.

Una barrera comercial és qualsevol instrument o mesura de política comercial que utilitza un govern per tal de reduir les seves importacions. Les barreres més importants són la prohibició d’importar determinats productes, aranzels, subvencions als productors nacionals, quotes d’importació, política “Buy National” (promoció de compra de productes nacionals), barreres administratives, o normes sanitàries i tècniques que són molt més fàcils de complir per als productors nacionals que per als productors estrangers. La tendència dels països de crear barreres per impedir l’entrada i venda de productes estrangers en els seus països es denomina proteccionisme. La postura oposada al proteccionisme és el lliure comerç, que té lloc quan els béns i serveis es mouen lliurement entre els països, sense restriccions ni limitacions.

Tot i que el lliure comerç comporta molta innovació, millora la productivitat, l’increment econòmic i el benestar, el President Donald Trump, durant la seva campanya electoral, va destacar que la clau per reconstruir el poder econòmic dels Estats Units era limitar el lliure comerç i introduir barreres comercials. Es tracta de polítiques que exerceix de forma constant des que va ocupar el càrrec. Les raons per imposar aquestes barreres són moltes, però la majoria entren dins de les següents categories:

Per generar ingressos fiscals. Els Estats tenen la necessitat de generar ingressos per cobrir els seus costos. Per obtenir-los graven amb impostos tota una sèrie de situacions. Una d’elles consisteix en gravar els productes pel simple fet de passar per una frontera. A falta d’un sistema efectiu d’impostos nacionals, un aranzel pot ser important per finançar les activitats del govern. Aquesta va ser la raó de més pes en els primers anys d’existència dels Estats Units, ja que van ser els aranzels els que van permetre finançar els Estats Units durant els primers cent anys d’existència.

Per protegir les indústries nacionals i els llocs de treball. Les barreres comercials redueixen la quantitat de productes importats que s’introdueixen en un país per protegir als productors nacionals que competeixen amb les importacions de la competència estrangera. Això permet un augment de la producció nacional i de protecció dels llocs de treball. Amb aquest objectiu, el govern dels Estats Units va impulsar el 2018 un aranzel del 25% sobre l’acer i del 10% sobre l’alumini exterior. Els aranzels estan destinats a protegir una indústria afectada per una allau d’importacions més econòmiques. També és un senyal que s’envia als electors nord-americans per assegurar-los que els aranzels protegiran els seus llocs de treball.

Per assegurar la seguretat nacional. Amb freqüència, el govern dels Estats Units utilitza aquest argument per imposar barreres comercials als productes de la competència estrangera amb l’objectiu de limitar la seva entrada o venda a aquest país. Un exemple pot ser la resolució signada pel president Donald Trump que prohibeix que les xarxes TIC nord-americanes comprin i utilitzin equips d’empreses que puguin representar una amenaça per a la seguretat nacional. El document no menciona cap empresa específica. Tot i això, es percep àmpliament com un acte dirigit contra la xinesa Huawei, sospitosa d’utilitzar el seu maquinari i el seu programari amb finalitats d’espionatge.

Per castigar altres països o una indústria determinada en altres països per raons greus com la inundació del mercat amb articles a preus rebaixats o per generar competència amb la venda de productes més barats que els fabricats al país importador. Aquest argument va ser aprofitat pel govern dels Estats Units quan al novembre de 2017 va imposar un aranzel a l’oliva negra espanyola en decidir que feia competència deslleial a les seves empreses productores, ja que les subvencions que reben els productors espanyols del govern espanyol fan que els seus productes es venguin als Estats Units per sota del preu en el mercat espanyol.

Els efectes de les mesures proteccionistes nord-americanes són greus per a l’economia mundial. L’efecte és, per exemple, l’augment dels costos d’importació, que té un impacte negatiu en el creixement de la productivitat, contribueix a l’augment de preus, condueix a guerres comercials, però no necessàriament comporta una millora de la balança comercial, que és un objectiu important de la política comercial perseguida pel govern dels Estats Units.

Renata Marciniak, Doctora en Ciències Econòmiques i en Educació, professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.