Economia vaticana

Aquesta setmana s’ha presentat a la basílica de Sant Francesc d’Assís la tercera encíclica del Papa Francesc, “Fratelli Tutti”, sobre la fraternitat i l’amistat humanes. Algunes interpretacions en clau política, especialment després del llarg pontificat de Joan Pau II i de la seva acerada denúncia contra el comunisme que va patir a la Polònia natal, volen trobar en l’actual bisbe de Roma una visió més peronista o populista de la societat i l’economia. Jorge Mario Bergoglio, el primer Papa jesuïta de la història, va néixer a Argentina fa 83 anys. Dintre de poc, l’any 2022 i en el marc del 500è aniversari de l’estada d’Ignasi de Loiola a la nostra ciutat, hi ha la possibilitat que visiti Manresa, la Cova i la Seu. És conegut per la seva humilitat, l’adhesió preferencial pels pobres, especialment els marginats per qualsevol motiu, i el seu compromís de diàleg amb persones de diferents orígens i credos. De fet, Francesc I ha demostrat amb fets la predicació d’una vida senzilla, com ho és la seva decisió de residir a la Casa de Santa Marta en lloc del Palau Apostòlic Vaticà utilitzat pels seus antecessors. En la seva encíclica més social, el Papa intenta trobar els camins per construir una societat més justa i fraternal. Sent la màxima autoritat cristiana i catòlica, el seu posicionament no hauria de ser ni de dretes ni d’esquerres, ni socialista ni antisocialista, sinó senzillament universal, que és precisament el significat etimològic de catòlic. De fet, Bergoglio denuncia que la política ja no és un projecte a llarg termini per al desenvolupament de tots i del bé comú, sinó només tàctiques immediates per destruir l’adversari. I en aquest joc mesquí de desqualificacions, el debat és manipulat cap a una confrontació permanent.

En l’àmbit econòmic, afirma que el mercat sol no ho resol tot, i això és cert. Què hi ha en aquest món que ho resolgui tot? El que no es pot fer, però, és demonitzar per principi el mercat i l’afany de lucre. Sense anar massa lluny, en aquests moments estem llegint l’encíclica papal comercialitzada pel grup de comunicació Loyola, dels jesuïtes, distribuïda als mercats internacionals amb fins lucratius. I tampoc es poden oblidar ni desconèixer les lleis naturals del mercat i com aquest assigna els recursos per produir, entre molts altres béns, aliments, llars i treball, que el prelat argentí reclama en el punt 127 del document. Dit en negatiu, quan el mercat no opera amb llibertat i és intervingut sistemàticament per les autoritats, el resultat són disfuncions socials molt importants. En el mercat de treball, com el cas espanyol no es cansa de recordar, això es tradueix en taxes d’atur permanentment elevades.

Com institució social d’intercanvi voluntari, el mercat pot generar processos win-win on tothom hi surt guanyant, contribuint al desitjat “intercanvi d’ofrenes a favor del bé comú” (punt 190). En canvi, el procés polític, com l’eminent jesuïta Juan de Mariana va assenyalar en el seu moment, es caracteritza per resultats del tipus win-lose, on els guanys d’uns provenen de les pèrdues d’altres sense que la societat hi guanyi en termes nets. Mariana va ser un home d’enginy humorístic (exclamava que “no hi ha res, per absurd que sembli, que no hagi estat defensat per algun teòleg”) i va atacar sense contemplacions els abusos del poder, erigint-se en un defensor del dret natural contrari a la intervenció abusiva del govern sobre el mercat i remarcant la impossibilitat d’organitzar la societat mitjançant mandats coactius per falta de la informació necessària. El testimoni de Juan de Mariana, profundament estudiat per Jesús Huerta de Soto i justament recuperat darrerament, forma part del patrimoni intel·lectual i espiritual de la Companyia. Complint-se la llibertat d’entrada al mercat amb preus no intervinguts, la inversió es dirigeix espontàniament a satisfer les necessitats de la demanda, sent un element essencial del bé comú. En condicions de competència empresarial, la millora pròpia va unida de manera indissociable a la millora de les condicions del proïsme. Encara que no estigui en la voluntat de l’home corrupte i pecador atendre el més necessitat, la dinàmica del mercat ha millorat espectacularment els nivells de vida de la humanitat. No és correcte argumentar que aquest mercat lliure és utòpic i no existeix en perfecció (des del pecat original tot té graus d’imperfecció), però sí cal eliminar els privilegis i remoure els obstacles a la igualtat d’oportunitats i davant la llei, permetent que tothom pugui formar part d’aquest sistema internacional de divisió del treball i el coneixement.

Finalment, el reconeixement que Déu ho hagi creat tot per a tots els éssers humans és perfectament compatible amb el dret de propietat privada. En el paradís tots els béns són hiperabundants i no cal restringir l’accés a ningú. En aquest món corrupte i pecador, però, els béns són escassos i es necessita una institució social que eviti els robatoris i la guerra de tots contra tots. La propietat limita el conflicte i alhora genera incentius per treballar i produir per satisfer les necessitats del proïsme. I quan no es produeixi adequadament, les pèrdues acumulades faran que la propietat passi a mans d’altres amb capacitat per produir amb més eficiència. La propietat privada, per tant, és la resposta necessària a l’escassetat de recursos d’aquest món i evita el conflicte permanent. Com diu Sant Tomàs d’Aquino a la Summa Teològica, el dret de propietat emana de la llei natural i és introduït per la raó humana al ser útil per la vida. Correspon a la teologia fomentar la virtut de l’austeritat i la frugalitat, compartint el que és propi.

Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada