L’ecosistema empresarial canvia acceleradament. Aquesta setmana, per exemple, la britànica JD Sports ha comprat Deporvillage per 175 milions d’euros. Els dos socis fundadors, Xavier Pladellorens i Àngel Corcuera, conserven el 20% del capital. L’empresa bagenca que comercialitza material esportiu online va tancar el darrer exercici econòmic amb unes vendes de 120 milions i preveu aconseguir una facturació de 175 milions aquest any. Per tant, un euro pagat per cada euro de vendes. O, mirat pel cantó dels beneficis, s’hauran reembossat 25 euros per cada euro de benefici net que genera la companyia fundada fa 10 anys a Manresa. Són xifres de vertigen impossibles d’aconseguir només amb les rendes del treball. Concretament, amb el salari mitjà actual caldria treballar 6.850 anys per acumular aquesta mateixa quantitat. Considerant una vida laboral activa de 35 anys, correspon a l’esforç conjunt de 200 generacions. En canvi, els promotors de Deporvillage ho han aconseguit amb només 10 anys. El temps dirà de quina manera la pèrdua del centre de decisió empresarial influeix en la deslocalització o no del centenar de llocs de treball directes que justament ara es muden a les noves instal·lacions a Sant Fruitós de Bages.
En termes globals, si un país com el Japó volgués comprar Google, Amazon, Facebook i Apple, no en tindria prou amb tot el seu PIB. I és que la capitalització borsària d’aquestes quatre empreses tecnològiques supera els 5 bilions de dòlars, una xifra molt superior al PIB de països com Alemanya, el Regne Unit o, per suposat, Espanya. El Big Data és el nou petroli i Bezos el nou Rockefeller. Aquestes empreses acumulen milions en efectiu i contracten els millors enginyers del món. Només Amazon inverteix en recerca i desenvolupament una quantitat superior al del total de l’economia espanyola. I malgrat acumular un enorme poder de mercat, els reguladors no acaben d’aplicar les lleis antimonopoli. En els nous models empresarials de l’economia digital, els preus no són alts ni abusius. Just al contrari, molts dels serveis oferts per Google o Facebook són aparentment gratuïts.
El gegant mundial del comerç online és Amazon, que destaca pels seus preus baixíssims, fins i tot per sota del cost, i una molt eficient distribució logística. L’empresa fundada per Jeff Bezos ha aconseguit el domini mundial gràcies a dos elements de la seva estratègia empresarial com són la voluntat de prioritzar el creixement (com Deporvillage) i absorbir moltes altres empreses de comerç online. Per Amazon és més important la facturació que els beneficis, contràriament al que sostenen els defensors de la racionalitat maximitzadora de l’Escola de Chicago. Amb la pandèmia i l’auge de les compres online han arribat els beneficis, però la realitat és que, en els seus 26 anys d’història, els números vermells han estat molt presents i, fins i tot, l’empresa va estar a punt de desaparèixer amb el crac tecnològic de l’any 2000. Bezos sempre ha defensat que a Internet una empresa necessita créixer a gran velocitat i l’eslògan que va fer estampar a les samarretes dels treballadors va ser “Get Big Fast”. Seguint aquesta estratègia, ha passat de vendre només llibres a vendre de tot: música, electrònica de consum, articles de la llar… Neix com una llibreria virtual i es converteix en un mercat en línia on es pot comprar qualsevol article. Amazon és ara una plataforma de màrqueting online, una xarxa logística integral, un servei de pagament, un prestador amb funcions de banc, una casa de subhastes, un gran editor de llibres, un productor de televisió i cinema, un dissenyador de moda, un fabricant de hardware i un proveïdor líder d’espais d’emmagatzematge virtual al núvol.
Les autoritats antimonopoli sempre han tractat molt bé a Amazon. Consideren que els preus baixos beneficien els consumidors i perjudiquen, en tot cas, la pròpia empresa. El primer punt és cert. Tenir l’article a casa en molt poques hores i a preus competitius és el desig de qualsevol consumidor i augmenta la seva satisfacció. Però el segon aspecte no és tan evident. Amazon rebaixa preus en un sector com el llibre electrònic, on controla el 70% del mercat, però la seva política de preus instantanis no encaixa amb la desfasada normativa démodé de les autoritats. La companyia de Seattle no només canvia diàriament els preus més de 2,5 milions de vegades, sinó que al rastrejar amb tanta intel·ligència els nostres clics a la web acumula un coneixement de cada usuari que li permet diferenciar i modificar els preus en funció del perfil. I el que també escapa a les agències antimonopoli és que Amazon no sol expulsar del mercat els competidors. Això encendria les alarmes. En alguns casos els compra i en altres hi coopera amistosament. Molts petits negocis depenen d’algun dels serveis de la gran plataforma online que és Amazon. I amb la informació de la que disposa pot perjudicar-los seriosament. Si un producte es ven i té èxit, Amazon ho detecta ràpidament. I res impedeix, senzillament, apropiar-se del mateix i vendre’l amb la seva pròpia marca. L’economia digital avança molt ràpidament, mentre que la normativa reguladora està ancorada encara en els models de monopolis industrials del segle passat i arrossega els efectes d’una burocràcia lenta i ineficient. Deporvillage no va poder ampliar les seves instal·lacions on volia i per això marxa de l’edifici Impuls del Parc Central de Manresa. A un altre nivell, Amazon acumula un gran poder mentre les autoritats miren cap a una altra banda. Mentre uns configuren i donen forma a l’economia digital, altres romanen aturats en el passat.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.