Draghi esmorteeix la llum del final del túnel

A l`any 2009, el Govern Zapatero anunciava l’existència de brots verds –símil  inventat a començaments dels anys noranta pel Tory britànic Norman Lamont- quan es va albirar una raquítica i temporal millora de l’economia espanyola. Doncs bé, aquesta suggestió no va donar els seus fruïts i des d’aleshores el deute públic s’ha elevat a nivells històrics, la taxa d’atur ha empitjorat molt més i la crisi ha seguit maltractant als més desfavorits. Com era d’esperar, després de la manca de fiabilitat de la predicció econòmica d’aquest símil, l’executiu actual no podria tornar-lo a fer servir. De fet, cal recordar que Juan José Güemes -aleshores secretari de Comunicació del PP de Madrid- va afirmar que “donava la impressió que els brots verds eren de marihuana i se’ls havia fumat el Govern Zapatero”. D’aquesta manera aquest símil va signar la seva defunció per ser novament emprat a Espanya.

Molt probablement per aquesta raó, en vista d’algunes noves i bones dades de l’evolució de l’economia espanyola, el ministre d’economia actual no ha parlat de brots verds, però fent servir un altre símil ha afirmat que “ja comencem a veure la llum al final del túnel”. I és que, segons ha afirmat, l’augment de les exportacions i una balança per compte corrent amb superàvit, d’entre altres dades, mostren que ja es comença a veure claredat en la negror del túnel que ha suposat aquesta crisi.

Només el temps dirà si estem veient actualment la llum al final del túnel o si es tracta d’un nou miratge. Però és digne d’assenyalar el fet que quan es parlaven de brots verds hi havia a Espanya menys de 4 milions d’aturats i actualment n’hi han 4.698.723. Això sí, l’atur registrat s’ha reduït durant el mes d’agost –un altre signe per alguns de que la crisi s’acaba- però només en 31 persones. I és que qui vulgui veure brots verds o llum al final del túnel, ho farà, sigui quina sigui la situació econòmica real. I és que no volen veure el fet que malgrat que hi hagi menys aturats registrats, molts no es registren perquè ja han perdut tota esperança de trobar feina? O és que tampoc volen adonar-se que molts emigrants tornen al seus país de procedència? Tampoc s’han adonat que molt jovent marxa d’aquest país perquè aquí no se’ls dóna cap oportunitat? Aquests que veuen la llum al final del túnel tampoc s’han fixat en el fet que durant el mes d’agost l’afiliació a la Seguretat Social s’ha reduït en 99.000 llocs de treball menys i en 15.000 si s’elimina l’efecte del calendari?

De fet, alguns veien la llum del túnel tant clara que pensaven que a la reunió del passat dijous del Banc Central Europeu, el seu president –en Mario Draghi- anunciaria una pujada dels tipus d’interès. Doncs res de res. En Draghi ha posat una mica de seny a tot plegat i ha anunciat que els tipus d’interès seguiran “en el nivell actual o més baixos per un llarg període de temps”. Així doncs, malgrat que ens trobem amb tipus d’interès en el seu mínim històric del 0,5 per cent, no es descarta que encara s’hagi de baixar més els tipus d’interès. I és que si bé l’economia ha millorat –i molt més a nivell europeu que no pas a nivell espanyol- i les previsions de la seva evolució s’han actualitzat a l’alça, aquesta millor segueix sent molt dèbil.

Com afectaria una nova baixada dels tipus d’interès a la butxaca de la població espanyola, particularment a la població hipotecada? Doncs bé, seria previsible que els tipus d’interès en el mercat interbancari baixés, ja que la influència de les intervencions en el Banc Central Europeu tirarien a la baixa aquests tipus d’interès. Així doncs, els interessos de referència del mercat interbancari (l’Euribor i l’Eonia) també baixarien i això seguiria abaratint les quotes de les hipoteques. Aquest abaratiment permetria que els ciutadans tinguéssim més renda disponible per gastar, malgrat que els més prudents seguiríem gastant el mateix i destinaríem l’excés de renda disponible per estalviar i/o reduir deute. En definitiva, serien bones notícies per la immensa majoria de la població, és a dir, els que tenim que pagar hipoteca i també per la pròpia evolució de l’economia, ja que el consum es podria reactivar, encara que fos, una miqueta.

No obstant, aquesta possible baixada de tipus es pot il·lustrar a la d’un treballador que està amb dolors d’esquena i que es pren un analgèsic per anar a treballar. En vista de que cada cop li fa més mal, les dosis que es pren són més freqüents i més elevades. Sí, pot seguir treballant, però de “mala manera”, perquè el seu problema d’esquena no s’està curant, tot el contrari. Algun dia, se li haurà de retirar la medicació o baixar les dosis de manera progressiva i el mal que li farà serà insuportable. Doncs això és el que ens passarà quan tornin a pujar els tipus d’interès als valors normals, que ni bon tros són els actuals! El problema és que no li  retiraran la medicació quan els dolors li hagin minvat a ell, si no quan el dolor que pateixin tots els de la zona euro aconsellin menys analgèsics. Patirem!

Josep Torres Prunyonosa –Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB
Doctor i Llicenciat en Ciències Actuarials i Financeres

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada