Del taronja al blau

L’anomenada Revolució Taronja, que va portar al carrer a centenars de milers d’ucraïnesos  al 2004 per manifestar-se contra el frau electoral a les eleccions presidencials d’aquell any, es va tornar de color blau, color predominant a la bandera de la Unió Europea, a mitjans de desembre passat. La raó radica en els fraus polítics que han portat Ucraïna per un camí per al qual només sembla haver-hi un retorn possible: l’allunyament de Rússia i l’acostament a Europa, una tendència que ha sorprès a alguns en un moment en que la política europea està en hores baixes.

Sembla que els defensors de l’entrada de l’ex-país soviètic a la Unió Europea enarborin la bandera de la llibertat econòmica, però la realitat no s’ajusta als arguments únicament pro-liberals dels manifestants a Kiev, sinó que s’evidencia una lògica molt més política, un anhel d’allunyar-se de les ombres que propaga el Kremlin des del centre de Moscou. 
 
Les protestes a la capital ucraïnesa, que es van iniciar el passat 21 de novembre, manifestaven la reacció de la societat civil a la decisió del govern de Yanukovych de suspendre les negociacions per tal de signar l’Acord d’Associació i Llibertat de Comerç amb la Unió Europea, un primer pas cap a una futura integració. Per altra banda, no tota Ucraïna es mostra a favor d’aquesta adhesió, doncs aproximadament la meitat de la població del país s’hi oposa. No obstant, el fet de que la majoria de la població de la capital i de la zona oest de l’estat en sigui partidària fa que mediàticament s’interpreti que la voluntat d’aproximament és àmplia.

El motiu principal de la negativa del govern ucraïnès a signar l’acord es basa en que, ara que les exportacions cap a la CEI (Comunitat d’Estats Independents, formada per ex-països soviètics i presidida per Rússia) s’han reduït a causa de la nova política proteccionista russa, les pèrdues han de ser compensades pel mercat europeu, i en aquest context és inviable signar un acord de lliure comerç, aplaçant-lo fins al moment en que es produeixi aquesta compensació.

Els motius reals, però, s’ajusten més a les declaracions dels activistes que opinen que la pressió del govern rus pels seus interessos comercials han estat el detonant del ‘ara no’ de Yanukovych a l’acord, fet que demostra la feblesa del president ucraïnès, qui es va enfortir a la Revolució Taronja precisament per erigir-se com la figura que acostaria al país a Europa i l’allunyaria del passat a la URSS. Addicionalment, cal destacar que Ucraïna segueix depenent energèticament de Rússia, especialment pel que fa a les importacions de gas natural i petroli. Mentre que el 25% del primer es produeix internament al país, la resta s’obté de Rússia o de països els quals tenen els seus viaductes també localitzats en territori rus, fet pel qual el temor al Kremlin impera en algunes decisions estratègiques del govern ucraïnès.

A l’hora de treure conclusions sobre tot aquest assumpte, molt més complex del que es pot resumir en un breu article, no hem de basar-nos si Ucraïna ha de decantar-se cap a l’oest o cap a l’est, ni si el govern del país ha perseguir l’objectiu europeu o seguir a l’ombra de Rússia. La pregunta real que cal qüestionar-se és en quin dels dos casos els ciutadans poden trobar un encaix més adequat, deixant de banda els arguments polítics. El que és evident és que el factor clau són els interessos comercials ucraïnesos.

La UE representa aproximadament un 27% de les exportacions, mentre que la CEI ho fa en una xifra similar, tot i que la població és inferior a l’europea en uns 200 milions de persones, el que significa que, en termes relatius, el paper de la CEI és més rellevant. A més a més, liberalitzar totalment el moviment de béns cap a l’oest podria suposar inicialment una pèrdua d’ingressos comercials, en la qual, com hem dit, es basa la negativa a signar l’acord amb la UE, i la balança comercial ucraïnesa ja és prou feble com per arriscar-se. Només una vegada fet un anàlisi purament econòmic de la situació estarem en posició de jutjar la posició del govern de Yanukovych i de si passar del taronja al blau és la sortida idònia per als ucraïnesos.

Ricard Esparza Masana. Professor col·laborador dels Estudis d’Empresa de la FUB

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.