Conseqüències no intencionades

En l’àmbit social i econòmic s’observen amb freqüència efectes no buscats per l’acció humana deliberada. És el que s’estudia i es coneix en economia com a llei de les conseqüències no intencionades o no desitjades. Un exemple positiu d’aquesta llei seria la “mà invisible” d’Adam Smith, l’economista escocès i filòsof moral que va estudiar les lleis naturals del mercat a l’època de la revolució industrial. Smith defensava que cada individu, buscant el seu propi interès en un ordre competitiu de mercat, promovia també l’interès públic, que no formava part del seu objectiu inicial. D’una manera no conscient ni deliberada, la búsqueda de l’interès propi i personal provoca, com si estés guiat per una mà invisible, la millora social i col·lectiva. En el seu mateix exemple, no dinem pas gràcies a la benevolència del carnisser ni del forner. Tampoc bevem cervesa per la pura bondat del cerveser. Ells persegueixen guanyar-se la vida mitjançant l’exercici de les seves activitats professionals. Però l’interès personal, en un entorn institucional de competència, procura sense voler-ho la millora de la societat, que podrà gaudir de la millor cervesa possible. L’acció de l’Estat també provoca conseqüències no desitjades, sovint contràries, a l’objectiu inicial. L’administració central, en el dia d’avui, busca anul·lar i suprimir la celebració del referèndum d’autodeterminació a Catalunya. L’Estat espanyol mai permetrà la secessió d’un dels territoris més productius. El Leviatà tendeix a créixer i créixer sense aturar-se, i mai deixarà escapar voluntàriament el territori d’Espanya amb més capacitat de recaptació fiscal. En paraules de Rodríguez de la Borbolla, expresident de la Junta d’Andalusia, ara únicament pertoca “el que va fer Mao Zedong el 1937 davant la invasió japonesa de la Xina: impulsar el Front Únic Antijaponès aliant-se amb Chiang Kai-shek i deixar per a més endavant la guerra civil contra el Kuomintang. Primer l’atacant de la Nació i després l’adversari de classe. Doncs això: ara a Espanya, un front unit constitucional” contra l’amenaça separatista catalana. Primer aturar el qui amenaça amb desequilibrar l’arquitectura institucional espanyola. El més prioritari és assegurar que es continuarà cobrant el subsidi (equivalent a perpetuar el dèficit fiscal de Catalunya, València i Balears); després, ja es discutiran altres aspectes de menor importància. Si es prefereix, i amb llenguatge tan políticament correcte com postmodern, el primer és la solidaritat interterritorial, a la que no es pot renunciar sota cap concepte.

Esperem que la jornada de l’1-O es desenvolupi pacíficament i sense violència, amb el mínim d’incidents possibles. Històricament, però, no ha estat així. L’any 1842, quan no existien encara les xarxes socials ni la retransmissió instantània de les notícies a tota Europa i el món sencer, el general Baldomero Espartero va defensar el bombardeig de Barcelona cada 50 anys per mantenir-la a ratlla. En altres èpoques, els milers d’efectius policials desplegats a la ciutat comtal haurien ja actuat amb molta contundència des del moment zero. La repressió estatal, però, activa la llei de conseqüències no desitjades, fent que al final s’assoleixin resultats contraris als pretesos inicialment. L’any 1803 els serbis es van revoltar contra la legalitat otomana. La repressió turca va ser brutal i sanguinària, però l’any 1817 Sèrbia esdevenia semiindependent i finalment a l’any 1878 es separava de la sobirania otomana. Sir William Wallace, portat a les pantalles amb la pel·lícula Braveheart, va ser un cavaller escocès que va liderar la resistència contra l’ocupació anglesa d’Escòcia. Derrotat a la batalla de Falkirk, va ser capturat prop de Glasgow, jutjat per traïció i executat l’any 1305. Nou anys més tard, però, els escocesos varen recuperar la independència perduda d’Anglaterra a Bannockburn. I el rei anglès Eduard III donaria validesa jurídica a la independència escocesa amb la signatura del tractat d’Edimburg-Northampton. Polònia es va revoltar contra la legalitat russa el novembre de 1830, i varen tornar el 1863 i el 1905, sent sempre reprimits durament pel règim tsarista, i el primer que van fer els polonesos en temps de la Revolució Bolxevic (1917) va ser independitzar-se de Rússia. L’any 1916 els nacionalistes irlandesos es varen sublevar contra la legalitat britànica amb l’Aixecament de Pasqua i, malgrat la repressió britànica desmesurada arrasant Dublín a cop de canó, només cinc anys després Irlanda ja era un estat lliure i independent.

La repressió i la força punitiva de l’Estat espanyol, mitjançant detencions, inhabilitacions, multes i intervencions de les institucions catalanes, activarà la llei de les conseqüències no desitjades. Les tecnologies modernes com els telèfons mòbils, les xarxes socials, els correus electrònics, la premsa o fins i tot les impremtes, tenen el poder amplificat de mostrar i denunciar davant del món la repressió de l’Estat i la coacció institucional -fins i tot quan el poder polític, judicial, constitucional, policial i la premsa oficial van units-. No es pot subestimar la brutal força repressiva de l’Estat, és cert. Però els efectes reactius i no intencionats de la repressió sobre la població catalana i l’opinió pública internacional, poden desbordar la força del Leviatà. A l’obra més coneguda de Jonathan Swift, Els viatges de Gulliver, els petits ciutadans de Lil·liput, nombrosos i actius, varen aconseguir paralitzar el gegant Gulliver, gran i poderós. Els milers de persones mobilitzades als carrers i places del nostre país també poden fer trontollar la força de l’Estat. Talment com David va fer amb Goliat.

Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *