Com serà l’educació post COVID?

La pandèmia de COVID-19 ha provocat el tancament d’escoles a tot el món. Com a resultat, gairebé 1,3 mil milions de nens i joves van estudiar fora de l’aula, a través d’Internet. Actualment, molts d’ells ja han tornat a les escoles i fan les seves classes de forma tradicional o en línia. En alguns països, com per exemple als Estats Units, les classes són semipresencials (mixtes). Però serà l’educació la mateixa que abans de la pandèmia? Els experts de diferents organitzacions mundials, com l’Organització per a la Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE) o el Fòrum Econòmic Mundial, consideren unànimement que no, que l’educació serà diferent i que es produiran molts canvis provocats per diferents factors, entre els quals destaquen el concepte d’alumnes actius i els nous models d’educació.

Pel que fa als alumnes actius, aquests es divideixen en cinc generacions segons l’any de naixement:
1) La generació “Alfa” (els nens nascuts entre 2010-2025), que serà la més afectada per l’evolució del nou sistema d’educació . Serà la generació de l’educació digital i interactiva, amb retroalimentació immediata. Per a aquesta generació, les noves Tecnologies d’Informació i Comunicació (TIC) seran les eines bàsiques per estudiar i aprendre.
2) La generació “Z” coneguda, com “nadius digitals” (persones nascudes entre 1995-2009). Per a aquesta generació, les TIC constitueixen un entorn natural (compren en línia, utilitzen les xarxes socials per comunicar-se, etc.). En l’àmbit educatiu, utilitzen les TIC com un passadís de l’escola en el qual intercanvien les tasques, els materials didàctics, apunts i informació.
3) La generació “I” (persones nascudes entre 1980-1994). Tenint en compte que aquesta generació va ser la primera en adaptar-se a les noves tecnologies, no té cap problema en aplicar-les també en l’educació. Molts d’ells ja han acabat la seva educació formal, però, tot i així consideren que l’educació contínua (durant tota la vida) és important per al seu desenvolupament professional. Per això busquen diferents cursos en línia per adquirir o millorar les seves competències. L’educació a través de les TIC no és un problema per a ells.
4) La generació “X”, constituïda per les persones nascudes entre 1960-1980, continua sent professionalment activa i conscient de la importància d’adquirir noves competències i habilitats, buscant oportunitats de millorar-les per fer front a nous reptes laborals. Com que no acostumen a disposar de molt temps per estudiar, necessiten una educació que millor s’adapti al seu ritme de vida, com educació en línia o programes formatius de curta durada (microaprenentatge).
5) L’última generació, els “Baby boomers” (gent gran nascuda en els anys 1946-1964), és la que va créixer sense tecnologia i desconeix conceptes com ara blockchain o chatbot. No obstant això, moltes persones d’aquesta generació s’han adaptat a l’era digital i utilitzen les xarxes socials sense por. Encara que estan jubilades volen seguir actives. S’interessen per cursos en línia en els quals poden conèixer a altres persones (s’interessen principalment per cursos relacionats amb l’estil de vida saludable i la salut mental).

Les generacions esmentades anteriorment, el seu maneig de noves tecnologies i les seves preferències a l’hora d’utilitzar-les en l’aprenentatge comporten el desenvolupament de models educatius que han de complir les seves expectatives. Aquests models són principalment tres: e-learning, b-learning i el model d’educació presencial amb el suport de TIC.

El model que més es desenvoluparà serà l’e-learning (denominat també educació en línia). Els experts preveuen que augmentarà la innovació en l’educació, que es desenvoluparà cap a l’e-learning de curta durada, el que obligarà les escoles de tots els nivells educatius a ajustar el seu model d’ensenyament cap a aquesta modalitat. Aquest model es caracteritza per una separació física entre el professorat i l’alumnat, entre els quals predomina una comunicació de doble via asíncrona (en el temps no real), on s’usa preferentment Internet com a mitjà de comunicació i de distribució del coneixement. Els experts també creuen que l’e-learning augmentarà la retenció d’informació i l’aprenentatge serà més curt. Els estudiants necessitaran menys temps per estudiar i aprendre un tema perquè l’aprenentatge es mourà cap a l’atomització del coneixement i el microaprenentatge serà molt popular pel fet que els joves no es podran permetre estudiar molts anys per trobar feina i, per tant, necessitaran adquirir competències professionals en poc temps. Per això, els experts consideren, que l’educació universitària perdrà molts estudiants si no disminueix els programes de formació de llarga durada.

El b-learing (denominat també aprenentatge mixt o híbrid) serà el model utilitzat per moltes escoles, tant primàries com secundàries i universitats. El b-learning és el model d’organització de l’aprenentatge en el qual algunes classes presencials (“a l’aula”) són reemplaçades per diversos tipus d’activitats a través d’Internet (per exemple, e-learning). El supòsit bàsic d’aquesta forma d’aprenentatge és que l’alumne estudia alguns temes pel seu compte, utilitzant una plataforma educativa i, durant les classes presencials, aprofundeix els coneixements adquirits a casa, soluciona dubtes, fa exercicis pràctics, etc. El b-learning tancarà la bretxa en les competències digitals dels alumnes.

Les classes tradicionals seran prioritàries a les escoles primàries, però amb molt ús de recursos digitals i eines ofertes per e-learning. Això ja està passant i són molts els professors que aprofiten les noves tecnologies utilitzades durant la pandèmia en les seves classes tradicionals. Jo mateixa, per exemple, durant aquesta època, vaig haver de aprofundir els meus coneixements d’aquestes noves tecnologies, així com dedicar molt de temps a la formació relacionada amb l’ús de diferents plataformes educatives i les TICs. En conseqüència, utilitzo nombrosos recursos digitals interactius, portals educatius i diferents TICs a les meves classes presencials; envio tasques, presentacions, vídeos i materials didàctics addicionals als alumnes per correu electrònic o mitjançant plataformes educatives. Als alumnes els agraden molt aquest tipus de tasques.

Com veiem, els canvis en l’educació provocats per la pandèmia de la COVID-19 es quedaran per sempre. Els professors hem d’acceptar-los i millorar les nostres competències digitals, ja que l’educació en línia i les TIC han arribat per quedar-se.

Renata Marciniak, Doctora en Economia, professora col·laboradora dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.