Durant l’estat d’alarma, el govern socialista ha presentat una proposta encaminada a eliminar el diner en efectiu, això és, bitllets i monedes. D’aquesta manera, qualsevol pagament s’hauria de fer amb targeta bancària o per mitjans electrònics i quedaria automàticament enregistrada. En la mateixa línia, el Ministeri d’Economia està estudiant reduir el límit màxim de pagament en efectiu entre particulars dels 2.500 euros actuals a només 1.000 euros. Cal recordar que els EUA varen emetre bitllets de 500, 1.000, 10.000 i, fins i tot, 100.000 dòlars fins l’any 1945. Servien per fer compensacions interbancàries o pagaments entre bancs i no es van retirar de la circulació fins l’any 1969. Al nord d’Europa i fora de la zona euro, Suècia és un país conegut per la seva oposició als diners en efectiu. En el país escandinau, els viatges en bus públic no es paguen en efectiu. S’adquireixen anticipadament amb el mòbil i queda enregistrat en el compte corrent. Moltes oficines bancàries de Suècia no accepten imposicions d’efectiu ni fan reintegraments amb bitllets. També a França hi ha un moviment que s’oposa a l’ús del diner en efectiu. I amb motiu de l’atemptat terrorista a Charlie Hebdo i a un supermercat jueu es va aconseguir limitar l’ús del diner en efectiu a un màxim de 1.000 euros, quan prèviament era de 3.000. Fins i tot Suïssa ha limitat el pagament en efectiu a un màxim de 100.000 francs suïssos.
Quins són els motius per limitar tan severament o senzillament prohibir la circulació física de bitllets i monedes? El motiu oficial és la lluita contra el terrorisme, el delicte en general i el blanqueig de capitals. Aquest és l’argument o pretext més utilitzat. I amb l’aparició de la covid-19 s’hi suma la possibilitat de contagi mitjançant els diners en efectiu. Ens diuen que les targetes bancàries són sanitàriament més segures que els bitllets que passen de mà en mà i que poden, per tant, portar virus i transmetre la malaltia. Les autoritats franceses varen remarcar que els bitllets en efectiu permeteren als terroristes disposar d’armes i facilitar la perpetració del crim. I que amb la seva prohibició dificultarien els futurs atacs terroristes. Però els assassins també varen menjar pizza, es comunicaren per mòbil i anaven vestits i calçats. I no per això imposa l’Estat el dejuni generalitzat, prohibeix els mòbils i decreta el nudisme integral. Per tant, aquesta acerada hostilitat de les autoritats al diner en efectiu té altres motius més ocults i inconfessables.
El primer és el desig de controlar la població. Sense efectiu, tot queda enregistrat. Donat que el secret bancari ha deixat d’existir, els bancs i el govern poden saber tot el que comprem i paguem, a quin preu, quan i on ho fem. I si és del seu interès, poden esbombar-ho als mitjans de comunicació a efectes de ridiculitzar o desprestigiar el dissident que no combrega amb les tesis oficials. Recordem l’escàndol de les targetes black, parcialment utilitzades per la compra de material eròtic o el pagament de serveis sexuals al club Don Angelo de Sevilla. Res escaparia al control del Big Brother si es prohibeix l’efectiu. També, sota la bandera de la lluita contra el frau fiscal i la corrupció, es permetria la recaptació de molts més impostos .
El segon té relació amb els tipus d’interès negatius. Aquest motiu és particularment sinistre i completament desconegut per la gran majoria de la població. En condicions normals, l’interès és sempre positiu. Per l’esforç de renunciar al consum present, l’estalviador cobra un interès del 5% pel capital que diposita en el banc. Aquest utilitza els diners i els presta a una empresària, que té una idea de negoci, al 10% d’interès. Si el rendiment de la inversió empresarial supera el 10%, tothom hi surt guanyant: l’empresària, el banc i l’estalviador. El cost del finançament empresarial és un filtre que impedeix finançar qualsevol idea esbojarrada, ja que només prosperaran els projectes d’inversió amb rendibilitats superiors al cost del finançament. Només prosperaran les empreses que generin valor afegit a la societat, mentre que les empreses zombies hauran de tancar. Ara bé, amb interessos negatius, com tenim actualment, la situació canvia radicalment. Ara una empresa pot fer inversions errònies amb rendiments del -2% si obté finançament al -5%. El motiu rau en què el diferencial entre el rendiment de l’actiu i el cost del passiu és positiu (-2% – (-5%) = +3%). És a dir, que malgrat una inversió dolenta que no genera beneficis, l’empresa hi guanya el +3%.
En aquest sistema pervers, es premia la destrucció de valor i proliferen les empreses que vampiritzen els recursos aliens. Els morts vivents s’apoderen de l’economia i comencen a infectar un teixit social incapaç de regenerar-se. I qui finança aquesta festa macabra? Doncs l’estalviador, que per deixar diners al banc ha de pagar un interès negatiu del -10%. Amb aquests diners el banc finança l’empresa al -5% i obté un marge positiu del +5%. Notem, per tant, com les empreses destructores de valor i els bancs viurien a costa d’expropiar la riquesa dels clients de l’entitat financera. Un argument d’economia ficció? Un malson? Doncs no creguin que estem tan lluny. Una comissió bancària del 10% anual sobre els reintegraments significaria que 10 euros dipositats es converteixen en 9 quan els retirem. Per tant, equivalent a un interès del -10%. I la pèrdua del client (-10%) finança el marge bancari (+5%), el benefici de l’empresa zombie (+3%) i la inversió errònia d’aquesta. Si volem sortir d’aquest malson, els interessos han de tornar a terreny positiu i no s’han de prohibir els pagaments en efectiu.
Jordi Franch Parella, doctor en Economia i professor dels estudis d’Administració i Direcció d’Empreses-ADE del Campus Manresa de la UVIC-UCC.