Sóc la Júlia, ara mestra, però fins fa ben poc ESTUDIANT d’educació infantil. I sí, en majúscules, ja que penso que la paraula estudiant engloba molt més que el fet d’anar a la universitat.
Aquesta va ser la qüestió que més em passava pel cap als voltants del tercer curs universitari i es que, me’n vaig adonar que tot i que tota la vida ens estiguem formant, el fet de compartir-ho amb persones d’edats similars i d’experiències semblants, es molt probable que no es torni a repetir. Es per això que vaig decidir marxar en un programa SICUE, per poder viure una experiència nova en un lloc nou, però també per estar dins d’Espanya i poder estar “a prop”.
I naturalment que abans de marxar em van venir totes les pors per anar-me un any sola a un lloc on no em coneixia ningú, però tot això va desaparèixer la primera tarda que vaig trepitjar Madrid. Com veureu a la foto del primer dia, érem unes 40 persones en la mateixa situació, “soles”, sense conèixer a ningú i amb moltes ganes d’exprimir al màxim la vida d’estudiant i la nova ciutat que se’ns presentava.
I així va ser, un any després he tornat amb molts més aprenentatges dels que podia esperar. Acadèmicament he pogut conèixer altres visions d’ensenyar, m’ha obert portes per valorar altres oportunitats i no quedar-me amb les més pròximes, m’ha fet capaç d’endinsar-me en altres contextos que no coneixia i m’ha donat un ventall de possibilitats molt més gran professionalment.
Personalment m’ha fet créixer i madurar en tots els sentits. M’ha donat la oportunitat de conèixer persones i indrets nous, però sobretot m’ha fet conèixe’m a mi mateixa i veure com sóc jo sola en un lloc completament nou.
Però tot això només es pot saber si ho vius, es per això que totes les persones que hem marxat fora un temps a estudiar tenim la mateixa visió i tots estarem immensament agraïts per poder haver viscut aquesta experiència.