Conèixer, descobrir i aprendre junts a través de la ciència

SONY DSC

El passat dijous 13 de febrer, la Carme Alemany, directora de l’escola El Roure Gros de Santa Eulàlia de Riuprimer, ens va oferir una xerrada molt interessant sobre l’aprenentatge dels nostres infants. Us apuntem algunes de les seves idees.

Algunes idees impactants exposades per la Carme:

L’escola serà la que els mestres vulguin, independentment del que vulgui l’administració.

El temps a l’escola ha de ser obert i no marcant el que hem de fer cada hora

No fan falta les taules de multiplicar per la vida. Hem d’aprendre coses útils per al dia a dia

Els infants que gaudeixen de l’aprenentatge en volen més i més.

SONY DSC

Per saber-ne més:

Escola El Roure Gros

Alemany, C. (2013) El plaer d’aprendre, el valor de l’escola. Guix, 396-397, p. 19-23

Fundació Universitària del Bages (2013) L’emoció d’aprendre. Guix, 398, p. 60

 

18 thoughts on “Conèixer, descobrir i aprendre junts a través de la ciència

  1. Ara que ha passat un temps de la xerrada i he pogut tornar a llegir els apunts… La veritat és que encara segueixo plantejant-me la mateixa pregunta:
    com avaluar sense avaluar?
    La ponent deia que no té cap sentit avaluar als nens amb una prova quan aquesta esta condicionada per molts factors… ÉS VERITAT! Però, llavors, com ho fas??
    Em plantejo maneres: observació, diàleg… Però totes elles requereixen recursos i temps. És veritat que quan treballes en una escola petita… tot això és més fàcil, però i si treballes en una escola de 3 línies (amb cursos de 4)??? Com ho fas?
    Aquesta qüestió era una de les que em va deixar més pensativa… tornava a casa conduint i tota l’estona pensava el mateix… Encara no trobo resposta… Pero m’agradaria.
    Agraïr a persones com la Carme que et fan plantejar qüestions importants, remoure aspectes de la feina… en fi… posar el cap en marxa!
    GRÀCIES

  2. Convé que l’aula estigui ordenada? Diu la Carme.
    Potser ha de ser mòbil, poques taules i grans, no llums de fluorescents sino llums sobre les taules.
    Hi ha d’haver estímul, diàleg, material i espai que ens ajudi. El temps ha de ser obert.
    No programen, no hi ha horaris, no hi ha exàmens.
    Ens planteja quin perfil de mestre cal i ens proposa un mestre que sigui un gran amant del saber, que no hagi perdut les ganes d’aprendre, que no tingui por a l’error, amb capacitat d’observació dels alumnes, de connectar amb els interessos dels alumnes. Un mestre capaç de reflexionar i establir un diàleg amb si mateix. Capaç d’estimar els nens, apreciar el seu valor. Un mestre ha de tenir la ment oberta (neta de perjudicis) i ha de ser creatiu (capaç de pensar en coses diferents).
    Ens diu que es bàsic el treball d’autonomia perquè els nens portin a terme els seus interessos. Han d’adquirir la capacitat de treballar sols, amb llibertat de moviment, fent un treball en equip i amb el compromís d’un començar i un acabar.
    Ens parla d’una postura dinàmica de diàleg entre adults i nens i amb la natura i l’exterior i buscar informació del què ens convingui o ens interessi saber.
    Ens proposa tenir aules obertes, amb diàleg constant nens-nens, nens-adult. Que els nens i nenes treballin experimentant i en edats barrejades. Que haurien de fer projectes autònomament. Aprenent a partir de l’error ja que cal tenir error per poder-se explicar com han arribat allà.
    Ens diu que el treball a la seva l’escola es basa en les matemàtiques i en el treball científic, i que hi ha nens a 6è que comencen a llegir i escriure i no passa res, altres fan àlgebra.
    Ens diu que cal crear un estímul personal, observació, manipulació, experimentació, reflexió i raonament.
    Ens diu que cal discutir mes en els claustres, plantejar-se coses. Mostrar molta seguretat en el què estas fent i amb els pares es tracta d’una qüestió de confiança, es qüestió de fer pedagogia.
    M’ha semblat tot molt interessant.
    Algú s’atreveix a fer-ho?

  3. Moltes gràcies Carme per la teva Xerrada, dona goig escoltar persones amb tanta experiència i que parlen amb aquesta serenitat i facilitat davant de tanta gent. Em va agradar molt moltes de les idees que he recollit:
    – Plantejar una escola com un lloc de trobada: aprendre, conversar, diàleg..
    – Molt interessant seure i compartir un coneixement comú; aportar el seu saber cadascú.
    – El perfil de mestre: ganes d’aprendre, no tenir por a l’error, gran capacitat d’observació i d’estima als infants i una ment oberta.
    Porto 9 anys de professió, treballant en escoles bressol i de moltes maneres diferents que no vull dir equivocades. Però em quedo amb una cosa important que vas dir al principi de la xerrada i que en aquest anys de professió he descobert: l’equip treballa amb aquella manera que es creu. Jo personalment he treballat de moltes maneres però realment m’ha anat molt bé poder conèixer moltes maneres per definir-me i d’aquesta manera creurem l’educació com actualment hi ha moltes escoles que se la creuen.

  4. Hola a tothom!

    A mi també em va impressionar molt la xerrada de la Carme, sobretot per la seguretat, la il.lusió i el convenciment que transmet quan explica el seu projecte.
    Em va fer pensar molt la pregunta sobre si la societat necessita l’escola que tenim. Si la societat ha canviat com és que l’escola segueix igual. Això ens hauria de portar a la reflexió.
    També em va agradar molt quan ens va explicar que l’aula hauria de ser un espai net, amb elements reals, que provoquin estimul, conversa, experimentació i ens ajudin a treure conclusions, El nen/a ha de trobar la informació per poguer descubrir.
    També em quedaria amb la frase de que el mestre/a no ha de tenir por. Jo crec que aquesta frase és fonamental per intentar provar tots aquests canvis que fan falta a les nostres escoles.

  5. Hola a totes i tots!!

    Realment va ser fascinant escoltar a la Carme Alemany, grans reflexions i valors de saviesa.
    Després d’haver assistit a la conferència no he parat de qüestionar-me i reflexionar en molts aspectes que em van impactar. En primer lloc, cal destacar que un mestre/a no pot ser un “lloro” que repeteix allò que li han explicat o que ha après, ni algú que és dedica a buscar activitats “maques” per les xarxes socials. Això no vol dir que no s’hagin de buscar recursos, ni aplicar coses que ens van dir, però SEMPRE amb ull CRÍTIC, valorant la nostra realitat d’aula i preguntant-nos: això és realment important per a les persones?
    Considero que a un nen/a no se li han de donar llargues explicacions, més aviat s’haurà de guiar-lo perquè s’expressi ell/a mateix/a en relació amb el món o objectes. Cal pensar que l’atenció de l’infant s’esvaeix amb llargs discursos i s’activa ràpidament amb preguntes interessants que els facin inquietar, desvetllar aquesta necessitat innata per entendre el món que els envolta. Perquè l’interès és quelcom natural, present en totes les persones del món. I la nostra feina com a mestres és cultivar-lo, encendre l’espurna interna de cada infant, diferent i única com ho són cadascun d’aquests. Un repte difícil, ja que tenen interessos infinitament diversos. Per tant, com a mestres haurem de plantejar-nos la gran importància d’aprendre en contacte amb la realitat i dels fets quotidians, allò que els generi inquietuds, curiositats, reptes, per posteriorment proposar entorns, materials estimulants, etc. D’aquesta manera que els convidin a la reflexió constant, a fer pensant, al pensar fent, a l’explicar allò que s’ha viscut experimentant. Al crear, al participar com a membre actiu d’una societat. Sentir que són persones importants, amb capacitats valuoses i altres que encara estan per descobrir. Sentir-se capaç d’aportar quelcom positiu al grup i a un mateix. Crec que això per si sol provocarà la millora de l’autoimatge, i de l’autoestima, el fet de valorar-se, d’estimar-se més a sí mateix i respectar la seva pròpia persona per, posteriorment, poder fer el mateix amb els altres.

    Així doncs, si moltes persones hi estem d’acord i pedagogs del segle passat també, com pot ser que encara molts infants facin:
    – Horaris marcats/ rígids, de 11:00h a 12:00h Anglès, de 12:00h a 13:00h català…
    – Asseguts en cadires fent fitxes?
    – Moltes hores escoltant a la mestra?
    – No partir dels seus interessos, perquè ara no toca?
    Crec que això passa per la inseguretat que ens provoca el desconeixement, el fet de no saber què passarà, de deixar que sigui l’infant qui pren decisions importants sobre els seus processos d’aprenentatge. Del fet de ser simples (alhora que complexos) acompanyants en un cicle d’aprenentatge que mai s’atura.

    Tot això cal reflexionar-ho i com deia la Sra. Carme Alemany no hem de tenir por per fer un pas endavant en l’aprenentatge. Petits passos, per anar-ho paint tot poc a poc, sense pressa però amb constància, seguretat i criteri!

  6. Felicitats a la Carme Alemany i a tot l’equip del Roure Gros!
    Va ser un plaer escoltar la xerrada i més tard veure l’escola.
    Aquest equip ens demostra que els reptes ens fan créixer, el seu projecte és valent, perquè suposa trencar amb una manera de fer, suposa adaptar l’escola als nous temps i a les necessitats i interessos dels infants.
    Al visitar l’escola vam veure a més que l’equip del Roure Gros no ho ha tingut fàcil, han hagut de dur a terme el seu projecte amb el que tenien i treure partit dels espais i característiques pròpies del seu edifici, a l’escola s’hi veuen moltes hores de feina i molta il·lusió, també. Endavant! una escola que canvia és una escola viva!

  7. Impressionant la ponència de la Carme.
    No en va rebé el llarg i merescudíssim aplaudiment per part dels assistents.
    Escola convençuda, mestres valents i formats, nens feliços i savis! És el que pretenem quan pensem en l’escola que volem.

    Qüestions tan elementals se’ns posen al davant que quedem bocabadats i sense capacitat de reacció:
    “L’escola que ‘funciona’ serveix pel moment que vivim? O hem de pensar en una escola que respongui a les necessitats actuals?”
    “L’escola com un lloc de trobada d’infants i adults amb ganes de conversa i de compartir les ganes d’aprendre.”
    “En alguna altra situació de la vida ens separen per edats o per coneixements fora de l’escola?”
    “Poden seure junts nens/es que saben diferent?”
    “Quan una cosa t’interessa molt, lluites per saber-la.”

    Definició de mestre:
    -ha d’estimar els nens,
    -ser un gran amant del saber,
    -no ha de tenir por a l’error,
    -gran capacitat d’observació,
    -una ment oberta i
    -ser creatius

    Pensem-hi una mica i fem efectiu el canvi:
    – Aprenem de l’entorn amb l’entorn. Explorem, experimentem, cerquem… allò que ens envolta. D’aprop.
    – Agrupem els infants per interessos, no per edat. Serà molt més enriquidor. I donem-los les eines per començar a investigar, respectant la seva iniciativa, autònoms.
    – Transmetem el plaer d’aprendre als infants. Respectem-ne els seus interessos. Proporcionem-los benestar.
    – Temps llargs, espais amplis, currículums oberts.
    – I respecte l’administració, està al servei de l’escola, no al revés. Treballem amb convenciment, fem possible el somni!

    Moltes gràcies Carme, moltes gràcies el Roure Gros.
    El meu agraïment als mestres que ho fan possible, la meva felicitació als infants que ho gaudeixen cada dia.

  8. Hola, … encara haig d’enviar la meva impressió de la xerrada de la Carme Alemany i ja hem visitat l’escola, Uf!, se m’acumula la feina!

    Quina imatge que ens va donar la Carme d’escola!
    Quins valors en l’educació i en la persona!
    La societat ha canviat, l’escola i el concepte “ensenyament-aprenentatge” segueix igual.
    Ens cal una reforma pedagògica que impliqui a tots els professionals, a tots els mestres. Fa mandra posar-hi?, seure a reflexionar?, realment estem contents amb la feina que fem? No dic que no fem la feina ben feta, no, … segur que els que hi estem per vocació ho estem fent de manera “estupenda” i que, dins del marge en que ens podem moure (depèn de l’escola on et trobis), som “genials”, però realment ens sentim satisfets?.

    “EL NEN APREN DE DEBÒ”, aquesta és una de les imatges que va gravar la meva ment.
    “DEL DIÀLEG I LA DINÀMICA SORGEIXEN LES GANES D’APRENDRE” … , donar-li seguretat, autoestima, valors, respecte, … llibertat …La llista seria llarga … El Roure gros ho té clar!

    Gràcies Carme per les teves reflexions i ànims a tots els demès … de ben segur que, amb il·lusió, entusiasme i perseverança, ho aconseguim!

    Salut

  9. Com comenten algunes companyes del curs, el què més em va transmetre la xerrada és l’empenta i la força, com també la il•lusió i confiança que els canvis són possibles i que els Mestres som els primers que hi hem de confiar. A vegades ens fa por enfrontar-nos al què diran, al què passarà sinó “complim”,… i pensem que cal canviar-ho tot de cop. Com va dir la Carme, penso que es pot començar amb petits canvis i poc a poc anar encomanant als companys una manera de fer, amb la confiança i certesa que allò és el què reclamen i necessiten els nens, no pas el què les editorials i administració ens obliqüen “perquè toca”. Partir des les preguntes i inquietuds que motiven els nens permet arribar a tots els infants sense necessitat de forçar cap a un punt i orientació determinada. Durant la xerrada se’m van plantejar alguns dubtes d’organització i dinàmiques, però crec que la formació i experiència d’aquest tipus de centres ens pot ajudar a creure en allò que imaginem i que volem per l’escola on estem i els nens i nenes que en formen part !! Amb moltes ganes de visitar l’escola demà!

  10. Hola,
    estic d’acord amb vosaltres en què escoltar una persona amb energia, empenta, les idees clares i els objectius ben marcats dóna força per lluitar pel que un pensa! La xerrada va estar molt bé i jo em quedo amb la idea de que “Els infants que gaudeixen de l’aprenentatge en volen més i més”. L’escola el Roure Gros ho fa des de la ciència però potser d’altres escoles ho fem a través de projectes, contes com a fils motivadors, jocs de taula contemporanis, l’hort i l’entorn proper… Per fer de la ciència el principal camí per a fer la resta d’aprenentatges implica un nivell de coneixements i uns materials molt específics. Per saber fer les preguntes adequades per fer arribar als nens i nenes allà on cal arribar cal saber-ne molt i jo em sento poc preparada. Crec fermament en la formació permanent i en l’especialització però no sempre es troben els cursos adequats per a les necessitats concretes que sovint tenim.
    Sigui com sigui, l’important és anar reflexionant, buscant noves fonts d’interès i de motivació dels nens i nenes i estar oberts a tot i a tots i saber obrir finestres i il·lusions als nostres infants per així alimentar aquesta curiositat innata que és el motor de qualsevol aprenentatge.
    Espero amb il·lusió les properes visites a les dues escoles que ens queden!

  11. Hola a tots i totes les mestres!!!!

    Sovint, després d’ecoltar a la Carme Alemany durant el dia a l’escola hi ha moments que penses en l’escola que t’agradaria, que voldries, que sempre has somiat d’alguna manera per als infants!!!! El que m’enporto d’aquesta xerrada no és el voler copiar o el dir “doncs jo també vull fer això exactament”, sinó que m’enporto les ganes de fer de pensar en aquests infants i en aprendre de la mà amb ells de pensar i reflexionar com volem que sigui l’escola de pensar si anem ben encaminats i si cal canviar dir-ho i defensar-ho amb moltes ganes sabent que és aquella la pràctica que vols dur a terme…. no hi ha una posió màgica per engrescar a la gent només cal dir sempre el que penses i el perquè creus allò !!!! Molt interessant per reflexionar la conferència de la Carme Alemany!!! Ara amb ganes de poder veure l’escola per acabar de completar amb imatges l’experiència!!!!!

  12. Bones a totes!
    Passats uns quants dies d’escoltar la Carme Alemany en molts moments sovint em ve al cap. Que fantàstic vaig trobar no entregar els horaris a l’Administració perquè no creuen amb la fragmentació horària! I és clar, si ho omples per entregar alguna cosa ells no saben el que pensem els que estem a les aules.
    Em va encantar, també, com entenen l’escola al Roure Gros. Com els coneixements passen a segon pla i el que realment és important és fer brillar els nens i nenes que tenen al davant, trobar el geni que cadascú d’ells és.
    La Carme Alemany em va semblar una revolucionària capaç de canviar el món, si més no el món que a ella l’ha envoltat. Cal felicitar-la per la seva gran tasca i encoratjar-nos a seguir els seus passos.

  13. Quan escoltes a gent com la Carme tens la sensació que tot és possible. Vaig sortir molt animada I pensant que si al Roure Gros ho han pogut aconseguir perquè no ho podem fer els altres? Em van agradar les seves reflexions I la seva manera de veure l’educació. Veure que és possible treballar d’una altra manera I que posar en qüestió tot allò que sembla que no pot ser d’una altra manera també és possible, com per exemple les sumes, restes… que semblen tant necessàries I imprescindibles…
    En fi ens queda molt camí però amb gent com la Carme penso ja en tenim un trosset més de fet.

  14. Realment impressionant, vaig sortir de la xerrada amb mil idees i propostes. La seva força i energia s’encomanen. hem va encantar quan va explicar que no és pot començar a poc a poc fent petits canvis, ja què això provoca què fem malament el que ja fem, i el que volem realitzar de nou. també hem va impactar quan explicava amb certa ironia, que no cal que els alumnes tinguin assignatures, exàmens, i què s’aprèn igual o més. Una dona amb caràcter, i sobretot amb moltes ganes, espero que això s’encomani en general.

  15. Va ser un plaer escoltar la xerrada de Carme Alemany. Van haver molts aspectes interessants per comentar. Un va ser el de no tindre un horari establert, no marcar cada hora amb una assignatura, sino que dedicaven el temps a allò que necessitaven aprendre. M’ha passat més d’un cop (com a alumne, quan era petita, i com a mestra) estar molt engrescada i concentrada en una tasca i sonar el timbre indicatiu de canvi d’assignatura i haver de trencar amb tot allò que estava fent amb tantes ganes. És una llàstima que això passi ja que es trenca el ritme d’allò que s’està fent.
    Per altre banda m’agradaria comentar que a vegades ens capfiquem a que els alumnes aprenguin coses que en un futur s’obliden o no els servirà de gaire i crec que hauriem d’ensenyar la major part de les vegades coses útils i funcionals. Recordo una vegades, sent tutora de 5è de primària que havia d’ensenyar la divisió de dues i tres xifres, cada dia fèiem divisions i un grup de la classe tenia moltes dificultats per aprendre-ho a fer bé, vaig dedicar molt de temps perquè ho aprenguèssin. Un dia un nen em va dir: “Marta, quan sigui gran ja no m’enrecordaré de fer divisions de tres xifres, però no passa res, tindré una calculadora” i vaig pensar que quanta raó tenia. Crec que lo més important era ensenyar als nens a entendre el concepte de divisió (que es va fer) i no tant maxacar-los en la mecànica de les divisions de tres xifres! Crec que aquest exemple serveix per moltes coses.

  16. Amb una paraula va ser “ genial”. Quan escoltes professionals d’aquesta alçada parlant així d’educació i d’educació de veritat s’omplen els cors de propostes espectaculars.
    Em va agradar molt quan parlava de que no es pot començar a poc a poc perquè sinó no fas bé ni una cosa ni l’altre , em va encantar la seva filosofia en quant a si un equip vol es pot fer tot.

    És una llàstima que mestres com ella s’hagin de jubilar, però també és un gran què veure l’empenta, les ganes i l’actitud que té davant de l’educació.

    Espero amb ganes la visita del dia 1.

  17. Hola a tothom.
    Per a mi va ser un gran plaer escoltar la xerrada que ens va oferir la sra. Carme Alemany. Una de les idees que més em va impactar( entre moltes altres) i que m’ha fet reflexionar molt va ser ” l’escola ha de ser com els mestres vulguin…i l’administració pot dir el que vulgui. Els resultats són molt bons, doncs endavant”.
    Crec que en aquesta escola hi ha al radera molta reflexió: parlar dels infants, dels mestres, de les pors, de les famílies, dels espais i del temps, de les activitats concretes… Jo em pregunto com són els cicles i els claustres d’aquesta escola? segur que no es passen casi tota l’estona parlant dels papers que cal omplir per a l’administarció, de les programacions… i ens les seves reunions la paraula alumnes deu ser el tema principal.

    M’agrada la idea “d’agafar el toro per les banyes” si volem un canvi l’hem de fer però…… buff ho trobo difícil que tothom vagi a la una, però el repte vist l’experiència és que cal provar.

Deixa un comentari