Jordi, recordes quan ens vam conèixer? Era una tarda de dijous, la primera de moltes que ens esperaven. Estàvem nerviosos, però a la vegada il·lusionats, perquè iniciàvem junts una nova experiència, tu com a mestre i nosaltres com a alumnes.
Dijous rere dijous, aconseguies que cada classe fos especial, aprofitaves cada minut per transmetre’ns entusiasme, il·lusió, confiança, bon humor i sempre ens regalaves el teu somriure.
De tu hem après a mirar el món sense prejudicis, a implicar-nos i esforçar-nos per allò que volem: un món més just.
Recordem les teves reflexions sobre l’acceptació de les diferències: tots som ciutadans de primera; les teves anècdotes que sempre aconseguien treure’ns un somriure; la teva proximitat i naturalitat va aconseguir que tots ens sentíssim part del mateix equip.
Sabem com n’eren d’importants les teves filles per a tu, sempre les tenies present i ens en parlaves. Una abraçada per a elles.
Mai oblidarem la teva professionalitat, la teva sensibilitat i senzillesa.
Gràcies, Jordi, pels valors que ens has transmès: ens has fet créixer com a persones.
Les i els alumnes de primer d’Educació Infantil de la FUB
Hola,
Jo no us conec, no coneixia al jordi, però si que conec la FUB, a molts mestres i alguns alumnes i passejant he llegit aquestes paraules que li heu dedicat i diu MOLT de vosaltres i de la vostra sensibilitat cap a les persones i als mestres, dels quals en formareu part d’aquí a poc.
Gràcies per ser-hi i per fer-ho visible!!
Xavi
Sense paraules…intento posar paraules a la impotència, a la ràbia i la desolació d’una notícia tan tràgica.
No sé si hi ha un altre vida, desitjo amb totes les meves forces que així sigui,…sommio en poder algún dia saludar-te i retrobar-me amb aquelles persones que he estimat i estimo tant…
Una gran pèrdua.
El dia que menys t’ho esperes et donen la notícia més dolenta que et podries esperar, la mort d’una persona que ha passat per la teva vida i que t’ha volgut transmetre tot el que ha pogut dels seus coneixements i experiències.
Sempre amb alguna broma i un somriure, així és com et recordarem.
Siguis on siguis recorda’ns, que nosaltres sempre et tindrem present. Descansa en pau Jordi Serra.
Ahir varem tenir una molt triste noticia. El Jordi a nivell professional sempre ens ha donat molt de suport i a nivell personal sempre ha estat un plaer tractar amb un home senzill, honest, treballador, afable i, per damunt de tot, molt bona persona. Sempre estaràs en el nostre record.
El Jordi, a part de ser un gran professional, una persona molt humana, sensible, un gran pare… Era d’aquelles persones que et convidaven a reflexionar, a pensar en els valors. Un record per l’eternitat.
Uf… no puc treure’m del cap els rostres de la Montse i de la Sílvia entrant per la porta… ja li deia a la Virgi “pasa algo…”
No m’ho puc treure del cap. Espero ser docent dintre de 4 anys i tindrè cura del vocabulari, però avui permeteu-me que utilitzi aquesta expressió… Cullons!!! Ostres Jordi, t’anyorarem! Ningú preparava els seminaris tan dinàmics i amb tanta energia com tu. Tela la mà de feina que hi havia al darrera de cada sessió. Per això i per tot el que t’hem posat a l’escrit d’aqui a dalt, et trobarem a faltar. Ha sigut un cop molt dur pels teus però… aqui també deixes un buit molt gran. Com dèiem avui quan hem anat a parlar al despatx amb la Sílvia, és un contacte tan constant el que tenim a diari amb vosaltres que realment acabeu formant part nostre. Com diu l’expressió castellana, G R A C I E S per la “huella” que has deixat en tots nosaltres. T’anyorarem, de debó.