Pautes, Normes i límits…,cal? (II)

Parlàvem del fet que per a un bon desenvolupament de l’infant a tots nivells, que sigui sociable, comprensiu i tolerant en el futur necessita, malgrat no ho sembli, que l’adult li marqui unes pautes de conducta, unes normes, i li doni a conèixer els límits de fins on pot i no pot arribar. Però com ho hem de fer?

 Comptem amb tres eines: Les pautes són com guies o ajudes que orienten el comportament, però no de manera normativa. Tant a casa com a l’escola, la persona adulta acompanya, condueix, orienta i guia els ritmes, les actuacions i els comportaments de l’infant. Els límits són els extrems que establim en l’acció o en el comportament de l’infant, tant amb sí mateix com amb els altres, els espais, o els objectes. I les normes són un conjunt d’ordenacions que regulen la vida quotidiana i el comportament de les persones en general que a l’infant li permeten saber quina conducta ha de tenir en determinats indrets i moments. A casa establim unes normes de funcionament perquè tot funcioni, en l’àmbit educatiu també, i no hi ha res millor pel desenvolupament de l’infant que aquestes siguin, a banda de coherents amb les nostres accions, coincidents amb la resta de persones que envolten el seu món. 

 A la pràctica, les pautes es van adquirint bàsicament a partir de l’experiència diària compartida amb les persones adultes del seu entorn. L’infant aprèn a partir de les accions, comportaments i actituds que veu en els adults. Cal tenir en compte que a les primeres edats és quan s’inicia el procés d’imitació, i la manera en què nosaltres fem les coses, influirà. Els límits i les normes els anem establint principalment a nivell verbal, i aniran regulant el seu comportament.

 Aquests tres elements indissociables, ajuden a regular els seus ritmes d’activitat, descans, alimentació i de son. Així com l’expressió dels seus sentiments i les seves emocions. L’ajuden a endreçar i organitzar el seu pensament i els seus aprenentatges, i a aprendre comportaments correctes com no posar en risc la seva integritat física o ser una persona autònoma. L’ajuden en definitiva, a regular la seva vida i el seu comportament en societat, i això és molt important per a la vida adulta.

 La nostra actitud és molt important en l’aplicació d’aquests tres punts. Cal adequar les nostres intervencions a cada situació i no passar-nos. Tampoc podem posar normes molt estrictes ni en molta quantitat, es tracta de regular, no de limitar les seves capacitats. És important en tots els casos que s’acompanyi d’explicacions usant un llenguatge verbal i d’explicació adequat al que puguin entendre. És important també justificar els motius sense barrejar els nostres sentiments, és millor dir: no trepitgis aquesta joguina que es farà malbé, que no dir, no trepitgis aquesta joguina que m’enfadaré. No és fàcil, l’important és, com sempre, aplicar el sentit comú, i tenir clar que de tant en tant, si habitualment hi ha una bona resposta conductual, una norma es pot saltar; i aquest fet, també és d’agrair, o no?

Sílvia Mampel

Coordinadora dels estudis d’Educació Infantil de la FUB

Accés a l’article en pdf

One thought on “Pautes, Normes i límits…,cal? (II)

  1. Bon dia,
    Recentment he llegit es articles Pautes, normes i límits…, cal?(I i II). He trobat els dos articles, realment interessants, i molt ben explicats. Sòc eduacdora en una Llar d’Infants a Tarragona i m’estic plantejant agafar aquests articles per treballar-los amb els pares dels nens a la nostra escola, ja que penso que són els que més mancats estàn en l’utilitazació d’aquestes eïnes i que sovint és “desborden” i no saben com aplicar-les com cal.
    Gràcies per posar al nostre abast aquests documents realment enriquidors!
    Aida

Deixa un comentari