Qui no ha sentit les típiques frases: “els mestres si que viuen bé, si no treballen mai!, sempre estan de vacances… Ser mestre és una ganga!”. No pretenc fer canviar d’opinió a ningú, però si m’agradaria dir que no s’equivoquen quan diuen que tenim una ganga, però una que no es planteja ningú. Qui no recorda alguns dels mestres que han passat per la seva vida amb un afecte i admiració especial? Jo sé que no seria qui sóc si no hagués tingut la sort de creuar-me amb determinades persones al llarg de la meva vida, entre d’elles algunes de les meves mestres. Aquesta és la veritable ganga, poder ajudar a trobar el seu camí, gairebé sense adonar-nos, a alguns d’aquells infants que tenim la sort de conèixer. No parlo només de formar-los i de transmetre’ls coneixements sinó d’escoltar-los, d’ajudar-los, d’estimar-los,… en definitiva de guiar-los en el seu procés de desenvolupament com a persones a la vegada que ells ens ajuden a nosaltres.
La meva adolescència no va ser molt diferent a la de la resta de companys, complicada, plena d’alts i baixos, i jo em sentia completament perduda. Quan fins i tot jo havia perdut la confiança, elles van córrer el risc d’apostar fort per mi.
Potser no em recorden, però jo no deixaré de fer-ho mai. Gràcies Montse V. i Montse. R. Un petit gest pot canviar una vida.
Ana Juárez
Estudiant i futura mestra d’Educació Infantil FUB