L’Estimulació Basal i el contacte

L’Estimulació Basal (Basale Stimulation®) és un concepte per al desenvolupament de persones greument discapacitades creat per A. Fröhlich als anys 70, a Alemanya. Un model que va ser creat per acostar-nos a persones amb limitacions molt greus, nens amb discapacitats físiques, retards en el desenvolupament, nens amb retards mentals importants o amb múltiples limitacions sensorials que feien pensar, en els seus inicis, que la comunicació amb aquestes persones no era possible.

És un model de comprensió i acció que ha anat evolucionant fins avui. Ens pot ajudar a entendre com establir el contacte i l’acompanyament de persones que tenen greus afectacions a nivell de comunicació,  percepció i/o moviment, tenint en compte la persona i el seu entorn social i material. Sempre està orientada a necessitats bàsiques, primàries i senzilles de les persones afectades que es troben en situacions vitals diverses i complexes. Tot i així, els seus elements els podem utilitzar en persones sense limitacions greus, en aquests casos no es parlarà de Basale Stimulation® sinó d’estimulació orientada a allò Basale. (Bienstein i Fröhlich, 2012:18)

Andreas Fröhlich defineix la Basale Stimulation® com “una forma de potenciació de la comunicació, la interacció i el desenvolupament orientada en totes les seves àrees a les necessitats bàsiques de l’ésser humà”.  Hi ha molts aspectes, tan teòrics com pràctics, dins la Basale que donen significat a les diferents ofertes que es donen a les persones per tal d’acompanyar-les en el seu camí de vida. En Basale, cada persona és l’actor del seu desenvolupament i això, per més afectada que estigui, l’empodera en un rol actiu de liderar la seva vida. La comunicació és un aspecte clau, el diàleg que establim quan ens relacionem és de vital importància. I encara més si pensem en persones que no ens poden explicar amb paraules què els passa. La Basale ens ensenya a comunicar-nos a través d’altres canals comunicatius que no són el llenguatge, com per exemple: el batec del cor, la respiració, un augment o disminució del to muscular, una mirada,… poden ser indicadors d’expressions i canals que podem utilitzar per crear quelcom en comú, o el que és el mateix, per comunicar-nos.

Un canal molt directe que utilitzem diàriament sense ser-ne conscients és el contacte. Sabem que en les nostres intervencions les mans i el tacte són imprescindibles per a les nostres feines, però sovint no ens adonem de quantes vegades toquem ni de com toquem a la persona que acompanyem. Amb les nostres mans transmetem com estem, el ritme intern que portem i les emocions que sentim. Si toquem forçats o estressats o si toquem amb fàstic no serà el mateix que si toquem amb tranquil·litat o toquem amb amor. Tota la càrrega emocional està impregnada en la manera que tenim de tocar. No ho podem evitar. I què passa quan toquem amb por? Hi ha molts professionals als quals la situació actual de la COVID-19 els ha superat, i que han vist aflorar la por en el dia a dia. Tocarem igual si tenim por? És normal que en molts moments estiguem espantats i no sapiguem massa com acostar-nos a través del contacte. A l’inici de tornar a treballar, després d’haver estat confinats, no sabíem com acostar-nos a les persones i encara ara se’ns fa difícil no acostar-nos per saludar. Només posant consciència a allò que ens passa i a com estem, podem influenciar d’alguna manera en aquest contacte.

Amb el contacte puc establir un diàleg, ja que és un mitjà d’intercanvi entre l’altra persona i nosaltres, i en Basale donem molta importància a l’escolta constant durant aquest contacte, quan toco haig d’estar pendent d’observar com és la reacció de l’altre i adaptar el contacte a aquesta resposta i si fes falta, canviar la nostra manera de tocar integrant la seva resposta. D’aquesta manera establim un diàleg des del contacte.

Moltes vegades utilitzem el contacte per orientar la persona que comença alguna cosa, per exemple l’utilitzem per saludar i acomiadar-nos. Des de la Basale hem de pensar com estructurem una activitat, des de l’inici fins al final i com tenim en compte l’entorn i les necessitats de les persones per estructurar aquesta activitat. A l’inici podem plantejar-nos com podem dir “hola” a través del tacte. Imagineu que entrem en una habitació on hi tenim una persona en estat de coma. És fàcil pensar com li direm “hola” verbalment, però també ho podem fer tàctilment. Mentre diem “hola” li posem la mà plana a l’espatlla i fem una certa pressió, en Basale l’anomenem Toc inequívoc, una pressió clara, plana, inequívoca i amb els dits tancats, que dura el temps de dir “hola”.  Aquesta manera d’utilitzar el contacte ens pot servir com a ritual d’inici i final i si el repetim cada vegada que hem de fer quelcom amb aquesta persona potser l’ajudem a entendre quan comença i acaba una intervenció.

Un altre aspecte del contacte pot ser mantenir aquest contacte. Hi ha persones a qui el fet de mantenir el contacte durant el temps que dura una intervenció, o el temps que estem amb ells, els ajuda a sentir-se més segurs i tranquils i indirectament a poder estar més atents i actius. Sovint posem el focus d’atenció en la intervenció, no en com influeix el contacte en aquesta intervenció.

En Basale es dona molta importància a la orientació que ens pot donar el contacte. Utilitzem el contacte profund per fer sentir el cos. Puc tocar algú per saludar-lo, per donar un gest d’estima però també em pot servir per ajudar la persona a sentir el seu cos, a sentir-se ell mateix i així sentir el seu “jo”. Podem utilitzar el modelatge[1] per dibuixar l’esquema corporal de la persona, l’ajudem a sentir la forma, el volum i la longitud del seu cos. En Basale el cos és el punt de partida de la meva orientació i per tant, orientant la persona amb el seu cos l’ajudarem primer a sentir-se per després poder orientar-se amb l’altre i finalment poder orientar-se amb el que l’envolta. Per tant, cal ser conscients de com toquem el cos, perquè això pot afectar l’orientació de la persona. Moltes vegades utilitzo el modelatge abans de començar les sessions de fisioteràpia per ajudar la persona en aquesta orientació.

Fins aquí hem tocat aspectes de comunicació, afectivitat i d’orientació. Podem posar el focus en un d’aquests aspectes a l’hora de tocar, però tots ells estan interrelacionats, tenen la mateixa importància i es donen al mateix temps, encara que jo no hi posi atenció. Per tant, hem d’aprendre a escoltar-nos i a observar com toquem, això ens pot ajudar a acostar-nos als altres a través d’una altra mirada. De fet, les interpretacions de les coses que passen depenen sempre de les ulleres amb les que les mirem.

Marta Not Monegal, professora del grau en Fisioteràpia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa

BIBLIOGRAFIA

Asociación para el desarrollo de Basale Stimulation® [Internet].  Fröhlich, A. Comunicacion primaria. In Basale Stimulation in der Pflege – die Grundlagen, Thieme – Verlag ; 2020. 16

A. Fröhlich . Basale Stimulation, Das Konzept, Verlag Selbstbestimmtes Leben, Düsseldorf, 1998 Pág 273

Fröhlich A , Bienstein C. Basale Stimulation® in der Pflege: Die Grundlagen. Edición: 8. Huber Hans; durchgesehene und ergänzte Auflage. 2016

Web de l’associació “Asociación para el desarrollo de Basale Stimulation®”: https://www.basale-stimulation.es/


[1] Modelatge és una tècnica que s’utilitza en la Basale Stimulation, que es converteix en una oferta quan aquesta l’adaptem a cada persona.

One Reply to “L’Estimulació Basal i el contacte”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *