La població afectada per diabetis mellitus ha incrementat exponencialment durant les darreres generacions. És per aquest motiu que diagnosticar la diabetis es converteix en essencial per poder tractar-la.
Els darrers criteris diagnòstics publicats per la American Diabetes Association(1) són:
- Glucèmia plasmàtica ≥ 126 mg/dL en dejú mínim de 8 hores
- Glucèmia plasmàtica ≥ 200 mg/dL tal com descriu la OMS, utilitzant un test de tolerància a la glucosa amb 75 g
- Hemoglobina glucosilada ≥ 6,5%
- Pacients amb crisi hipoglucèmica o hiperglucèmica amb glucèmia plasmàtica ≥200 mg/dL
Una de les complicacions més freqüents de la diabetis mellitus és el peu diabètic. El peu diabètic es defineix com la infecció, ulceració o destrucció dels teixits profunds del peu, associats a neuropatia i/o malaltia vascular perifèrica de diferent magnitud en les extremitats inferiors dels pacients amb diabetis mellitus (2)
L’afectació d’aquestes complicacions pot desencadenar en úlceres d’origen neuropàtic, isquèmic o mixtes, neuroisquèmiques.
És en aquest sentit que pren importància la realització de cribatges neuroisquèmics com a eina de prevenció en consultes de podologia que permetin avaluar el risc dels pacients a patir complicacions en el peu de risc.
Segons un article publicat recentment (3) no hi ha cap protocol estandaritzat de cribatge neuroisquèmic, tot i que vàries institucions a nivell mundial en realitzen.
L’American Diabetes Association (ADA) inclou la història clínica, un examen al pacient, el test del monofilament, el diapassó Rydell, l’ ITB i l’educació al pacient en matèria de prevenció.(4)
La realització d’un cribatge de manera eficient pot reduir l’aparició de lesions en el peu i és per això que tant el protocol que es realitza com la freqüència en la seva realització esdevenen essencials en l’abordatge del peu diabètic.
L’International Working group on diabetic foot, IWGDF, (5) estableix les diferents freqüències en funció del perfil de risc del pacient, tal i com es pot veure en la Taula 1.
Aquesta mateixa entitat estableix una sèrie de controls a incloure en els cribatges per a la detecció del peu de risc tal i com podem observar en la Taula 2
Els podòlegs estem constantment en contacte amb pacients diabètics que acudeixen als nostres centres derivats pel Catsalut i és per això que saber detectar el peu de risc es converteix en essencial per poder evitar ulceracions i amputacions.
El cribatge és una eina de prevenció que podem fer servir i, tot i no estar protocoloritzat, és de fàcil execució en consulta. En combinació amb la quiropodologia, l’ortopodologia, l’educació diabetològica i la cirurgia preventiva poden ajudar a una evolució no desitjada del peu de risc.
Dúnia Ibarra, professora del Grau en Podologia de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC
BIBLIOGRAFIA
- Association AD. 2. Classification and Diagnosis of Diabetes. Diabetes Care. 1 de enero de 2017;40(Supplement 1):S11-24.
- Viadé. J, Royo, J. Pie diabético. Guía para la práctica clínica. Madrid: Editorial Medica Panamericana; 2013.
- Nather A, Cao S, Chen JLW, Low AY. Prevention of diabetic foot complications. Singapore Med J. 2018;59(6):291-4.
- Boulton AJM, Armstrong DG, Albert SF, Frykberg RG, Hellman R, Kirkman MS, et al. Comprehensive foot examination and risk assessment. A report of the Task Force of the Foot Care Interest Group of the American Diabetes Association, with endorsement by the American Association of Clinical Endocrinologists. Phys Ther. noviembre de 2008;88(11):1436-43.
- Summary guidance for the daily practice| IWGDF [Internet]. [citado 1 de marzo de 2020]. Disponible en: http://iwgdf.org/guidelines/summary-guidance-for-the-daily-practice-2015/